La unitat d’Itàlia i els estats pontificis (1859)

De la crònica de Victor Balaguer (Barcelona, 1824-Madrid, 1901) a El Telégrafo (30-VI-1859) diari del qual va ser corresponsal de guerra a Itàlia el 1859. Traducció pròpia. Avui fa dos-cents anys del naixement d’aquest escriptor, polític i periodista. La seva faceta de cronista de guerra va ser objecte d’una pionera recerca de curs de doctorat presentada a la UPF el 1993 per la periodista i professora Anna Balcells.

De Novi a Torí, tornant de visitar el camp de batalla de Montebello, vaig fer el viatge amb un dels ferits en aquesta gloriosa jornada. Era un sergent de caçadors d’Àfrica que damunt la jaqueta verda lluïa la Creu de la Legió d’Honor que havia guanyat per un gest heroic. Era aquell sergent del qual van parlar tots els periòdics, dient que al capdavant de sis genets havia caigut sota dues peces de canó de l’enemic. D’ell vaig recollir detalls particulars d’aquest combat, que va ser la primera topada seriosa que van tenir els aliats amb els austríacs. En companyia d’aquest brau militar, vaig visitar de passada les planures on es van entaular durant el primer imperi les cèlebres batalles de Novi i de Marengo, cada una de les quals va costar a França un general de renom, doncs en la primera va morir Joubert i en la segona Desaix. Els Alps amb la seva línia coronada de neus eternes semblava alçar el seu front com si volgués contemplar els llocs on van succeir aquells sagnants episodis. A Torí vaig conèixer la gravíssima noticia que vostès deurien rebre ahir mateix per despatx telegràfic: la presa de Perusa pel primer batalló de suïssos del Papa. A ningú no se li escapa la importància i la gravetat d’aquesta noticia que és molt probable que posi en ebullició tots els estats pontificis. No se saben per ara més detalls que aquells que ja ha donat el telègraf. Això complica la situació, encara més quan cal saber que Víctor Manuel i Napoleó no estan gens d’acord pel que fa a l’assumpte dels estats pontificis. La premsa de tots els colors del Piemont està en contra del govern temporal del Papa i a favor de la unitat d’Itàlia aplegui sota el ceptre de Victor Manuel tots els estats italians, excepte les Dues Sicílies. Les edicions de l’Opinione, de l’Itàlia, del Diritto, de la Stafetta, de l’Independente d’ahir i d’avui publiquen violentíssims articles contra el Pontífex i llancen un crit de guerra. La llei de repressió que pesa ara sobre la premsa piemontesa ha deixat que es publiquessin aquests articles. Això diu molt, i jo no puc dir més escrivint per un diari que no té cap color polític. Aquesta és la gran novetat del dia. Només afegiré que es parla de grans excessos comesos pels suïssos. ¿Serà aquesta una complicació promoguda per l’habilitat de la política austríaca? Les últimes notícies del teatre de la guerra són que s’espera una gran batalla, la qual cosa potser s’esdevindrà la setmana vinent. Les persones de Torí millor informades creuen que un cop donada aquesta batalla i si, com s’espera, triomfen els aliats, Anglaterra i Prússia intervindran en seguida entre les potències bel·ligerants proposant un acord. S’atribueix a Napoleó la dita de que no cessarà en l’empresa de la independència d’Itàlia mentre pugui disposar d’un soldat francès i d’un franc francès. [...]