El fracàs de l'amnistia: el 40% d'independentistes encara no la tenen un any després

MadridLa setmana del primer aniversari de l'amnistia, que es compleix aquest divendres 30 de maig, començava amb la presentació del llibre de Manuel MarchenaLa justícia AMENAZADA (Espasa). Casualitat? Sigui com sigui, el president del judici del Procés s'absté de mencionar la llei més polèmica de la legislatura entre les seves pàgines, si bé no és cap descobriment afirmar que Marchena i la dreta judicial que encapçala veuen l'amnistia de Pedro Sánchez pactada amb Carles Puigdemont una de les principals amenaces a l'actuació dels tribunals. Així s'entén l'oposició fèrria que des del Tribunal Suprem es manté contra la seva aplicació, amb la causa de l'1-O pendent del Tribunal Constitucional i del que després decideixin els enemics de l'amnistia: principalment, Marchena i el jutge instructor del procediment, Pablo Llarena, però també l'Audiència Nacional -on hi ha hagut resistències-, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Tribunal de Comptes.

Segons el balanç elaborat per Òmnium Cultural, el 40% de les peticions d'amnistia en procediments penals o comptables s'han denegat o estan pendents de resolució. No és una radiografia completa per la dificultat d'obtenir absolutament tota la informació, però l'entitat assegura que és una aproximació al més acurada possible. De les 1.610 persones susceptibles de ser amnistiades, n'hi ha 726 en l'àmbit penal i comptable, i, d'aquestes, 394 que han sol·licitat l'amnistia. Un total de 178 persones l'han aconseguit (un 45%) i 158 encara no (un 40%).

Concretament, a 35 els ha sigut denegada –és el cas de Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta d'encausats per malversació al Suprem–, 48 estan a l'espera que es resolguin qüestions d'inconstitucionalitat al TC o prejudicials al TJUE –per exemple, els CDR acusats de terrorisme o Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, acusats de prevaricació al TSJC i els encausats al Tribunal de Comptes– i de 75 no hi ha constància de la resposta judicial.

Òmnium denuncia el "boicot judicial" a l'amnistia i, en una atenció als mitjans aquest divendres al matí, el president de l'entitat, Xavier Antich ha exigit que s'acabin les "excuses i argúcies" polítiques i legals que intenten frenar el que és "inevitable". En la mateixa línia, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha acusat el poder judicial de "rebel·lió" i de "fer política" amb la llei d'amnistia. En una declaració que ha llegit des de la seu del partit, el dirigent republicà ha lamentat que els jutges hagin aconseguit "endarrerir" l'aplicació de la llei d'amnistia i els ha reclamat que la facin efectiva. "És la demostració com hi ha una part del poder judicial que es continua saltant el poder legislatiu", ha lamentat. Junqueras també ha defensat, amb tot, la via de l'indult: "Tots els camins contribueixen a restaurar la justícia que ha estat violentada".

Pel que fa a l'àmbit administratiu –bàsicament multes–, el departament d'Interior va traslladar al Parlament de Catalunya que s'havien imposat 884 sancions. Òmnium només ha pogut identificar que a 21 persones se'ls ha retornat la sanció en aplicació de l'amnistia, 19 peticions han estat rebutjades i dues estan pendents de resposta. De la immensa majoria, doncs, no es té informació sobre l'estat del procediment i l'entitat sospita que sobretot és perquè molta gent no sap que pot demanar que se li retorni la multa emparant-se en la llei d'amnistia. Per això, demanen que l'administració ho faci d'ofici o que les persones afectades es posin en contacte amb Òmnium si volen assessorament en aquest sentit.

A banda del col·lectiu independentista, l'amnistia ja ha beneficiat 170 agents dels cossos i forces de seguretat de l'Estat i només quatre no l'han rebut. És a dir, per als policies l'amnistia ha sigut gairebé plenament efectiva, tot i oposar-s'hi políticament.

Un èxit?

"L'amnistia ja és un èxit. La normalització política i social a Catalunya ja és un fet". Aquestes paraules són del ministre de la Presidència i de Justícia, Félix Bolaños, en una compareixença de fa uns mesos al Senat. La frase posa negra sobre blanc que el PSOE i independentistes han promulgat una amnistia per motius diferents: el govern espanyol necessitava els vots de Junts a la investidura i la seva motivació de fons és la "pacificació" a Catalunya. "Volíem la independència i ens van distreure per aconseguir una amnistia negociada, que ha beneficiat sobretot l’Estat, i amb l’error previ de la desactivació del carrer", lamenta Alerta Solidària, l'organització antirepressiva de l'esquerra independentista, que també ha fet un recompte de casos.

Per la seva banda, Junts també va escenificar una crisi a principis d'any amb el PSOE i, entre altres coses, criticava aquesta lectura del govern espanyol d'entendre que ja no hi ha un conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. Més enllà d'això, el fet és que l'amnistia no ha donat els fruits que havia de donar, especialment per als dirigents polítics. Puigdemont espera el tancament de la seva causa judicial, però també el que s'ha anomenat "amnistia política", és a dir, que se'l reconegui com un interlocutor vàlid. Sánchez va prometre fa un any i mig que es reuniria amb l'expresident català i aquesta fotografia encara no ha arribat –tampoc per part del president de la Generalitat, Salvador Illa.

Europa a l'horitzó

La croada de la dreta judicial fa la que la resolució de l'amnistia estigui en mans d'Europa. Alguns ja han presentat qüestions prejudicials i d'altres pot ser que ho acabin fent, tal com ha insinuat el Suprem en el cas de l'1-O, amb l'objectiu de dilatar-ne al màxim l'aplicació. Fonts de l'alt tribunal reiteraven aquesta setmana que una eventual sentència del Tribunal Constitucional avalant l'amnistia –el president, Cándido Conde-Pumpido, convocarà un ple específic la setmana de Sant Joan per respondre al recurs del PP– no el desviarà del camí. El Suprem manté que la mateixa llei descarta casos de malversació com el de l'1-O, així que l'escenari per a Puigdemont si volgués tornar a Catalunya un cop es pronunciï el TC seria el mateix que ara: la detenció.