Trump acabarà sent objecte de riota
Internet i Google han creat el miratge que tenim tot el saber de la humanitat a l’abast d’un clic. La tecnologia digital de la informació ha donat ales als posicionaments antiintel·lectuals, que s’han descarat en l’era Trump, un senyor que no passarà a la història com el president autoritari que va intentar desmuntar l’estat de dret democràtic als EUA o va esforçar-se a desfer l’ordre internacional de la postguerra freda, sinó com el mandatari que va menysprear la intel·ligència, la ciència, la cultura i l’educació. Serà recordat com el governant més orgullosament inculte i cregut. En el futur, serà objecte de riota i menyspreu. Quedarà com una taca negra, com una vergonya. No en tingueu cap dubte. L'única incògnita és saber quant trigarà. Abans, esclar, haurà fet molt mal.
Perquè malgrat l’histrionisme triomfal de Trump, el saber és important. La humanitat ha progressat gràcies a l’acumulació i transmissió de coneixements rigorosos, forjats de manera col·laborativa, en un engranatge secular meravellós. Yuval Noah Harari i Irene Vallejo ho relaten magistralment a Sàpiens i a El infinito en un junco. Els avenços tècnics i humanístics increïbles, des d’un avió fins a la Divina comèdia, han estat fruit de persones que han dedicat la vida a pensar, a investigar, a innovar, a crear, i d’altres que han sabut convertir les troballes teòriques en aplicacions pràctiques i les troballes artístiques en fars per il·luminar-nos el camí a seguir.
Aquesta fabulosa cadena de valor és la que ens ha portat fins a la intel·ligència artificial (IA) o fins a la genètica molecular. Sense la feina dels científics i intel·lectuals, dels tecnòlegs i mestres, no hauríem experimentat una evolució d’èxit tan espectacular. (Per cert, la IA demana intel·ligència, coneixement i valors humans per treure'n partit. És una eina fabulosa, però només una eina. Cal saber fer-li preguntes amb intenció i sentit.)
Quan Trump va contra les universitats de prestigi i contra els centres de recerca, quan frena l’entrada d’estudiants brillants de tot el món perquè no es refia de les seves idees, quan critica els artistes que el critiquen, quan boicoteja els mitjans de comunicació que promouen la informació rigorosa i el debat seriós, quan nega el canvi climàtic, quan se’n reia de la pandèmia... Quan fa tot això, està boicotejant el progrés de la humanitat, està tirant pedres a la teulada de l’avenç comú secular. Simplement, no ha entès res, no entén el món ni coneix la història, no entén d’on venim ni on anem, no té consciència de com ell mateix ha pogut arribar on ha arribat. És un sense cervell frívol i perillós. No entén res però s'aprofita de tot.
Quan escric aquestes coses, tinc clar que mentre ell mani, no podré viatjar als Estats Units: el país de la llibertat no respectarà la meva llibertat de dir el que penso. I com jo, moltíssima altra gent molt més valuosa, gent que des de fa més d’un segle han alimentat l’extraordinària capacitat dels EUA de liderar el coneixement en tots els camps, des de la ciència més pura fins a les humanitats en sentit ampli, des de la recerca mèdica fins a l'espacial. Tot això de moment s’ha acabat. O, encara que sembli absurd, Trump està fent tot el possible per carregar-s’ho. Com es pot ser tan poc intel·ligent? Doncs sí, es pot.
El menyspreu a la intel·ligència no se l’ha inventat ell, esclar. Però en un món globalitzat i en crisi, l’ha exacerbat. És una mania persecutòria més vella que l’anar a peu, sovint lligada a la pulsió autoritària i populista. Per les nostres latituds peninsulars ens va tocar de ben a prop. A l’Espanya del sanguinari de Franco ja vam tenir el "muera la inteligencia" de Millán Astray. Eren temps feixistes. Ara són temps postfeixistes, en què la violència s'exerceix per via indirecta: és més còmode i efectiu matar l’enemic amb mentides i ofec financer que amb l’ús de la força. Trump ja va provar l’assalt al Capitoli i no li va sortir bé. Ha acabat reconquerint el poder amb l’extraordinària força del seu aparell comunicatiu, explicant-nos cada dos per tres que ell és el més espavilat de tots. Algú dels seus li hauria de dir que el rei va despullat. Menysprear la intel·ligència és molt poc intel·ligent. Ara potser no ho sembla, però ho pagarà car.