Publicitat
Publicitat

L’aventura de la vida / Som animals tafaners

El destí de cadascú ens obliga a adaptar-nos, a vegades, a llocs impossibles

L’aventura de la vida

El tió té la virtut que, en moltes ocasions, et du a casa coses que no esperes i que ni tan sols sabies que existien. M’ha arribat, per exemple, un magnífic llibre quadrat sobre la història de l’evolució, ideal per als nens però que és, també, una joia per als adults. L’aventura de la vida és la feina conjunta que han fet, per primera vegada, Eudald Carbonell i Pilarín Bayés. El catedràtic de prehistòria hi posa la saviesa i la seva capacitat per explicar fàcil el més complicat; la dibuixant hi posa un centenar de pàgines de personalíssimes il·lustracions, detallades i divertides, com és marca de la casa.

Eudald Carbonell, amb el salacot al cap, navega pel riu del temps, acompanyat de Darwin, en el seu vaixell Beagle. El diàleg entre l’un i l’altre suggereix un futur muntatge teatral. L’arqueòleg, en un moment determinat, du l’autor de L’origen de les espècies a un laboratori del present i li explica que el codi genètic és el manual d’instruccions de la vida. Quan Darwin s’adona que l’ADN guarda la memòria de tot el que som i com funcionem, diu que tenir aquest codi és com haver-li robat les claus a Déu. Aquesta és una idea constant. El llibre és, al capdavall, una obra imprescindible per no confondre religió i ciència, ara que Donald Trump i els seus sequaços miraran de tornar-nos a enredar. L’aventura de Carbonell i Darwin és, també, una guia fàcil per recordar que aquí no sobreviu el més fort sinó el qui ha sabut modificar el seu comportament i adaptar-se als canvis. Així ha passat en els últims tres milions d’anys, des que els éssers humans vam començar a viure a la Terra fins que hem conquerit l’espai. Res no fa pensar que, ara per ara, es trenqui aquesta dinàmica. Toca adaptar-se al destí.

Som animals tafaners

Ahir va fer tres anys que Michael Schumacher va tenir un accident, esquiant fora de pistes a Méribel, que li va provocar greus lesions al cervell. Després de dues operacions a vida o mort i sis mesos en coma induït, no se sap res més del seu estat de salut. Així ho ha volgut la família i, a tot estirar, una filtració del seu advocat va permetre saber, fa molts mesos, que el pacient reaccionava a algun estímul sensorial, amb el tacte o l’oïda. La paradoxa de la vida: algú que ha estat set vegades campió del món de Fórmula 1, que ha corregut 308 curses a 300 quilòmetres per hora, té una caiguda als Alps anant tot just a 40 per hora, es trenca el casc amb una roca i queda postrat al llit. El destí de cadascú ens obliga a adaptar-nos, a vegades, a llocs impossibles.

En les últimes setmanes ha transcendit que algú té una foto de Schumacher i que l’ha intentat vendre, pel cap baix, per un milió d’euros. Tot i que Sabine Kehm, representant de Schumacher, ha insistit que la salut de l’expilot “no és una qüestió d’interès públic”, ja fa mesos que els paparazzis utilitzen drons per entrar als jardins de la casa de Suïssa i intentar retratar-lo. La bona notícia és que ningú no ha volgut comprar aquesta fotografia de Schumacher al llit. No cantem victòria abans d’hora. Tot té un preu i, ni que sigui fent rebaixes, si existeix la foto que la família Schumacher ha mirat d’evitar de totes totes, l’acabarem veient en algun mitjà de comunicació sense escrúpols o a les xarxes socials, que és un món nou en què els miraments i els valors van escassos. I, arribat el moment, estic convençut que la major part de nosaltres no farem res per tancar els ulls o mirar cap a una altra banda si s’arriba a publicar aquesta imatge. Som animals tafaners.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT