24/09/2021

El volcà: comunicació vs. divulgació

2 min

Si el títol us ha cridat l’atenció, ara mateix deveu pensar que m’he begut l’enteniment. Com puc contraposar comunicació a divulgació si són gairebé sinònims? Doncs, ves per on, aquest és un tema que ens ocupa en ciència. En parlem sovint i no sempre ens posem d’acord. 

Així doncs, ara que s’està parlant tant de ciència durant la pandèmia i que aquesta difusió ha repercutit aquests dies positivament en la vulcanologia, què creieu que fan els científics i periodistes especialitzats quan expliquen aspectes de la pandèmia o dels volcans en mitjans de comunicació i xarxes socials? Comuniquen o divulguen?

Si voleu saber la resposta, aneu al final. Si voleu saber el perquè de la resposta, seguiu llegint els següents paràgrafs.

Que jo faci aquesta distinció és “per culpa” de la Comissió Europea, de les seves guies per a finançament de projectes de recerca. En aquestes guies s’hi explicita que cal incloure un pla de comunicació per informar i promoure les activitats del projecte des del seu inici fins al final. D’alguna manera, el que pretén la comunicació científica és donar a conèixer al públic general què s’està fent i per què, en el marc d’aquella recerca, així com augmentar-ne la visibilitat. 

D’altra banda, de manera diferenciada al pla de comunicació, els projectes de recerca que aspiren a ser finançats per la Comissió han d’incloure un pla de divulgació (dissemination) i explotació. És a dir, un pla que permeti fer públics els resultats de la recerca per a tots aquells que se’n puguin beneficiar, ja sigui la comunitat científica, la societat civil, la indústria o els governs. La divulgació científica malda perquè, per exemple, els resultats es converteixin en un bé comú o perquè es faciliti l’impacte social de la recerca.

Per a la comunicació de recerca, el públic objectiu és la població general, múltiples audiències alhora. En canvi, per a la divulgació científica, és necessari decidir a quin públic en concret cal adreçar-se per aconseguir un determinat impacte. Per exemple, ens podem voler dirigir a la població escolar perquè la nostra recerca és sobre dificultats de l’aprenentatge o bé ens volem dirigir a autoritats locals de zones volcàniques perquè la nostra recerca és sobre crisis geològiques. 

En ambdós casos voldrem utilitzar tot tipus de mitjans i canals, però probablement per a la comunicació científica ens ajudaran més els mitjans de comunicació de masses, i per a la divulgació ens ajudarà més fer arribar vídeos, articles, opuscles o eines, amb un llenguatge específic segons el destinatari, a través de campanyes en escoles, gestors públics, associacions de pacients, comunitats de veïns, clústers industrials, societats científiques, etc., segons l’objectiu que pretenguem.

Així doncs, segons aquesta distinció (que ja us dic que no hi està pas tothom d’acord), la resposta a la pregunta del segon paràgraf és que... fan comunicació científica! Ara bé, es digui com es digui el que fan, el que segur que tots ells i elles es mereixen és un immens agraïment.

Marta Aymerich és vicerectora de la UOC
stats