14/12: Arrencar

UN PARELL DE NITS de la setmana passada algú es va dedicar a arrencar llaços grocs, pancartes i cartells dels partits independentistes al meu poble. No van fer cap pintada. Tampoc van enganxar cartells o pancartes d’altres partits. Es van limitar a arrencar expressions sobiranistes (també van tatxar el rètol “Municipi per la independència” que hi ha a l’entrada del poble). Com a sistema de propaganda és ben estrany. En campanya electoral, la propaganda és per dir què vols fer. La campanya dels qui van dedicar-se a arrencar coses era per dir-nos què volen destruir, eliminar. Poc publicitari, excepte que considerem que intimidar i escarmentar són formes de publicitat. Tinc la sensació que s’ha generat, des de l’àmbit polític i mediàtic, la idea que aquestes eleccions -enteses com un episodi més del Contraprocés per a la reunificació d’Espanya- són l’oportunitat d’arrencar les arrels de l’independentisme. I que el catalanisme i fins i tot la catalanitat són aquestes arrels. En molts discursos públics surt, metafòricament, aquesta idea d’arrencar o fins i tot la d’extirpar. I quan fas servir metàfores en el llenguatge polític, sempre hi ha algú que se les pren al peu de la lletra. I surt al carrer a arrencar coses. O a extirpar-les.