Política 03/01/2022

Els 209 projectes que el Govern s'autoexigeix iniciar aquest 2022

En el primer mig any ha d’iniciar la tramitació de la llei electoral i accelerar la llei audiovisual

4 min
Puigneró, Aragonès i Vilagrà dirigint-se aquest dimarts a la reunió del consell executiu.

BarcelonaFa pocs mesos que l’executiu de Pere Aragonès va prendre possessió com a nou govern de la Generalitat sota la bandera de la “transformació verda, feminista, social i democràtica”. Però més enllà de les paraules, un govern s’avalua pels fets concrets: per les seves polítiques, amb les quals té molt a veure el pressupost –aprovat recentment amb els comuns–, i l’impuls de noves iniciatives. En aquest sentit, una part fonamental de l’obra del nou Govern es concreta en el seu pla normatiu, és a dir, les lleis, els decrets i els reglaments que preveu impulsar i on es pot plasmar fins a quin punt els eslògans polítics es tradueixen a la realitat. El consell executiu actual va donar llum verda al seu pla a l’octubre, que complementa el pla de Govern presentat al setembre, de manera que a l'encetar aquest any 2022 el Govern s’ha autoassignat uns deures que ha de complir al llarg dels propers dotze mesos i que han de seguir fins al juny del 2023 –que és fins on arriba el full de ruta aprovat ara per ara–. Les iniciatives que inclou el pla són molt diverses: hi ha 209 projectes normatius que s'haurien de començar a tramitar, tot i que no hi ha un compromís d'enllestir-los tots durant l'any. Una xifra en tot cas alta tenint en compte que, malgrat que no tot són iniciatives legislatives –hi ha reglaments i decrets– durant el mandat de Quim Torra el Govern tot just va aprovar dotze lleis. De fet, alguns dels projectes s'arrosseguen des de fa anys.

Durant el primer semestre del 2022, el consell executiu s’ha autoimposat presentar dos projectes –és a dir, iniciar-ne la consulta pública– que en si mateixos ja són polèmics: per una banda, un avantprojecte de llei electoral catalana –que no s’ha aconseguit aprovar mai– per part del departament d’Exteriors i que hauria d’iniciar la seva tramitació, almenys pel que fa a la consulta interdepartamental amb totes les conselleries que s'ha de fer de la iniciativa. Tot i que el pacte és que s'impulsi des del Govern, concretament des d'una conselleria de Junts, Esquerra preferia fer-ho des del Parlament amb una ponència conjunta que de moment no s’ha activat.

L’altra iniciativa que l’executiu també es compromet a reimpulsar per a aquest primer mig any del 2022 és la de la nova llei audiovisual catalana per part de la conselleria de Presidència. Una norma que, com volia ERC, s’acabarà tramitant posteriorment a l’estatal, que els republicans han consensuat amb el PSOE amb la promesa de protegir el català. En els darrers mesos del 2021 es va iniciar la consulta pública i s'espera que hi hagi nous passos en el primer semestre d’enguany.

Dues mesures més que el Govern vol accelerar –també formen part del compromís amb els comuns arran de l’aprovació dels pressupostos– són el desenvolupament dels impostos climàtics: en el primer semestre s’ha de tramitar l’impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells i el de les activitats que generen gasos amb efecte hivernacle.

Una reunió del consell executiu del Govern.

Canvis a l’administració

Aquests només són alguns exemples de les dues-centes mesures que ha d’aprovar el consell executiu. Segons el pla, hi ha diverses iniciatives de reforma de l’administració en marxa, com la simplificació del procediment per aprovar noves lleis –previst per al primer semestre–, així com una llei d’ordenació del sistema de direcció pública del sector institucional i una altra de regulació de l’ocupació pública catalana, promogudes per Presidència. Per part d’Economia s'hauria de fomentar un nou estatut de l’empresa pública catalana i una nova llei de contractes del sector públic de Catalunya, a més de complir l’objectiu d’unificar totes les normes relatives a les finances públiques per compilar-les en un únic codi.

Aquestes reformes poden ser de gran importància per a l’administració, sobretot la de la selecció dels directius públics, que té com a objectiu, segons el mateix Govern, que se segueixin "criteris de mèrit, capacitat i idoneïtat” –ja que actualment prima la confiança política– . També s’hi suma la voluntat d’Exteriors d’actualitzar la llei de transparència i de fer una nova norma sobre el registre dels grups d’interès per “aclarir” conceptes que ara generen dubtes –com si n’han de formar part o no patronals i sindicats–. L’executiu també s’ha compromès a tornar a impulsar la llei de cambres, que va caure la passada legislatura, així com la llei de governs locals, pendent des de fa anys.

En un altre ordre de coses, es preveuen diverses modificacions de la llei de Policia –amb afectació als Mossos d’Esquadra i policies locals–, a més del sistema d’emergències i dels agents rurals; diverses actualitzacions del Codi Civil de Catalunya, com la d'incorporar una nova regulació per als arrendaments –incloent-hi l'habitatge–; una llei d’accés a la cultura per desplegar la seva consideració de “bé essencial”; nous currículums escolars; el desplegament de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (aprovar-ne els estatus), i l’Agència Espacial de Catalunya, a més de la llei d’antiracisme i la del reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere.

Aquests són alguns dels deures que s’ha imposat el Govern per als pròxims mesos. D'aquí a mig any caldrà comprovar si els ha fet.

Les lleis aprovades o en tràmit al Parlament del nou mandat

Les dues primeres lleis que ha aprovat el Govern aquesta legislatura han estat els pressupostos del 2022 i la llei d’acompanyament d’aquests comptes. La resta d’iniciatives de l’executiu han estat a través de decrets llei, fins a setze que ha convalidat el Parlament, i tres projectes de llei que ara estan en tràmit a la cambra: es tracta del projecte de llei de la ciència, el de creació del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya i el de mesures organitzatives en l’àmbit de l’atenció sociosanitària –aquests dos darrers provenen de dos decrets llei, per tant ja estan en vigor–. Les altres iniciatives que ara són a la cambra venen dels grups parlamentaris –n’hi ha 27– o d’iniciatives legislatives populars, de les quals ara n'hi ha cinc en tràmit.

stats