L'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, passarà quatre anys a la presó

El Tribunal Suprem confirma la sentència de l'Audiència Provincial de Castelló que el va condemnar a quatre anys de presó per delictes fiscals

La sala civil i penal del Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l'Audiència Provincial de Castelló del novembre del 2013 contra l'expresident de la Diputació i del PP de Castelló, Carlos Fabra, que el condemnava a quatre anys de presó per la comissió de quatre delictes fiscals.

L'alt tribunal ha desestimat així el recurs de la defensa de l'exdirigent del PP, que pretenia aconseguir que els magistrats revoquessin la condemna que portarà Carlos Fabra a la presó durant quatre anys si no aconsegueix un indult prou improbable. L'exdirigent del PP també va ser jutjat per presumpta corrupció; concretament pels delictes de prevaricació i tràfic d'influències, però només va ser condemnat per la comissió de quatre delictes fiscals en haver defraudat uns 693.000 euros entre els anys 1999 i 2003.

El Tribunal Suprem també ha rebutjat el recurs de la Fiscalia Anticorrupció que demanava duplicar la pena imposada a Carlos Fabra. El ministeri públic i també l'advocat de l'Estat demanaven que l'expresident de la Diputació de Castelló fos condemnat a vuit anys de presó.

Segons l'opinió de la fiscalia, la condemna s'havia de modificar per l'aplicació indeguda per part de l'Audiència Provincial de Castelló de l'atenuant de dilacions indegudes, ja que al seu judici els més de 7 anys que va durar la tramitació d'aquesta causa estaven justificats, atesa la seva complexitat.

Carlos Fabra ja va anunciar una vegada coneguda la sentència de l'Audiència de Castelló que la recorreria al Tribunal Suprem i després al Constitucional si fos necessari. Fabra va dir que esgotaria la via judicial per tractar de demostrar la seva innocència.

El cas Naranjax

El cas Naranjax va fer seure Fabra al banc dels acusats. La causa va néixer arran de la denúncia que el desembre del 2003 va interposar l'empresari Vicente Vilar contra el llavors president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra. L'acusava de cobrar-li "comissions milionàries" per agilitzar la tramitació de la concessió de llicències per als seus productes fitosanitaris. Una acusació que durant el judici va retirar perquè va assegurar que se l'havia inventat per perjudicar-lo.

El procés va durar gairebé 10 anys i hi han passat nou jutges instructors. Finalment, l'any 2012 el jutge de Nules (Plana Baixa) Jacobo Pin va decretar l'obertura de judici oral. La secció primera de l'Audiència de Castelló va ser l'encarregada de jutjar el mes d'octubre del 2013 Carlos Fabra; la seva exparella; l'empresari denunciant, Vicente Vilar; la seva exdona, i l'exsenador del PP Miguel Prim.

Més continguts de