El tifus (1906)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsL’augment de la mortalitat produïda a París pel tifus a conseqüència -segons sembla- de les abundants pluges del passat hivern, ha cridat poderosament l’atenció dels higienistes. Després de varis estudis especials, s’ha vingut en coneixement de que, tant a París com a les demés grans capitals, després de grans pluges, el bacil tífic es multiplica en gran manera, car les aigües, recorrent grans espais de vialitat pública, l’arrastren i el filtren amb elles als grans dipòsits i a les fonts. Les dejeccions d’un atacat del tifus són suficients, en dies de gran pluja, per a infestar tota una ciutat. Per a preservar-se del bacil del tifus en tals períodes d’infecció de les aigües, basta fer bullir l’aigua amb que ens rentem i la que bevem. I encara, per a beure, són preferibles les aigües minerals de procedència autèntica. En aquests casos, com en tots els estats epidèmics, la esterilització de l’aigua per mitjans químics s’imposa. Molts són els mitjans indicats, tals com l’ús dels permanganats, del clorur de calci, del brom, del iode, etc., etc. Els doctors Vaillant i Georges, en una comunicació al Comitè Tècnic de Sanitat de París, donen la preferència al iode lliure, el qual mata ràpidament en el si de les aigües els microbis. Aquest procediment ha sigut recomanat per als exèrcits en marxa. En 1894 el doctor Meillère ja proposà el iode com a primer desinfectant, a l’exèrcit. Per als serveis militars es preparen avui a França pastilles comprimides, que basta tirar a l’aigua. Aquestes pastilles són de tres classes. Unes són de iodur potàssic i iodat sòdic, i tenen un tint blavós. Altres són d’àcid tartàric i tenen un color roig. Les altres són d’hiposulfit de sosa, de color blau. En cinc litres d’aigua s’hi tiren tres pastilles comprimides d’aquestes, i la reacció química es produeix, quedant l’aigua purificada a la poca estona. Però el mètode de Meillère és més senzill. Consisteix en posar unes gotes de tintura de iode oficinal per litre d’aigua. Aquesta aigua, barrejada amb el vi, li dona un sabor excel·lent i és altament higiènica. La dosis variarà de dos a quatre gotes per litre, segons la netedat de l’aigua. Cal agitar-la després, i deixar-la destapada durant mitja hora. Altre sistema és l’anglès, que consisteix en passar un gram d’àcid cítric cristal·litzat per litre d’aigua, i deixar-la durant unes hores. I si no es té àcid cítric s’esprem una llimona, [...]. L’àcid cítric destrueix els microbis patògens. De tots modos, l’aigua esterilitzada és superior, en aquests casos d’infecció general de les aigües, a la filtrada, car els millors filtres són insuficients, com ho acaben de demostrar els doctors Greenvay i Ricotland als Estats Units d’América. Els filtres, després d’alguns lavatges o solucions, deixen passar certs microbis.[...]