De 380 a 37.400 euros: quant han cobrat els exdiputats de l'atur del Parlament?

BarcelonaEls diputats del Parlament de Catalunya no tenen dret a atur quan finalitzen el mandat. Per evitar que es quedin sense cap ingrés quan deixen la cambra, el Parlament ha establert un sistema d'indemnitzacions que es calcula segons el temps que han ocupat l'escó i el sou que cobraven d'acord amb el seu càrrec. La finalitat d'aquestes indemnitzacions és promoure "la reinserció laboral" dels exdiputats: només les poden cobrar mentre no tinguin altres ingressos, i no se'ls hi reconeix en aquells casos en què tinguin "dret a reincorporar-se a una activitat pública o privada de la qual s’estigui en excedència", segons es recull a les normes internes del Parlament. Ara bé, i a diferència de l'atur que cobren els ciutadans, el funcionament d'aquest sistema fa que es concentrin pagaments de quanties altes en períodes de temps molt curts (en cap cas superior al mig any). Així ho ha constatat l'ARA en una petició de transparència sobre les quantitats en brut, terminis i criteris d'aquestes indemnitzacions.

Dels 29 exdiputats de l'última legislatura que van sol·licitar cobrar aquest atur, cinc van arribar a cobrar més de 4.000 euros al mes; dos, més de 4.500; un, més de 5.000; tres, més de 6.000 i una, uns 7.000 en alguns dels mesos. Són xifres que estan molt lluny del que pot percebre un ciutadà en situació d'atur —el màxim, en cas de superar la cotització de 2.550 euros, és de 1.200 euros per a les persones sense fills; de 1.400 per als que en tenen un i de 1.575 si se'n tenen dos o més. La resta de diputats van cobrar 3.000 euros o menys, tots en un període de temps inferior a un mes. El 2015 ja es va canviar la norma per establir un topall mensual i evitar que, com va passar sota el mandat d'Ernest Benach, cobressin les quanties íntegres en plegar. En el cas de l'expresident de la cambra, per exemple, i dos membres més de la mesa, van cobrar entre 120.000 i 170.000 euros quan van marxar. La finalitat d'aquestes ajudes és facilitar la "reinserció a la vida laboral" dels exdiputats i no pas compensar-los pels serveis prestats.

Comparant les quanties totals, el que ha rebut més diners ha estat l'exdiputat de Cs Carlos Carrizosa: van ser 37.388 euros entre juny i novembre, abans de reincorporar-se com a advocat autònom al seu bufet, on, segons va explicar ell mateix a l'ARA, està treballant per reactivar una carpeta de clients que es va anar esvaint quan va fer el salt a la política el 2012. És un cas similar al de Jordi Orobitg (ERC), diputat entre 2015 i 2021, que va tornar al seu propi despatx després d'haver esgotat la indemnització de 18.146 euros, entre juny i setembre.

La segona en el rànquing és Alba Vergés (ERC), diputada des del 2012 i exvicepresidenta del Parlament, que va rebre 34.500 euros entre juny i octubre i és, de fet, la persona que va arribar a percebre una quantia mensual més alta, d'uns 7.000 euros. També com a excàrrec de la mesa, i després de dues legislatures, l'exsecretària Aurora Madaula (Junts) va rebre 14.188 euros entre juny i agost. Qui no va cobrar res va ser, en canvi, l'expresidenta Laura Borràs, a qui el Parlament va retirar l'acta pel cas de corrupció a la ILC.

El tercer a la llista és Carles Castillo (ERC), amb 21.023 euros pagats entre juny i novembre. De tots els diputats, el que menys diners va percebre va ser Enric Bárcena (Comuns): se li va reconèixer una prestació de quatre dies que es va traduir en 379 euros, atès que va entrar a mig mandat. Ara és assessor de Comuns al Parlament. Al seu costat, hi ha el cas de l'alcalde de Cardona, Ferran Estruch (ERC) i el de la Bisbal d'Empordà, Òscar Aparicio (PSC), que van ingressar 2.946 euros perquè, en aquell moment, havien renunciat al sou municipal. La indemnització també es cobra quan el diputat marxa voluntàriament, com va fer Elsa Artadi (Junts), que durant un mes del 2022 va cobrar un total de 6.281 euros.

Qui va renunciar a cobrar-ho tot?

Dels 29 diputats que tenien dret a la indemnització, només quatre van renunciar-hi abans d'esgotar-la tota. El cas més destacat és el de Matías Alonso (Cs): tenia dret a cobrar fins a 36.375 euros i va renunciar-hi després de cobrar-ne 3.093. Marina Bravo (Cs) també tenia dret a 21.166 euros i en va cobrar 5.417, perquè es va reincorporar "a l'activitat pública de la qual estava en excedència", segons les dades sol·licitades per aquest diari. Joan García, també de Cs, va tornar a la seva feina d'una excedència tres mesos abans del límit, després de rebre 16.352 euros. De Junts, el diputat Francesc Ten va passar a ser senador i, per tant, tampoc no va esgotar la prestació: va rebre 6.614 euros abans d'aterrar a la cambra alta i comunicar-ho el 25 de juliol del 2024.

D'altra banda, és la primera vegada que, per calcular la prestació, es té en compte on viuen els diputats a més dels càrrecs que han ocupat i les legislatures que han passat al Parlament. La raó? L'oïdora de comptes del Parlament va considerar que, com que les prestacions es calculen d'acord amb el sou, s'havia de comptar la part del salari que depèn del lloc on visqui el diputat, i que és més gran com més lluny es viu de Barcelona. És la part que s'ha traspassat al sou provinent de les dietes lliures d'impostos, l'anomenada disposició transitòria segona (que sí que tributa). El resultat és que els diputats que viuen a Tarragona, Girona o Lleida també cobren més atur que els que viuen a la Ciutat Comtal.

També hi ha una altra novetat pel que fa al còmput del temps: als exdiputats que no han format part de la diputació permanent se'ls compta el temps treballat fins al dia de dissolució de la cambra i no fins a l'inici de la nova legislatura, com passava abans. Pel que fa a les excedències, des del 2015 la norma reconeix el dret dels diputats a cobrar si "la incorporació no és immediata".