Renovables sí, amb diàleg
“Renovables sí, però no així” és el nou crit de protesta davant la instal·lació d’una central fotovoltaica o eòlica. La frase ha fet fortuna entre grups i persones ecologistes que tota la vida s’han manifestat contra les centrals nuclears, el carbó i el petroli, i ara es posen del cantó del rebuig inicial i, per no caure en una flagrant contradicció, introdueixen un matís adversatiu. Quin? Què vol dir aquest “però no així?” Depèn: pot voler dir que “davant de la meva finestra, no”, o “en aquest paisatge que hem preservat per al turisme o per al medi natural, no”, o “si de l’electricitat que en sortirà no se’n pot beneficiar el meu poble, no”.
A les taules rodones organitzades per l’ARA i el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, les empreses catalanes promotores de noves instal·lacions de renovables van coincidir en el mateix: el diàleg amb els ajuntaments i els veïns està sent útil per aclarir conceptes i rebaixar tensions i pors. Per exemple: una instal·lació de renovables es pot desmuntar, arribat el cas. Ves a desmuntar un pantà. El diàleg, en el cas de Catalunya, més que útil és imprescindible: som un país amb un litoral i prelitoral molt densos, on no sobra l’espai per a instal·lacions fotovoltaiques, i a més a més amb poques comarques on bufi prou vent perquè surti a compte instal·lar-hi molins.
No oblidem que només un 15% de l’electricitat que consumim a Catalunya prové de les renovables, i l’objectiu és arribar al 50% el 2030. I tampoc oblidem que les centrals nuclears aniran tancant fins al 2035. Com ho fem per ser nets i competitius? I, sobretot, com ho fem per no comprar les mentides de Trump i els seus imitadors europeus, que estan en contra de les renovables per raons fòssils?
