Ciència
País Valencià 04/08/2022

Mor el prestigiós científic valencià Santiago Grisolía als 99 anys

Va rebre el premi Príncep d'Astúries d'investigació científica i tècnica i ha presidit el Consell Valencià de Cultura

3 min
El prestigiós científic valencià Santiago Grisolía en una imatge d'arxiu.

ValènciaEl president del Consell Valencià de Cultura i prestigiós científic Santiago Grisolía ha mort aquest dijous als 99 anys a l'Hospital Clínic de València. El seu traspàs ha provocat que la Generalitat Valenciana hagi decretat tres dies de dol oficial i hagi cedit el Saló Daurat del Palau de la Generalitat perquè s'ubiqui aquest divendres la capella ardent.

Grisolía va ser un dels precursors de la divulgació científica moderna a Espanya, carrera que va iniciar amb la llicenciatura de medicina per la Universitat de València el 1944 i amb la concessió d'una beca del ministeri d'Afers Estrangers per estudiar en el departament de bioquímica i farmacologia de la Universitat de Nova York. Encara que l'ajuda era només per a un any, la seva estada als Estats Units es prolongaria durant més de tres dècades. Durant aquest temps va ser el primer espanyol que va anar a les classes de postdoctorat del Nobel de medicina Severo Ochoa. De fet, Grisolía sempre va presumir de ser un deixeble d'Ochoa, amb qui, a més, va mantenir una gran amistat. Era el dipositari del seu testament personal i científic i custodiava tant el seu arxiu científic com la seva biblioteca privada.

Després d'una llarga estada a Wisconsin, on va treballar com a professor i president del departament de bioquímica molecular de la Universitat de Kansas i director del laboratori d'aquest centre, va tornar al País Valencià el 1977 per a fer-se càrrec de l'Institut d'Investigacions Citològiques de València. Allà el seu treball es va centrar en matèries com l'enzimologia del metabolisme del nitrogen, el metabolisme de fosfoglicèrics, el recanvi i degradació de proteïnes i el control de la síntesi de la tubulina al cervell. A més, onze anys més tard va ser designat president del Comitè de Coordinació Científica de la Unesco per al Projecte Genoma Humà.

La seva experiència investigadora i preocupació per elevar la ciència i la tecnologia espanyola a estàndards internacionals el va empènyer a promoure congressos internacionals i escriure llibres com Vivir para la ciencia, on criticava la falta de suport institucional i polític al desenvolupament de la investigació a Espanya.

La seva trajectòria el va fer mereixedor del premi Príncep d'Astúries d'investigació científica i tècnica el 1990, i el 1995 va ser nomenat assessor del president de la Generalitat Valenciana per a Ciència i Tecnologia i, un any després, president del Consell Valencià de Cultura i del Comitè Científic Assessor del Museu de les Ciències Príncep Felip de València.

Com a president executiu dels Premis Rei Jaume I, impulsats per la Fundació Valenciana d'Estudis Avançats i la Generalitat Valenciana, va aconseguir portar a València any rere any desenes de premis Nobel i afermar un dels guardons amb més dotació econòmica de tot l'estat.

Compromís

Grisolía sempre va opinar que els científics tenen l'"obligació" de comprometre's i respondre a temes relacionats tant amb la seva activitat com amb altres qüestions d'actualitat. Una bona prova d'aquest posicionament va ser la seva feina al Consell Valencià de Cultura –òrgan consultiu de la Generalitat Valenciana en l'àmbit cultural– des del qual va donar suport a la declaració de la festa dels bous com a Bé d'Interès Cultural, tot suggerint que els bous al carrer portessin llums en lloc de foc a les banyes. També va demanar que els incendis "intencionats" fossin considerats un crim contra la humanitat i va reiterar en nombroses ocasions que els ministeris d'Educació i de Sanitat haurien de "desaparèixer". Entenia que no tenien sentit si les transferències a les comunitats autònomes ja estaven fetes.

Per últim, cal destacar una altra de les seves facetes, la literària. El 2009 va publicar la novel·la El enigma de los grecos, on barrejava històries fictícies i autobiogràfiques de la mà de Peter Smith, un jove voluntari de les Brigades Internacionals que es veia embolicat en una aventura relacionada amb un dels secrets millor més ben guardats de l'orde religiós dels templers.

stats