Ucraïna, la "pau" i l'amenaça nuclear
La setmana passada, Rússia va atacar civils ucraïnesos amb més de 500 drons, míssils de creuer i coets. La majoria d'aquests drons van ser abatuts, però l'atac va impactar en dos edificis d'apartaments a Ternópil, a l'oest d'Ucraïna, i va matar almenys 31 persones, entre les quals sis nens. Cases, botigues, oficines de correus i centrals elèctriques de tot Ucraïna també van cremar a conseqüència d'aquest bombardeig.
Però aquest crim de guerra —només l'últim de la guerra criminal de Rússia— va quedar eclipsat per la revelació que el president rus Vladímir Putin i el president nord-americà Donald Trump havien estat negociant en secret un acord. Pel que sembla, el pla de 28 punts, redactat per l'enviat especial nord-americà Steve Witkoff –multimilionari promotor immobiliari i magnat de les criptomonedes– i Kiril Dmítriev –director del fons sobirà rus–, està molt esbiaixat a favor del Kremlin. Trump ha exigit que Ucraïna accepti aquest acord encobert abans del 27 de novembre, tot i que ha dit que podria no ser la seva oferta final i que en les últimes hores s'ha sabut que hi ha almenys tres esborranys d'acord en circulació.
En qualsevol cas, el pla de "pau" de 28 punts no només planteja la injustícia bàsica de permetre que un agressor decideixi el resultat de la guerra que va iniciar, sinó també sis problemes fonamentals.
Per començar, augmentaria el risc de guerra nuclear. Si es pressiona Ucraïna perquè accepti unes condicions que equivalen a la derrota, la resta del món arribarà a la conclusió que, per dissuadir una futura invasió per part de Rússia, la Xina o qualsevol altra potència nuclear, és necessari posseir armes nuclears. La capitulació forçada d'Ucraïna significa proliferació nuclear i una probabilitat significativament més gran d'una Tercera Guerra Mundial nuclear.
Aquest risc reflecteix el segon problema del pla de pau de Trump: les implicacions que té per a un ordre internacional que es basa en el principi que les fronteres nacionals són inviolables. És cert que es produeixen transgressions, però són l'excepció, no la norma. Donar suport a aquest comportament —com faria Trump en recompensar Rússia per envair Ucraïna— està tan fora de lloc que commocionaria el sistema. En la seva forma actual, el pacte Witkoff-Dmítriev corre el risc de crear un món en què les invasions i les guerres siguin rutina.
En tercer lloc, accedir a les exigències del Kremlin soscavaria la pau i l'estabilitat regionals. Si els termes de l'acord deixen Rússia més forta que Ucraïna, Putin es veurà encoratjat de totes les maneres possibles —legals, morals, psicològiques i econòmiques— a continuar fent la guerra a Europa.
En quart lloc, el pla de Trump no preveu mecanismes d'aplicació creïbles. Atès que Rússia ha violat tots els acords als quals ha arribat amb Ucraïna, les garanties que el Kremlin no intentarà apoderar-se de més territori ucraïnès manquen de sentit. Les garanties de seguretat dels Estats Units també manquen de substància, especialment sota una administració a la qual li importa poc l'honestedat i el tracte just. L'única mesura dissuasiva significativa contra una nova agressió russa és que Ucraïna entri a l'OTAN, possibilitat que l'acord proposat prohibeix expressament.
En donar prioritat a la fantasia imperial de Rússia sobre la voluntat democràtica d'Ucraïna, el pla de Trump evita la qüestió de la reconstrucció, que és la cinquena qüestió principal. La pau és més que l'absència temporal d'hostilitats. Estic segur que Rússia acceptaria un alto el foc durant dies —o potser fins i tot setmanes— a canvi de l'eventual capitulació d'Ucraïna. Però la pau real significa garantir que Ucraïna conservi la seva sobirania i pugui defensar-se, formar part d’aliances i, el que és més important, reconstruir-se. Tot i que l'acord proposat no ho preveu, els aliats d'Ucraïna han presentat plans perfectament raonables (i, de fet, rendibles) per reconstruir el país i atreure la inversió estrangera.
L'últim problema, i potser el més fonamental, és el procés. El que sabem de la història és que per garantir un acord de pau durador és necessari implicar totes les parts interessades. Recordem que, després de la Primera Guerra Mundial, els països considerats agressors van ser exclosos de la part més crítica de les negociacions de pau, una decisió que va contribuir a l'esclat de la Segona Guerra Mundial.
En aquest cas, els ucraïnesos, víctimes de l'agressió, no van ser consultats en la preparació del pla de 28 punts, que sembla dictat pels russos i traduït a l'anglès pels nord-americans. (Aquesta idea podria no ser tan desbaratada com sembla: s'ha informat àmpliament que Witkoff, quan negocia amb Putin, compta amb un traductor proporcionat pel Kremlin).
La següent part interessada en ordre d'importància, els aliats europeus d'Ucraïna, també es va veure sorpresa pel secretisme de Trump a l'hora de negociar. Perquè hi hagi una pau autèntica, que defensi Ucraïna i permeti la seva reconstrucció, aquestes parts han de seure a la taula de negociacions.
Si les parts importants del procés de pau són excloses, comprendre plenament les qüestions rellevants i recaptar la informació necessària és impossible. I si, malgrat els esforços de les últimes hores, s'exclou finalment Ucraïna i els seus aliats europeus de les negociacions per arribar a un acord, Rússia i els Estats Units poden deixar els ucraïnesos sense cap altra opció que lluitar. Trump pot pensar que pot rentar-se les mans d'Ucraïna, però el problema no s'haurà resolt.
L'anhel de Trump de guanyar un premi Nobel de la pau —una de les vulnerabilitats més conegudes en la història de les relacions internacionals— ha portat a un intent mal concebut d'acord de pau que, si s'aplica, pràcticament garanteix un futur conflicte. Mentre l'administració nord-americana intenta intimidar Ucraïna i els seus aliats perquè acceptin una "pau" injusta que mai no durarà, hem de continuar demanant que s'escolti, es respecti i es doni suport als ucraïnesos.
Copyright Project Syndicate