El meu vàter és intel·ligent. I el teu?

Tinc a casa un vàter intel·ligent. I si no ho és, com a mínim és molt llestet. Quan entro al bany, la tapa s’obre sola i uns llums LED il·luminen suaument l’estança. El seient s’escalfa, i uns extractors dins la tassa filtren qualsevol pudor. Quan he acabat, uns raigs d’aigua a pressió m’esbandeixen pel davant i pel darrere. Finalment, un assecador em deixa com nou. Quan m’aixeco, el dipòsit es desaigua, la tapa baixa sola i els llums s’apaguen. Una meravella, vaja!

Però cada cop que m’hi assec i noto la tapa calentona, no puc evitar pensar en una realitat cruel:

• 500 milions de persones defequen a l’aire lliure.
• 3.600 milions (gairebé la meitat de la humanitat) utilitzen vàters rudimentaris sense cap sistema de sanejament de residus.

Això provoca malalties intestinals que maten prop de dos milions de persones cada any. D’aquestes, 700.000 són nens que moren per diarrees causades per l’aigua contaminada. 700.000 infants cada any! Més morts que les víctimes per la sida i la malària juntes.

I aquí, als països rics, premem el botó del vàter i ho donem tot per fet: aigua corrent, clavegueram, electricitat, depuradores...

Història sanitària de Canet de Mar

Vaig viure tota la meva infantesa sense clavegueres. Fèiem servir una comuna i els excrements anaven a parar a una fossa sèptica que es buidava de tant en tant, empudegant tot el barri. Després van arribar les clavegueres: dues rieres d'immundícies que desembocaven directament al mar.

Nosaltres ens banyàvem entre les dues rieres. Si ens apropàvem massa a una, la temperatura de l’aigua i algun regalet que hi surava ens recordaven que ens acostàvem a zona perillosa. Més tard van posar un tub que desembocava mar endins. Però les tempestes sovint tornaven els residus a la platja.

Finalment, es va construir una depuradora compartida amb altres pobles veïns amb els quals encara hi ha alguns conflictes puntuals. "Per què la merda del teu poble passa pel meu, en lloc d’anar directament a la depuradora?" Si al Maresme encara tenim problemes logístics de sanejament, imagina’t en llocs on no hi ha ni les infraestructures sanitàries més bàsiques!

El repte de Bill Gates

Davant d’aquesta crisi sanitària (la global, no la de Canet), Bill Gates va impulsar la Fira de la Reinvenció del Vàter amb l’objectiu de crear sistemes que funcionessin sense clavegueram, aigua corrent ni electricitat, però fossin segurs, sostenibles i assequibles.

A la fira de Seattle del 2012 es van premiar els següents projectes:

• Institut de Tecnologia de Califòrnia: vàter solar que genera hidrogen i electricitat a partir de residus humans.
• Universitat de Loughborough: vàter que produeix carbó biològic, minerals i aigua neta.
• Universitat de Toronto: vàter que higienitza les femtes i l’orina, recuperant recursos i aigua neta.

El 2018 a l'Exposició del Vàter Reinventat,a Pequín, ja es van presentar alguns d’aquests prototips a punt per a ser fabricats i distribuïts.

Objectius per a la pròxima dècada. Els complirem?

El punt 6 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, adoptats pels països membres de les Nacions Unides, fixa el 2030 com a data límit per garantir aigua potable i sanejament universal. Però, per arribar-hi, caldria multiplicar per sis el ritme actual de sanejament, per cinc el d'aigua potable i per tres el d'higiene bàsica.

Això vol dir que els països que van aprovar aquests objectius, s’hauran d’arremangar i dedicar-hi més inversió, innovació i voluntat política. Perquè la crisi del vàter no és només tècnica: és una qüestió de drets humans, salut pública i dignitat.

Potser el vàter no és un tema glamurós, però és un bon lloc per començar a canviar el món!