DIETARIVV

20/3: Els populistes

Hi ha exemples de populisme aïllacionista anti-UE en alguns discursos no gens marginals del nacionalisme espanyol

LLEGEIXO ARTICLES a la premsa italiana que diuen que l’onada de populisme anti-UE no és només un problema italià sinó que afecta tot el continent. Arreu hi ha aparicions d’un aïllacionisme antieuropeu que demana un replegament cap a l’interior dels estats. Esmenten França, Alemanya, el Brexit i també “la crisi catalana”. En aquest darrer cas, no posen cap exemple concret. Els costarà trobar-lo a la banda del sobiranisme: les crítiques sobiranistes a Europa no són aïllacionistes sinó que demanen -al contrari- una Europa més activa, més compromesa i amb més voluntat i capacitat d’intervenció. Per contra, els podria fer arribar exemples d’aquest populisme aïllacionista anti-UE en alguns discursos no gens marginals del nacionalisme espanyol contraris al sobiranisme. Alguns de molt recents. Per exemple, algunes declaracions i articles contra la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg sobre la llibertat d’expressió a Espanya i les condemnes pel delicte d’injúries a la Corona. Articles en què es deia literalment que a veure qui és Europa -i qui és el món- per dir-nos a nosaltres què hem de fer, com hem de defensar els nostres símbols i com hem de respectar els drets humans. Això és cosa nostra, deien. Populisme aïllacionista.

Més continguts de