Teoria (i pràctica) de la portada monogràfica

Els lectors de l’ARA ja saben que els diumenges acostumem a preparar dossiers temàtics que poden o no tenir relació amb l’actualitat més estricta. Aquests dossiers demanen sovint una portada monogràfica, d’aquelles que nosaltres en diem “d’efecte pòster”, que busquen destacar sobre les altres al quiosc i atreure més lectors dels habituals. A l’ARA tenim comprovat que si encertes el tema i tens una bona portada monogràfica les vendes augmenten. Tot i així som un diari, no una revista, i per tant els dissabtes previs a un d’aquests diaris, la direcció viu angoixada amb un dilema: ¿en quin moment una notícia serà prou important per renunciar a la portada monogràfica? Una ullada a les primeres planes d’aquest diumenge permet adonar-se d’un detall: l’ARA era l’únic diari que no portava la fotografia a portada del Papa a Lesbos (a dins sí, esclar), sens dubte una imatge pensada per tenir un impacte d’abast mundial. Fer-li un lloc a portada ens hauria equiparat a la resta, però hauríem perdut el nostre fet diferencial. La vam encertar? Jo crec que sí.

Per pensar-hi

Joan Subirats, articulista d''El País'

“Tenir sobirania avui no és tenir supremacia. És disposar d’un estatut d’autoritat legal que et dóna un plus de capacitat per negociar les condicions i els impactes de la interdependència”