Vacunes: la Contrareforma al continent

El sarabastall amb les vacunes del covid ha donat mostra fefaent que un fantasma recorre el continent: el de la Contrareforma. Martí Luter publicà el 1517 les 95 tesis de Wittenberg, que van desfermar la Reforma. Aquest combat contra el monopoli de poder del papat tingué efectes profunds en l’ordre social i econòmic. Enaltint la llibertat personal, el dret de propietat i, per tant, la legitimitat de l’activitat lucrativa, subvertia el monopoli econòmic dels incipients estats absoluts que emergien a Europa, i del papat. El 1545 el Concili de Trento desferma la Contrareforma catòlica, reacció a la Reforma tant en el pla religiós com en el social i econòmic, i inaugura un segle de guerres de religió que s'acaben el 1648, al final de la Guerra dels Trenta Anys.

Max Weber, en L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme (1905), suggereix que la Reforma fou clau per al canvi d’ordre econòmic allí on triomfà, ja que va impulsar el treball remunerat, el comerç i l’acumulació de capital. Per contra, allí on continuà dominant el catolicisme es preservà el monopoli estatal o papal de la propietat i el comerç, i l’aversió a l’enriquiment privat obtingut amb comerç i treball.

Ara bé, què té a veure això amb la qüestió de les vacunes? Paul Krugman publicà el 18 de març una columna al New York Times, que l'ARA reproduïa l'endemà, on escrivia sobre el procés de vacunació a la UE: “[Als polítics de la UE] els preocupava molt la possibilitat d’acabar pagant massa a les farmacèutiques, o de descobrir que havien desemborsat diners per unes vacunes que s’havien revelat ineficaces o que tenien efectes secundaris perillosos. Per tant, van voler minimitzar aquests riscos allargant el procés de contractació, regatejant i negant-se a acceptar les clàusules d’exempció de responsabilitat”, quan el risc més gran era la pèrdua de vides i la devastació econòmica.

I les coses han derivat en un pandemònium de superstició i ignorància sobre els efectes secundaris de les vacunes i llur dimensió, amb ridícules retencions de vacunes que han provocat moltes morts evitables si s’hagués accelerat la vacunació. I difonent por a la vacunació.

S’hi ha afegit una lletania sobre la necessitat de farmacèutiques públiques per evitar el negoci privat i per alliberar patents (¡la russa Sputnik i la xinesa de Sinopharm són públiques!). Amb aquesta mena de creença màgica que diu que alliberar patents resoldrà per se el trinomi logístic producció-distribució-entrega. I com si no hi hagués mecanismes per a l’exempció temporal de patents, com explica Guillem López Casasnovas, si algú en té la voluntat política i n’assumeix les conseqüències.

I en el cim de la paranoia, la vacuna d’AstraZeneca (AZ), amb ingredients inclosos de guerra industrial impulsada des de la UE. Mentre passava inadvertida la declaració de l’Organització Mundial de la Salut del 22 de març de 2021: “Fins ara, AstraZeneca és l'única companyia que s’ha compromès a no treure beneficis de la vacuna durant la pandèmia... Necessitem més productors de vacuna anticovid-19 que segueixin l’exemple d’AstraZeneca i llicenciïn la seva tecnologia a altres companyies”. Sí: la xerrameca sobre l’alliberament de patents és intranscendent.

Espera. ¿I allò dels 260 M€ públics a la Universitat d’Oxford computats per aquell estudi... sí, aquell estudi no avaluat que només persones alienes al finançament de recerca (i al sentit comú) poden prendre's seriosament. Una xifra sembla correcta, amb tot: des del 2020 els contribuents britànics han donat 39 M€ a Oxford per la vacuna. Ja ho tenim! Diners dels contribuents britànics per a benefici privat.

Els contribuents britànics observen amb certa estupefacció la deferència que se’ls professa ara a la UE. Primer, perquè AZ costa 4 vegades menys que Pfizer i 5 menys que Moderna. Més important, perquè AZ ha estat crucial en el programa de vacunació britànic, que ja ha subministrat la vacuna a més 33 milions de persones (la meitat de la població), dels quals quasi 11 milions han rebut ja la segona dosi; i s’estima que ha estalviat 6.000 morts (per dimensionar: entre els més de 20 milions de vacunes d'AZ, s’han registrat set morts per trombosi).

En el pla econòmic, el més rellevant de l’ús massiu d’AZ no ha estat que el seu preu inferior hagi estalviat molts calés al contribuent britànic. Més important encara és que gràcies a l’èxit de vacunació s’estima una recuperació addicional del PIB britànic de més d’1,5 punts percentuals: això és, un PIB addicional de 34.000 M€, que generarà uns 13.000 M€ addicionals d’ingressos fiscals. A canvi d’unes desenes de milions per a Oxford! La inversió més rendible dels contribuents britànics des de l’esforç de la II Guerra Mundial! Mentrestant, al territori Contrareforma, el mantra: “Els diners públics no han de generar beneficis privats; només públics”.

Les relacions entre poder i negocis al nostre entorn ens han deixat magolats -i molt- per tanta concessió d’obra pública feta a estricte benefici privat. Però faríem bé de tenir present que la Contrareforma ens empobreix. Materialment i intel·lectual. Ens fa més petits, i ja no ens sobra gaire.

Germà Bel és economista.