País Valencià 21/09/2020

Ximo Puig critica "l'efecte capitalitat" de Madrid i demana una "profunda reforma territorial d'Espanya"

El cap del Consell anuncia un nou Servei Valencià de Salut al debat de política general

Lourdes García
4 min
El president de la Generalitat, Ximo Puig, durant la seva intervenció en el debat de política general en Les Corts, amb una primera jornada que inclou els discursos tant del president ,com dels portaveus dels grups parlamentaris, i que està marcat per la pandèmia de coronavirus.EFE/ Kai Försterling

València"Madrid és una gran aspiradora que absorbeix recursos, població, funcionaris estatals i xarxes d'influència". Així de contundent s'ha expressat el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, en la primera jornada del debat de política general, que ha començat aquest dilluns a les Corts Valencianes. En el seu discurs, Puig ha plantejat una "profunda reforma territorial d'Espanya" que minimitzi "l'efecte capitalitat" que, en detriment de la igualtat entre els territoris, exerceix Madrid.

Concretament, el cap del Consell ha assenyalat que aquesta comunitat autònoma compta "amb el 29% dels treballadors i les treballadores públics estatals i és el lloc on es gestionen nou de cada deu contractes estatals i on hi ha domiciliades el 60% de les empreses que reben adjudicacions de l'Estat". Mentrestant, a més de 300 quilòmetres de València, Isabel Díaz Ayuso demanava a Pedro Sánchez "més recursos".

El president valencià també ha criticat el "dúmping fiscal" que assegura que porta a terme la Comunitat de Madrid governada per la popular Díaz Ayuso. Precisament per aquest motiu, "es pot permetre deixar d'ingressar 4.100 milions anuals", una política fiscal que, segons el socialista, afavoreix "l'emigració fiscal de persones i d'empreses cap a dins de la M-50". Davant d'aquest model, Puig ha defensat "l'Espanya real, plural, diversa, que té múltiples identitats i respecta les diferències".

"És necessària l'Espanya que superi la barrera simbòlica de la M-30 i aglutini les diferents mirades territorials que la formen. Espanya, o és diversa o no serà", ha dit Puig. Malgrat això, el cap del Consell ha recordat: "No és l'hora de les banderes que tapen desigualtats". I ha denunciat "un sistema de finançament profundament injust que ens converteix en ciutadans de segona en matèria fiscal". "Tenim dret a disposar dels mateixos recursos per habitant que la resta d'espanyols per gestionar les mateixes competències, i això es concreta disposant de 1.336 milions addicionals a l'any", ha reivindicat.

La crisi sanitària, la clau del debat

Passaven sols uns minuts de les deu del matí quan el president ha inaugurat amb el seu discurs un debat de política general marcat per la pandèmia de covid-19. De fet, els seus efectes eren visibles, fins i tot, per l'absència del president de les Corts Valencianes, Enric Morera, confinat a l'espera dels resultats d'una prova PCR. Una absència que, al llarg del matí, s'ha resolt amb el resultat negatiu de la prova. A les portes del Parlament valencià, la crisi sanitària també es notav. Representants dels MIR, en vaga des de fa 63 dies, reivindicaven acords a la consellera de Sanitat, Ana Barceló, i treballadors de l'Hospital de Torrevella demanaven més informació sobre la previsible reversió que s'hi portarà a terme.

Dins la cambra, Puig ha anunciat quatre importants mesures sanitàries, com ara una reforma de l'arquitectura institucional de la sanitat valenciana amb la creació del nou Servei Valencià de Salut. Segons ha explicat, l'objectiu és "fer més eficient la gestió quotidiana dels centres i els serveis sanitaris". També ha informat del nomenament d'una comissionada per a la Transformació de l'Atenció Primària, que "s'encarregarà de fer els canvis que requereix la xarxa de salut més pròxima a la ciutadania".

En aquest marc, Puig ha explicat que s'obriran més consultes a la tarda als centres de salut i que Sanitat remunerarà amb un complement els professionals que, de manera voluntària, vulguin doblar torn. També es compensarà amb una paga addicional, abans que s'acabi l'any, el personal sanitari i sociosanitari de les residències públiques.

La creació de la Unitat Valenciana d'Emergències (UVE) ha sigut una altra de les propostes del cap del Consell. Aquesta unitat estarà formada per un miler d'efectius "amb capacitat tècnica i logística per intervenir en qualsevol lloc del territori i davant de qualsevol situació de catàstrofe, com ara incendis forestals, inundacions i emergències sanitàries com l'actual", ha explicat: "En l'últim any, la DANA, la borrasca Gloria i la pandèmia ens han convençut que necessitem un instrument que acceleri la resposta davant una crisi de gran magnitud".

Més enllà de les mesures sanitàries, Ximo Puig ha proposat a les Corts un gran pacte per la joventut per evitar que la generació "atrapada entre dues crisis" sigui una "generació perduda", i ha anunciat mesures en matèria d'ocupació, habitatge, formació i investigació dels joves.

Puig posa l'ull a Europa i l'oposició en desconfia

A banda de la pota sanitària del discurs de Puig formada per una radiografia dels indicadors socioeconòmics del País Valencià des de l'any 2015 fins al 2020, l'anunci de mesures sanitàries i un balanç de la gestió de la pandèmia, l'altra gran pota han sigut els projectes que presentarà el govern valencià per captar els fons de recuperació europeus. El cap del Consell ha desgranat vint de les 410 propostes que s'emmarquen en l'estratègia valenciana per a la recuperació.

Entre aquests projectes planificats per al 2027 i que representen un pressupost de 21.134 milions d'euros destaca un pla per a la construcció i millora de residències i centres socials valorat en 510 milions d'euros. També un pla d'habitatge públic dotat amb 375 milions d'euros i un pla d'amplificació, rehabilitació i millora dels centres d'atenció primària i hospitals que compta amb 874 milions d'euros.

Però precisament aquestes propostes han aixecat la desconfiança dels partits de l'oposició –el PP, Ciutadans i Vox–, que ho veuen complicat perquè primer han de ser acceptades per la Moncloa i, després, a Brussel·les. Els partits de la dreta, que han qualificat el discurs de "míting" i de "decebedor", consideren que són "promeses irreals i difícils de complir sense el suport del govern espanyol i la Unió Europea".

stats