Ucraïna i Catalunya (1938)

De l’article publicat a Front (21-VI-1938), diari vespertí de Girona, òrgan del PSUC i portaveu de la UGT. La peça anava signada per Sanz, cognom o pseudònim d’un autor no identificat. Podria tractar-se de Juli Sanz Sainz, periodista que l’any 1936 era redactor en cap de Treball (diari també del PSUC) i corresponsal al front de Madrid. Va morir a l’exili, a Mèxic, el 1973.

[...]

La inauguració del 14 Congrés del Partit Comunista d’Ucraïna coincideix amb el 18 aniversari de l’alliberament de Kíev dels polonesos blancs. Les llibertats d’Ucraïna, amenaçades pels guàrdies blancs russos, pels mercenaris alemanys, pels senyors polonesos i pel conglomerat d’imperialistes, foren salvades gràcies a l’esforç unit de tots els pobles de la URSS. Catalunya i la República han de tenir sempre present aquest exemple. En divuit anys, Ucraïna ha donat força i vida a la seva personalitat nacional, ha consolidat les seves llibertats i ha augmentat considerablement les seves riqueses, dintre de la Unió Soviètica. Les granges agrícoles, les explotacions col·lectives, les zones industrials, s’han multiplicat i engrandit cada any. Avui Ucraïna és un país ric, lliure i feliç. L’article 17 de la Constitució de la URSS, diu: “Cada república federada conserva el dret de separar-se lliurement de la URSS”. Però Ucraïna és el poble de la URSS més cobejat, més directament amenaçat pel feixisme. La riquesa d’Ucraïna, els seus bells camps col·lectivitzats, les seves zones fabrils, els seus ports, fan perdre la son a Hitler i els seus sequaços. A través d’una Txecoslovàquia envaïda i amb l’ajut dels països filo-feixistes, Alemanya ambiciona l’annexió d’Ucraïna. [...] De la mateixa manera, Catalunya, per la seva riquesa industrial i agrícola, per les seves vies de comunicació, pels seus ports, per les seves ciutats, és la zona més cobejada de tot el territori republicà. Res no podria fer Catalunya en la defensa de les seves més volgudes llibertats contra el feixisme sense l’ajut decisiu de la resta dels pobles hispànics. Igualment la República sense Catalunya hauria ja sucumbit davant el feixisme. No és possible concebre la subsistència de la valor política, moral, social i històrica de la República, sense Catalunya. Mes, igualment l’existència de Catalunya no seria concebible sinó a base de la lluita que els altres pobles hispànics sostenen contra el feixisme. [...] Moments difícils passà Ucraïna fa divuit anys i moments greus travessem nosaltres a Catalunya i a la zona no catalana. Però, afirmant cada vegada més la nostra unitat, fent-la forta. Catalunya i la República sortiran victorioses i dia arribarà en què podrem commemorar, com avui ho fa el poble d’Ucraïna, aniversaris de la consolidació de les llibertats, plens de riquesa, d’alegria i de cara a les construccions de la humanitat avançada i progressiva.