1995: quan l'espionatge feia caure vicepresidents i ministres

2 min

El president del Govern, Felipe González, i el vicepresident Narcís Serra, als seus escons del Congrés dels Diputats el juny del 95 — El president del govern Felipe González i el vicepresident Narcís Serra als seus escons del Congrés de Diputats el juny del 1995. J. M. PASTOR / EFE

BarcelonaEl 12 de juny del 1995 El Mundo va publicar en portada un titular certament impactant: “El Cesid porta més de 10 anys espiant i gravant polítics, empresaris i periodistes”. El diari aportava fitxes amb gravacions a, entre d’altres, el rei Joan Carles, però també a polítics com els ministres Fernández Ordóñez i Barrionuevo, empresaris com Ramon Mendoza (president del Reial Madrid) o José María Ruiz-Mateos i periodistes com Luis María Ansón o Jaime Campmany. L’escàndol va ser monumental, ja que Espanya va descobrir que des del 1984 els serveis secrets espanyols comptaven amb un aparell que els permetia cobrir un 30% de l’àrea de Madrid des del qual interceptaven i gravaven converses de personatges públics sense cobertura legal.

Totes aquelles gravacions es passaven, després d’un primer filtre, a cintes de casset i s’arxivaven a la magnetoteca. Moltes d’elles feien referència a qüestions personals, com ara relacions sentimentals, per la qual cosa aquell material era ideal per fer xantatges.

Només 15 dies més tard, el govern de Felipe González, que en un principi havia intentat fer veure que no anava amb ell, no va tenir més remei que assumir responsabilitats polítiques. El primer a dimitir va ser el responsable directe de l’espionatge, el tinent general Emilio Alonso Manglano, director general del Cesid. Després el van seguir el ministre de Defensa, Julián García Vargas, i el llavors vicepresident, Narcís Serra. L’escàndol del Cesid li va costar el càrrec al polític català que ha arribat més amunt en l’organigrama de l’executiu espanyol des del 1978. La raó és que Serra va ser ministre de Defensa entre el 1982 i el 1991 i, per tant, superior directe de Manglano durant els anys de l’espionatge.

El primer a dimitir va ser el tinent general Emilio Alonso Manglano, director general del Cesid, i després el van seguir el ministre de Defensa, Julián García Vargas, i el llavors vicepresident, Narcís Serra

Com van arribar els documents de les escoltes a El Mundo? El responsable de la filtració va ser el coronel Juan Alberto Perote, antic responsable de l’àrea d’escoltes, que després de ser defenestrat per Manglano es va venjar emportant-se a casa milers de documents. La justícia, després de diversos avatars, va cloure el cas amb penes mínimes tant per a Manglano com per a Perote.

Escoltes a HB

Tres anys més tard, el 1998, es va descobrir, arran d’un canvi de la centraleta telefònica, que el Cesid estava espiant una seu d’Herri Batasuna a Vitòria, però el Suprem va acabar absolent la majoria de responsables, entre ells un altre cop Manglano.

La conclusió és que la justícia espanyola mai ha condemnat de manera contundent l’espionatge il·legal per part dels serveis secrets, però almenys en el precedent del 1995 el govern espanyol va assumir la seva responsabilitat política i van rodar caps. Narcís Serra, però, no se’n va anar a casa. Un any després de dimitir va ser elegit primer secretari del PSC en substitució de Raimon Obiols i va ser diputat fins al 2004.