La vida aventurera d’Arthur Rimbaud (1927)
Peces històriques triades per Josep Maria Casasús
De l’article del crític Lluís Montanyà (Barcelona, 1903 - Ginebra, 1985) a D’Ací i D’Allà (VII-1927) arran de la publicació de la biografia del poeta francès Jean Arthur Rimbaud (Charleville, 1854 - Marsella, 1891) escrita per Jean-Marie Carré. El passat novembre va fer cent trenta anys de la mort de Rimbaud, autor de culte d’avantguardistes catalans com Montanyà.
La vida i les obres d’homes com Rimbaud, genials i complexes, sembla que no puguin ésser jutjades desapassionadament. [...] Així pot explicar-se que Jean Arthur Rimbaud sigui considerat per uns com un àngel i per altres com un dimoni, que sigui per als uns un sant i per als altres un damnat [...] Havem de reconèixer que l’extraordinària vida de Rimbaud dona marge a tan oposades interpretacions i que hom pot trobar-hi fàcilment arguments que facin defensables les dues tesis contràries. La mort prematura de Rimbaud deixà en peu insolubles problemes que la clau de la seva obra -reduïda, heterogènia i fantàsticament incoherent- no és suficient per a resoldre. [...] Curta infantesa de Rimbaud! Anys de Charleville, col·legi i família: dues tiranies, dues incomprensions! Anys de contínues revelacions insospitades i de rebel·lies sens nombre! Fins als quinze anys fou un nen prodigi, intel·ligent, estudiós i devot. També fou, però, a la vegada, rebel, tossut, orgullós. Totes les característiques d’un geni, en estat embrionari encara. En arribar a aquella edat (1869), escrigué els seus primers versos, Étrennes d’orphelins, delicats i clàssics. [...] Més endavant (1870), influït per l’esperit del moment, escrivia les estridències revolucionàries de Le forgeron [...] i alhora les inefables dolceses d’Ophélia. [...] Passada la primera crisi religiosa, que el féu un devot exemplar i ardit, a 16 anys, en plena floració puberal, proclama en el seu poema Soleil et chair el retorn a la natura de l’home alliberat del cristianisme i la victòria d’Afrodita sobre l’altre déu. I tot seguit comença la seva vida bohèmia, exageradament agitada i pintoresca [...] Esdevé blasfem i obscè i compon la seva repugnant Venus Anadyomène, que surt tota nua del bany. Quanta de distància ja entre les delicadeses d’Ophélia i el realisme patològic d’aquesta Venus! L’amor tustà aviat al cor del poeta i potser per única veritable vegada. En el seu tercer viatge a París, fugint com sempre de casa seva, una noia l’acompanyava, com ell també escàpola; una noia de tendres ulls blaus melangiosos, potser els mateixos que més tard cantarà en el cèlebre sonet de les vocals. [...] Aquell mateix any (1871) exposa la seva famosa teoria del poeta voyant i proclama Baudelaire un veritable déu. Escriure aleshores l’admirable Bateau ivre, que ha d’obrir-li les portes del Paris literari; el poema que, per damunt de tots els altres, ha de fer-lo cèlebre. [...] La poesia de Rimbaud havia anat evolucionant. Incomprès i negat pels parnassians, amb les seves novíssimes teories i la moderna art poètica. [...] No pot estar d’acord amb la literatura i la civilització; deixa, doncs, resoltament la poesia i es disposa a abandonar Europa. [...] Embarca amb destí Oceania [...], fa de comerciant a Aden, d’explorador a Etiòpia, [...] fins que, abatut per la malaltia, es veu obligat a retornar a França. [...] Fervorosament convertit abans de morir, lliura la seva ànima a Déu, a Marsella, als 37 anys.
