Ucraïna tem la pau unilateral de Trump
La pau de Donald Trump consagra la força de les armes. Divendres, després d’una tensa reunió amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a la Casa Blanca, el president dels Estats Units va dir als periodistes que el millor era deixar la línia de front allà on era i marxar cap a casa. "Haurien d'aturar-se on són. Que tots dos reclamin la victòria, i que la història decideixi!" Així, “ja està dividit", sentenciava. Trump ha decidit la partició del Donbàs pel boc gros, “si no, és massa complicat", afegia. La pau trumpista és simple. El seu gendre, Jared Kushner, ideòleg del pla de Gaza, ja els ho va dir ben clar a israelians i palestins: “No em parleu d’història”. La pau s’imposa per la força i per la determinació dels interessos en joc. El diari britànic Financial Times assegura que Trump va advertir a Zelenski, durant la reunió de divendres, que Putin "destruiria" Ucraïna si no acceptava els termes de l'acord. La unilateralitat de la força comença a fer forat. Com més s’allarga la guerra, més afeblides estan les opcions dels ucraïnesos i la voluntat de la Unió Europea, i més pesa la frustració d’un Trump que havia promès acabar la guerra d’Ucraïna en només un dia, i d’això aviat farà un any.
Però, com ja ha demostrat a Gaza, la pau de Trump comença per l’entesa amb l’agressor. A l’agost, el president dels Estats Units va oferir un moment de legitimació global a Vladímir Putin, amb catifa vermella inclosa, i una rebuda d’alt nivell a la cimera d’Alaska. De l’ultimàtum que li exigia aturar les agressions en qüestió de dies va arribar, en canvi, una intensificació dels bombardejos sobre les infraestructures crítiques ucraïneses. I, divendres passat, quan Zelenski esperava reforçar el suport militar dels Estats Units, Trump reconeixia que el Kremlin li havia presentat una proposta de negoci perquè Elon Musk i la seva empresa de tuneladores construeixin un túnel ferroviari submarí a través de l'estret de Bering per connectar Rússia i Alaska.
Les agendes de Trump sempre són volàtils i transaccionals. El president nord-americà vol una solució ràpida i Putin necessita un acord ambiciós que justifiqui tres anys i mig de guerra i centenars de milers de morts. Ucraïna comença a témer la imposició d’una pau unilateral, mentre que la Unió Europea –cada vegada més absent de qualsevol negociació– vol un acord que no l’esquinci encara més internament ni cronifiqui la inestabilitat d’una frontera no resolta amb Rússia.
Després de mesos d’exigir un seient a la taula de negociacions entre Ucraïna i Rússia, l’anunci d’una hipotètica reunió al més alt nivell a Budapest, auspiciada per Viktor Orbán, per parlar d’un alto el foc, furga encara més en la ferida europea. És un recordatori de la humiliació que ja es va viure aquest estiu amb l’acord aranzelari firmat amb Trump en ple mes d’agost, i és un regal a un Orbán cada cop més desafiant amb els seus homòlegs europeus. I tot això passa, precisament, quan la premsa europea publica aquests dies un escàndol sobre un presumpte espionatge del govern hongarès per infiltrar-se a les institucions comunitàries mentre Olivér Várhelyi, actual comissari europeu, era l'ambaixador d'Hongria davant la Unió Europea, entre el 2015 i el 2017.
Trump sap que enfortir Orbán afebleix Brussel·les. A més, l'anunci d'una suposada seqüela de la cimera d'Alaska a Budapest arriba, precisament, quan la Unió Europea està intentant trobar la manera d'utilitzar actius russos congelats per finançar un “préstec de reparació” per a Kíiv, després que Budapest i Bratislava vetessin, la setmana passada, el dinovè paquet de sancions que pretenia aprovar la UE.
Però, una vegada més, qui té més por de sortir-ne malparat és Zelenski. El president ucraïnès assegurava aquest dilluns que estaria disposat a unir-se a Donald Trump i Vladímir Putin en una cimera a Hongria si l'hi conviden. La pressió per evitar una pinça entre Washington i Moscou que decideixi la sort d’Ucraïna és cada cop més real.
De moment, però, no hi ha res en ferm. Només més soroll diplomàtic al voltant d'unes possibles negociacions que no s’han arribat a materialitzar en cap moment. Les línies divisòries de l’expansionisme trumpista no són suficients, per ara, per al Kremlin. El seu portaveu assegurava, fa només unes hores, que els objectius de Rússia a Ucraïna no han canviat, i que no hi ha cap motiu per a un alto el foc.
