Manuel Marchena amb els seus col·legues de la dreta

MadridNingú que hagi assistit a la presentació del llibre de Manuel Marchena aquest dilluns haurà trobat una disquisició jurídica o política innovadora respecte al que trobarà a La justicia AMENAZADA (Espasa), una visió “ponderada, prudent i no dogmàtica”, segons l’escriptor Lorenzo Silva, sobre qüestions del debat juridicopolític actual. El magistrat del Tribunal Suprem creu que s’hauria de prohibir als partits polítics exercir l’acusació popular i que només haurien d’estar aforats diputats, senadors, membres del govern espanyol i el rei emèrit —el rei actual és inviolable—. Considera, a més, que ara mateix no es dona el clima per a una reforma profunda que porti la Fiscalia a instruir els processos penals. Tot això que explica al Círculo de Bellas Artes ja queda recollit al llibre.

Així, les úniques novetats que trobaran els assistents a la presentació és el reconeixement públic als advocats que van participar en el judici del Procés: eren “molt bons”, diu. També diu que si pogués deixaria el dret per dedicar-se a la literatura. “Intento redactar bé [les sentències] i no sempre ho aconsegueixo”, es lamenta, i declara la seva enveja sana a Lorenzo Silva, amb qui s’admiren mútuament. Silva és l'encarregat de conduir la conversa.

Un es pot imaginar que Marchena, que ha volgut tenir molt controlada la publicitat del seu llibre –no ha acceptat entrevistes amb els mitjans; només ha respost a qüestionaris per escrit sense possibilitat de repregunta–, no hauria permès mai que acudís a l’acte Ignacio Cosidó, l’exportaveu del PP al Senat que va frustrar el seu ascens a president del Consell General del Poder Judicial amb aquell whatsapp sobre “controlar la sala segona per la porta del darrere”. Tanmateix, malgrat que abordi les carpetes més espinoses del debat jurídic de forma “ponderada”, i encara que l’exministre de Justícia del PP Rafael Catalá no té un lloc reservat i ha de buscar una cadira buida entre la premsa, la inclinació dels assistents del públic és del tot reveladora. Permetran a aquest cronista que enumeri molts noms, a risc de fer-se feixuc: els presidents en funcions de la sala segona i tercera del Suprem, Andrés Martínez-Arrieta i Pablo Lucas, candidats del bloc conservador a ser-ho de manera formal; els magistrats de la dreta del Tribunal Constitucional José María Macías i Concepción Espejel; els companys de la sala segona Pablo Llarena i Carmen Lamela; els vocals del CGPJ Alejandro Abascal i Gema Espinosa; el president de l’Audiència Nacional, Juan Manuel Martínez; el president del TSJ de Madrid, Celso Rodríguez; l’expresident del CGPJ Carlos Lesmes; l’exmagistrat del TC Antonio Narváez, i el tinent coronel de la Guàrdia Civil jubilat i un dels grans enemics del Procés Diego Pérez de los Cobos. Tots ells tenen en comú pertànyer al sector conservador de la justícia (o de la política, o de la policia). També hi assisteix Isabel Perelló, presidenta del CGPJ, pel seu paper institucional, i Susana Polo, teòricament progressista però molt alineada amb Marchena a la sala segona, a més del magistrat del TC i exministre de Justícia del PSOE Juan Carlos Campo, que és amic personal seu. En realitat, les afinitats i adscripcions de Marchena no eren cap novetat.