Puigdemont busca apartar el Suprem de l'aplicació de l'amnistia

Madrid / BarcelonaEl Tribunal Suprem ha rebutjat aplicar l'amnistia a l'expresident Carles Puigdemont; primer va ser el jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, i el 10 d'abril ho va ratificar la sala penal de l'alt tribunal rebutjant el recurs d'apel·lació del líder de Junts. Totes les resolucions ho han desestimat amb el mateix argument: que els líders independentistes, encausats per malversació, van tenir un "benefici patrimonial" amb l'1-O perquè consideren que el van organitzar amb diners públics i es van estalviar diners de la seva butxaca. Un argument que ha criticat no només la defensa de Puigdemont, sinó també la Fiscalia. Ara el futur de l'expresident queda en mans del Tribunal Constitucional, però el seu advocat, Gonzalo Boye, ja fa setmanes que intenta trobar un camí alternatiu perquè pugui tornar lliure: apartar el Suprem del cas i que sigui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) qui hagi de decidir sobre Puigdemont. Aquest tribunal va aplicar per primer cop l'amnistia a l'exconseller Miquel Buch i el mosso que feia d'escorta a l'exili, Lluís Escolà, i va ser en una causa de malversació.

Boye ha batallat perquè el cas es porti al TSJC des del principi; de fet, tots els advocats de la causa del Procés ho han reclamat, però el Suprem sempre ho ha rebutjat. En l'última resolució els magistrats van argumentar que hi havia hagut desviació de fons fora de Catalunya per mantenir la causa. "Els fets investigats i indiciàriament constitutius de malversació de fons públics van tenir lloc en part fora de Catalunya, per la qual cosa, de conformitat amb l'article 57.2 de l'Estatut d'Autonomia, no hi ha cap raó per qüestionar la competència d'aquest tribunal. La queixa es desestima", van assenyalar els magistrats Eduardo de Porres, Vicente Magro i Susana Polo sobre la petició de Boye. Aquest article de l'Estatut diu: "En les causes contra els diputats, és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la sala penal del Tribunal Suprem".

La defensa de Puigdemont, però, mantindrà la seva reclamació en l'incident de nul·litat que presentarà pròximament, l'últim pas previ per presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional. Boye creu que té més arguments ara que abans perquè la investigació ja no és ni per rebel·lió ni per sedició, sinó per suposada malversació de fons públics en el marc de la Generalitat. També hi ha un altre canvi: ara Puigdemont és diputat al Parlament –aforat, doncs, al tribunal català–, a diferència de quan era eurodiputat, en què sí que la potestat la tenia el Suprem. També ho és Lluís Puig, pendent del mateix cas, mentre que Toni Comín no ha estat reconegut ara com ara com a membre de l’Eurocambra.

Aquesta setmana passada, aquesta estratègia jurídica es va reflectir també en les preguntes que Junts va fer a l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro a la comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya. "El president Puigdemont i els consellers no disposaven de fons de l'Estat. Té la seva rellevància. Moltes gràcies, ens ha ajudat molt", va agrair el diputat juntaire al Congrés Josep Pagès a Cristóbal Montoro durant la compareixença, quan l'exministre va afirmar que, durant la legislatura de l'1-O, el govern de la Generalitat només podia disposar de recursos un cop l'Estat els havia transferit i, per tant, ja eren titularitat del govern català. Quina importància té això? La tesi de la formació independentista i de la defensa jurídica de l'expresident és que, ja que la Generalitat era qui posseïa els diners, la suposada malversació vinculada al referèndum estaria circumscrita a l'àmbit català i el tribunal competent per jutjar-la, per tant, seria el TSJC.

"A efectes d’establir la competència d’un òrgan judicial, és determinant si són fons de l’Estat o formen part del pressupost de la Generalitat. L’objectiu és demostrar que si s’hagués produït malversació, els jutges haurien d’interpretar que el TSJC és l’òrgan competent", subratllen fonts juntaires consultades per l'ARA.

L'escenari del TEDH

Quan la instrucció era per rebel·lió o existia el delicte de sedició, el Suprem deia que els fets de l'1-O afectaven més enllà de Catalunya perquè buscaven trencar la unitat de l'Estat. Ara, en el cas de la malversació, manté que es van gastar diners a fora a través de les delegacions de la Generalitat. En aquest sentit, en la sentència del judici del Procés, el tribunal presidit per Manuel Marchena hi va incloure les despeses de les delegacions a l’exterior i el Diplocat com a part de la malversació.

La discussió de la competència és una qüestió que s'ha arrossegat des de l'inici de la causa del Procés. Nogensmenys, és un dels arguments que totes les defenses dels expresos polítics han al·legat davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, ja que han sostingut en tot moment que els fets van ocórrer a Catalunya i s'havien de jutjar en la seva totalitat al TSJC. En aquest sentit, la defensa de Puigdemont preveu que sigui Estrasburg qui acabi fent caure la causa i permeti que Puigdemont torni. Un escenari que es produiria si considerés nul tot el cas de l'1-O per manca de competència del Tribunal Suprem, tal com van al·legar els condemnats per l'1-O en el seu recurs al TEDH. Si això passés –les defenses calculen que ha de resoldre al llarg d'aquest any–, el Suprem sí que hauria de deixar anar el cas de Puigdemont.

El marge del Constitucional

Boye no deixa de mirar a Estrasburg perquè la realitat és que el Suprem ja ha donat senyals que l'aplicació de l'amnistia no serà pacífica, encara que sigui avalada pel Tribunal Constitucional. En una conferència de fa pocs dies a Granada, Llarena va manifestar: “No té cap recorregut el recurs d’empara que es pugui plantejar davant el TC”. Així, el magistrat instructor va recordar que el Suprem té sempre l'última paraula en l'aplicació de l'amnistia i que el Constitucional només li podria esmenar la plana amb Puigdemont si la seva interpretació no respongués a la seguretat jurídica. “¿La interpretació del Suprem és objectivament imprevisible? No, al contrari. S’ajusta a allò que diu la llei d’amnistia: que la malversació està exclosa”, va opinar, i entreveia així que, fins i tot després del pronunciament del TC, pot tornar a rebutjar l'amnistia a Puigdemont. També té una altra via: portar la sentència del Constitucional al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i preguntar-li si perdonar la malversació és compatible amb el dret europeu.

Per aquest motiu, la defensa de Puigdemont escruta fins a l’última escletxa per deixar el Suprem al marge.