La tercera plaça de les Glòries

Soc un barceloní que ha vist arribar a la ciutat uns Jocs Olímpics, dos papes, cinc Champions i tres places de les Glòries. A la primera que recordo, en ple desarrollismo, s’hi passava en cotxe per un pas elevat en funcions de preautopista, que empalmava amb la Meridiana, si no és que continuaves per Gran Via i baixaves per davant de l’Olivetti. La plaça també tenia una passarel·la en alçada per a vianants, que va acabar instal·lada al Fòrum, mig amagada darrere el Palau de Congressos. Després va venir el tambor del 92, de quan ens pensàvem que la gent vindria en cotxe a Barcelona, el deixaria als aparcaments dissuasius de l’entrada i agafaria el transport públic fins a la feina. Però trenta anys més tard l’únic element de dissuasió continua sent Rodalies. I ara, aquest 2025, l’Ajuntament de l’alcalde Collboni ha inaugurat la plaça impulsada en època de l’alcaldessa Colau.

En les dues primeres places, les Glòries era un assumpte fonamentalment motoritzat. La d’ara està feta per als vianants (i apèndixs com patinets elèctrics i bicicletes, en una convivència molt discutible). El cas és que la plaça aspira a rectificar allò que ens va dir l’enyorat Oriol Bohigas fa uns anys a l'ARA, que si a la plaça de les Glòries ens ha costat tant trobar-li el com és perquè va ser “un dels errors més importants del pla Cerdà”: la trobada de tres avingudes no funciona. Soterrada la Gran Via, i tallades la Diagonal i la Meridiana, ara sí que l’espai és una plaça i no un nus, ni un lloc per fugir-ne cames ajudeu-me, sinó un espai on fa bo de passejar-hi, jugar-hi i reposar-hi. A la nova plaça de les Glòries li passa com als nous eixos verds, que demanen molt manteniment municipal, vigilància policial i civisme ciutadà. És l’única fórmula perquè la plaça aguanti i els boomers no hàgim de veure, en el futur, la nostra quarta plaça de les Glòries.