16/5: Doblement investit

EscriptorAbans que el Parlament investís Quim Torra, el nacionalisme espanyol ja l’havia investit a la seva manera. Tots, tots, els presidents de la Generalitat contemporània, des de Macià fins a Puigdemont, han patit en un moment o altre el menyspreu, l’insult personal, la desqualificació presentant-los com a fanàtics o com a pusil·lànimes, com a tirans o com a titelles traïdors. Els qui provenien del nacionalisme català, com a gent d’idees absurdes i anacròniques. Els qui venien d’altres tradicions, com a traïdors que s’havien deixat arrossegar pel discurs nacionalista. Sempre han estat insultats i sempre des del mateix lloc. S’ha repetit aquesta tradicional investidura a la contra, en el cas del president Torra, amb la novetat de la velocitat i de triar insults especialment insidiosos. L’epicentre d’aquestes campanyes (des de fa cent anys) és sempre el nucli més dur del nacionalisme espanyol; aquesta vegada s’ha ampliat el cercle. Si tots els presidents han estat tractats igual, potser el problema no és cadascuna de les persones sinó el fet mateix de ser presidents. La modesta petició orteguiana de 'conllevancia' ha saltat pels aires. Els presidents de la Generalitat, tots, encarnen una cosa que no es pot 'conllevar', sinó que s’ha de destruir.