El Tribunal Suprem tanca la porta a l'amnistia a Puigdemont i el deixa en mans del TC
Avala la interlocutòria de Llarena i tomba els recursos de la defensa i la Fiscalia
BarcelonaEl Tribunal Suprem ha desestimat els recursos d'apel·lació contra la interlocutòria dictada pel magistrat instructor Pablo Llarena, que va acordar no aplicar la llei d'amnistia a l'expresident Carles Puigdemont pel delicte de malversació de cabals públics. Una resolució que també afecta els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. La interlocutòria va ser recorreguda per l'advocada de l'Estat, pel ministeri fiscal, Vox i les defenses de Puigdemont i Comín en diferents sentits. Tots els recursos queden, doncs, desestimats i el Tribunal Constitucional tindrà l'última paraula. Els magistrats Vicente Magro, Eduardo de Porres i Susana Polo consideren que la decisió de Llarena “no contravé la voluntat del legislador”. D'aquesta manera, deixen via lliure a l'expresident Puigdemont i Comín a presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional.
Els magistrats insisteixen a fer una interpretació innovadora de la malversació per excloure’ls de l’amnistia. Així, consideren que van organitzar el referèndum de l’1-O amb fons públics i que Puigdemont i Comín es van estalviar diners de la seva butxaca, de manera que això s'inclou en l’excepció de “benefici personal de caràcter patrimonial”. “Un subjecte se’n beneficia patrimonialment quan augmenta el seu patrimoni, però també quan el seu patrimoni no decreix perquè les seves obligacions són assumides il·lícitament pels fons públics. En aquest cas, els investigats es van beneficiar patrimonialment en tant que van impulsar personalment el projecte polític il·legal i van endossar les despeses a l’administració autonòmica, sense que aquesta iniciativa respongués a la satisfacció de cap interès públic”, argumenten els magistrats en la resolució.
En la interlocutòria, els magistrats justifiquen la seva interpretació esbiaixada del delicte, que consideren que no és ni “arbitrària”, ni “extravagant”. Encara més, dictaminen que “té un fonament sòlid en la interpretació dels termes literals de la norma d’acord amb criteris de normalitat lingüística, no contravé cap valor ni principi constitucional i, finalment, no contradiu l’orientació material de la norma”. Els magistrats, a més a més, consideren improcedent plantejar en relació amb aquest delicte una qüestió de constitucionalitat davant del Tribunal Constitucional i també descarten "en aquest moment processal" plantejar una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). No aclareixen, en tot cas, si hi pensen anar després, per exemple quan dicti una sentència al TC per retardar encara més l'aplicació de l'amnistia encara que sigui avalada pel Constitucional.
Puigdemont no ha trigat a valorar la resolució i ha assegurat que "no és cap sorpresa, ni en el fons ni en la forma". "La decisió confirma l'actitud de rebel·lia contra el poder legislatiu i la rebequeria davant d'una llei que no els agrada, i que els porta a retorçar la interpretació del suposat delicte de malversació", ha reblat després d'ironitzar que no posen bé ni els noms dels encausats [Gordi és el segon cognom de Lluís Puig].
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha demanat un cop més als tribunals que "respectin" les decisions del poder legislatiu. "La llei d'amnistia hauria de ser efectiva. M'agradaria que totes les persones la tinguessin aplicada i que Carles Puigdemont pogués tornar a Catalunya. Espero que es resolgui de forma ràpida i efectiva", ha afirmat Illa des de Milà, on és de viatge oficial.
El següent pas, al TC
L'instructor del Procés va rebutjar al juliol del 2024 aplicar l'amnistia pel delicte de malversació a Puigdemont, Comín i Puig. Les defenses van recórrer contra aquella decisió, però Llarena es va ratificar en el seu posicionament dos mesos després. Davant d'aquest escenari, els encausats van presentar un nou recurs, que van defensar en una vista pública el 10 de març. En aquella vista, la tinent fiscal del Suprem, Ángeles Sánchez Conde, es va mostrar a favor que s'estimessin aquests recursos en considerar que l'instructor s'"inventava" que els encausats es beneficiessin d'un enriquiment personal en carregar a l'erari públic l'organització del referèndum de l'1 d'octubre del 2017.
La sala segona del Suprem, però, ha rebutjat aquest dijous aquest pronunciament. Així, doncs, Puigdemont ja té via lliure per acudir al TC, a través d'un recurs d'empara. De fet, aquesta mateixa setmana el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, va revelar que tenen previst tenir enllestida abans de l’estiu, cap al mes de juny, almenys la resolució sobre el primer recurs contra la llei d’amnistia, en concret el del PP. Conde-Pumpido va detallar que sobre la taula tenen setze recursos d’inconstitucionalitat, sis qüestions d’inconstitucionalitat presentades pel Suprem, el TSJC i l’Audiència de Madrid, i vuit recursos d’empara. En funció de quin sigui el posicionament del Constitucional, Puigdemont es podrà plantejar retornar a Catalunya. Ara bé: en última instància, la pilota tornarà a la teulada de Tribunal Suprem, ja que serà l'alt tribunal l'encarregat d'aplicar la resolució del TC en el cas concret de l'expresident i exconsellers exiliats.
