7/2: El cas Callús

EscriptorL’1-O la Guàrdia Civil va entrar a l’escola de Callús on es votava. L’alcalde els va aturar a la porta i els va demanar si tenien una ordre per entrar. Va acabar rodolant per terra i la Guàrdia Civil va entrar violentament al recinte. Els fets són semblants als d’altres poblacions catalanes. N’hi ha dues versions. La de l’alcalde -una persona a qui conec i que em crec-, que semblen confirmar els vídeos enregistrats, explica que la Guàrdia Civil el va fer caure a terra d’un cop amb un escut. La Guàrdia Civil ha fet un informe on diu que l’alcalde es va entrebancar, es va voler agafar a l’escut i va acabar caient a terra. No és ben igual. A partir de la seva versió, l’alcalde va denunciar la Guàrdia Civil per agressió. A partir de la versió de la Guàrdia Civil, el jutge ara ha obert una causa contra ell per desobediència. Em sembla un cas paradigmàtic del que ha passat en els darrers mesos. Tenim uns fets. La policia presenta una versió pròpia dels fets, que sovint xoca amb les imatges que hi ha o amb els testimonis dels qui hi eren i ho van veure. I la justícia jutja a partir d’aquests informes o atestats de part, no neutrals, que parlen de desobediències, tumults i violències. Qui mana, narra. I qui narra converteix l’agredit en agressor.