Una UE amb un color verd que perd intensitat
La transició ecològica adquireix a la Unió Europea (UE) un color verd cada cop menys intens. El canvi radical en el full de ruta que el club comunitari havia establert de cara a la desaparició dels cotxes amb motor de combustió n'és una prova. De prohibir-ne la venda a partir del 2035 a deixar sense efecte aquesta limitació hi ha molta diferència. La pressió de la indústria automobilística, amb un gran pes en països com Alemanya, ha acabat afeblint la regulació de l'executiu comunitari.
I aquesta no és l'única reculada –o, tal com ho anomenen des de la Comissió Europea, flexibilització– del pla climàtic de la UE sobre el sector de l'automòbil. No fa gaire temps també va ajornar tres anys l'entrada en vigor de les sancions als grups d'automoció que no compleixin amb els estàndards d'emissions de CO₂. I l'anterior Comissió, també presidida per Ursula von der Leyen, que va revalidar el seu mandat després de les eleccions europees de l'any passat, ja havia relaxat les exigències mediambientals després de les protestes protagonitzades pel camp europeu.
L'entorn polític actual, a més, amb l'auge de les opcions polítiques d'extrema dreta i els populismes de dretes, contraris a les polítiques per combatre una crisi climàtica que neguen, i amb una Comissió Europea de majoria conservadora, facilita que les regulacions ecologistes s'aigualeixin en favor dels interessos de les indústries dominants. Com passa amb moltes activitats econòmiques, aquells que tenen un gran domini del mercat acostumen a dedicar-se a retenir el que tenen o a fer esforços per frenar l'arribada de nous competidors. Però al final sempre s'imposa l'elecció dels consumidors. Els canvis d'hàbits i preferències són els que fan que unes opcions guanyin i les altres perdin. I els vehicles elèctrics no guanyen més força perquè els productors europeus arrosseguen els peus per transformar-se i també perquè no es fa un veritable esforç perquè hi hagi infraestructures de recàrrega de manera generalitzada.
Un dels problemes d'Alemanya, el gran motor europeu, i que li suposa un veritable llast, és que viu molt vinculada a indústries tradicionals com la del motor i ha quedat enrere respecte a la Xina en el terreny de joc del vehicle elèctric.
Però el fet és que una bona part dels consumidors han fet el canvi de xip i veuen el vehicle híbrid o elèctric no solament com el del futur sinó com el del present. Hi ha molta més conscienciació verda i disposició a comprar-los si l'oferta és atractiva. Per això Seat acaba de posar en marxa una planta de bateries per a cotxes elèctrics a Martorell i preveu que la meitat dels 600.000 vehicles que sortiran a l'any de la fàbrica siguin elèctrics. Així disposa com a mínim d'una eina per fer front a l'amenaça xinesa. Altres busquen associar-se amb marques xineses.
Si no ho fan els productors europeus ho faran indústries com el gegant xinès Chery, que participa en el projecte d'Ebro a l'antiga fàbrica de Nissan a la Zona Franca de Barcelona, i té perspectives d'ampliar la seva activitat. I hi ha opcions de més desembarcaments que poden inundar Europa de cotxes elèctrics assequibles per satisfer una demanda creixent davant de les traves imposades als EUA per una administració negacionista i molt poc ecologista.
