Ucraïna i la “llei” de Moscou (1945)

De dues cròniques del corresponsal Ramon Garriga Alemany (Barcelona, 1908-1994) publicades a La Vanguardia (28-X i 18-XI-1945). Traducció pròpia. Avui fa vuitanta anys de la primera d’aquestes peces del periodista, escriptor i historiador. Fins al juliol del 1936 havia treballat en diaris de la Lliga (La Veu de Catalunya i L’Instant, vespertí on va ser secretari general de la redacció). A la postguerra espanyola va publicar a Informaciones, ABC i La Vanguardia, principalment sobre política internacional focalitzada en l’est europeu.

Diumenge 28-X-1945. [...] Stalin no necessita posar-se d’acord ràpidament amb Truman i Attlee per tal que la pau es restableixi en els països que un dia van ser satèl·lits de Berlín. Encara podem dir més: Stalin vol que la situació actual prevalgui durant un cert temps, per així poder aplicar la “seva llei”. A Polònia, als Balcans, a Hongria i a la zona ocupada d’Àustria els russos actuen avui en dia amb una llibertat d’acció que perdrien forçosament si Moscou hagués arribat a un acord definitiu amb Londres i Washington respecte al règim que cal concedir a aquells països vençuts. La Unió Soviètica, especialment Ucraïna, ha patit molt materialment a conseqüència de la guerra. No hem d’oblidar pas que primer van ser els russos els qui van incendiar i van destruir tot el que trobaven al seu pas, pràcticament la tàctica de la terra cremada, obeint d’aquesta manera la consigna de Stalin dirigida a evitar que caigués en mans alemanyes res que pogués ser d’utilitat per a l’exèrcit germànic. Després, també els alemanys, per la seva banda, van destruir tot el que van poder abans d’abandonar el territori rus. El resultat va ser que Moscou necessita especialment maquinària per a la reconstrucció d’Ucraïna. Avui mateix els soviets han organitzat el saqueig de les zones que ocupen militarment, amb el fi d’enviar a Moscou tot el que pugui servir per a l’obra de reconstrucció nacional. [...]

Diumenge 18-XI-1945. [...] En el cas de Kíiv, un periodista anglès –que ha visitat Ucraïna després de la guerra– ha facilitat una sèrie de detalls molt interessants sobre com viu allí avui el rus. El treball està datat a Moscou, o sigui que ha passat per la censura oficial soviètica. Kíiv ha estat una de les ciutats russes que han patit més: una tercera part d’ella ha quedat totalment inhabitable. La seva població actual és de 750.000 habitants. Correspon a cada habitant una mitjana de cinc metres quadrats d’habitacle, o sigui que en una habitació normal han de conviure de quatre a cinc persones. El dia de la Victòria, un any i mig després de la reconquesta, a l’antiga capital ucraïnesa no es va poder pas organitzar lluminàries públiques per manca d’electricitat i material. I el problema de l’habitatge soviètic no es resoldrà ràpidament. Durant anys continuarà la gent de Kíiv gaudint del privilegi d’un quart o de la meitat d’una habitació. La propaganda oficial soviètica promet a aquests russos que al final del Pla quinquennal de reconstrucció, o sigui l’any 1950, disposaran per a viure-hi de la meitat de la mida d’espai que tenien l’any 1941. Per a l’any 1960 se’ls promet el doble d’abans de la guerra, o sigui una habitació per persona, que és la mitjana de la classe obrera pobra de l’Europa civilitzada, partint de la base que el conjunt de la població de Kíiv no superi pas els 1.500.000 d’habitants durant els quinze anys vinents.