Tres mil persones participen a la Foia de Bunyol en el major simulacre sísmic practicat mai a l'estat espanyol

XestMés de 3.100 persones participen des d'ahir i fins dijous en el major simulacre sísmic realitzat a l'Estat fins el dia d'avui, tant per l'extensió de territori afectat (bona part de la comarca valenciana de la Foia de Bunyol) com per la quantitat de personal de rescat i figurants que hi participen.

El simulacre treballa amb una de les hipòtesis més dramàtiques: 200 morts, d'altres tants desapareguts, milers de ferits, vies fèrries i carreteres tallades i fins i tot fuites de productes químics, segons ha explicat el tinent general César Muro, màxim responsable de la Unitat Militar d'Emergències (UME).

Sota la coordinació de la UME, s'ha simulat una emergència de nivell 3, una catàstrofe natural, que es va produir de forma fictícia en la matinada del diumenge al dilluns i que ha provocat la mobilització real de personal dels tres exèrcits, la UME i tots els mitjans autonòmics d'emergències. A més, s'ha unit personal civil expert en patrimoni, medi ambient, proveïment d'aigua potable, telecomunicacions o subministrament elèctric.

L'exercici, que ha visitat aquesta tarda el príncep d'Astúries, serveix d'ensinistrament per a personal civil i militar i compta amb la participació directa del Departament de Seguretat Nacional, presidència del Govern espnayol, Direcció general de Protecció Civil i Emergències i la Conselleria valenciana de Governació.

La UME ha triat com a epicentre del terratrèmol la localitat valenciana de Bunyol, encara que treballa, sempre de forma hipotètica, amb el cens i el patrimoni de la ciutat gallega de Lugo (108.000 habitants). De la unió del nom de d'aquestes dues localitats, s'ha triat el nom per a aquest exercici anomenat 'Luñol 2014'.

Per avaluar l'operativitat dels serveis d'emergències s'han dissenyat deu possibles escenaris relacionats amb el rescat de persones, el restabliment de les comunicacions i serveis, la contenció de la contaminació química o la cura de béns culturals, entre altres objectius.

El més important d'aquests escenaris s'ha situat en una antiga fàbrica cimentera – els propietaris de la qual han cedit de forma gratuïta les intal·lacion– on se simula la forma de treballar en el casc urbà de la localitat inventidada de Luñol.

És aquí on intervenen vuit equips especialitzats en rescat de persones que combinen l'ús de gossos ensinistrats i mitjans tècnics, cinc d'ells de la UME i altres tres internacionals. Els exercicis estan sent supervisats per auditors externs i compten també amb observadors de Brasil, Portugal, Equador, així com amb la participació d'una unitat mixta dels Estats Units.

El centre d'operacions s'ha establert en el complex educatiu de Xest, en una zona annexa al circuit Ricardo Tormo, on s'ha instal·lat el lloc de comandament avançat i fins i tot s'ha habilitat un mortuori simulat.

Com a part del programa d'entrenament, aquest matí s'ha celebrat una videoconferència entre els responsables de la UME, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz.

Una situació d'emergència com la simulada requeriria l'habilitació immediatament d'11.000 places en albergs, 9.000 en instal·lacions hoteleres i 400 places per a majors en residències, la reserva de sales UCI i plantes senceres als hospitals de La Fe i l'hospital General de València, i també els centres hospitalaris de Requena i Manises, i la mobilització de deu equips forenses.

Aquest és el quart exercici d'aquestes característiques que realitza la UME des que es va crear la unitat a l'octubre de 2005 i, segons el general Muro, malgrat ser el més ambiciós per extensió abastada, magnitud de la tragèdia i personal involucrat, "no ha comportat una despesa molt superior" al de l'últim simulacre organitzat l'any passat, el cost del qual es va quantificar en 355.000 euros.