L'ANC i el Consell per la República presenten una iniciativa perquè la UE sancioni Espanya

Si la Comissió Europea la rebutja es recorrerà la decisió al tribunal de Luxemburg

Quan es va fundar el Consell per la República ja es va anunciar que una de les primeres accions que es prendrien seria la de presentar una iniciativa ciutadana europea per demanar a les institucions comunitàries, concretament a la Comissió Europea, que activi l'article 7 del tractat de la UE en contra d'Espanya, un procés sancionador que serveix per garantir el compliment de l'estat de dret a tots els països de la UE i que pot arribar a implicar la suspensió de certs drets que tenen els estats membres de la UE, com ara el dret de vot al Consell Europeu. Finalment, aquesta iniciativa s'ha presentat aquest dijous a Brussel·les i s'ha impulsat juntament amb l'Assemblea Nacional Catalana. L'han presentat l'expresident Carles Puigdemont; els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí; Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana; Gérard Onesta, exvicepresident del Parlament europeu, i Igor Koršič, director artístic i professor a la Universitat de Ljubljana. 

Els proposants denuncien que Espanya ha vulnerat els drets dels ciutadans de Catalunya i que incompleix, per tant, els drets fonamentals que preveu l'article segon del tractat de la Unió. Es critica la politització de la justícia a Espanya i "l'escàs respecte als drets de les minories", l' "autarquia o inexistència de contrapesos a les altes instàncies jurisdiccionals espanyholes i també la "vulneració de drets civils i polítics" de les minories i els seus representants. Amb aquesta iniciativa s'obre un procés que, en cas de passar el primer filtre de la Comissió Europea, és llarg i no té cap garantia d'èxit perquè Brussel·les no té cap obligació d'aplicar el que demana una iniciativa ciutadana europea. 

El Parlament Europeu demana sancionar l'Hongria d'Orbán

Paluzie ha explicat que l'últim exemple d'aquestes vulneracions es la negativa de la Junta Electoral Central espanyola a permetre la candidatura del president a l’exili Carles Puigdemont, i dels consellers a l’exili Toni Comín i Clara Ponsatí. Però Paluzie ha aclarit que s'ha tractat "d'una coincidència", ja que la presentació d'aquesta iniciativa ja estava agendada. Tot i això, s'ha pogut afegir en el document presentat com una vulneració més d'un llistat que comença el 2015. 

Tant Paluzie com Puigdemont han insistit que no es tracta d'una iniciativa que vagi "en contra" d'Espanya sinó tot al contrari. "Espanya està contribuint a l'afebliment de la democràcia europea, ens cal reforçar la democràcia a Espanya, és una oportunitat per a tos els ciutadans espanyols", ha reiterat Puigedemont. 

Aquest dijous han presentat formalment la proposta, amb un text de 177 pàgines que ha elaborat l'advocat de Carles Puigdemont i substitut a la llista de JxCat a les europees, Gonzalo Boye. A partir d'ara, la Comissió té dos mesos per decidir si accepta el registre. Que l'accepti, però, no implica l'èxit de la iniciativa perquè l'executiu europeu no està obligat a tirar-la endavant. A mes, fins ara, és més llarga la llista d'iniciatives ciutadanes europees rebutjades (15) que aquelles que després de ser acceptades han trobat els suports necessaris (4). Actualment n'hi ha 14 d'obertes. Es pot consultar el llistat aquí. 

Quins són els requisits perquè una iniciativa europea ciutadana pugui ser acceptada pel registre de la Comissió Europea? 

D'entrada, s'ha de tenir en compte que la petició sigui un objectiu que quedi emmarcat dins les competències legislatives de la Comissió Europea, i després s'ha de constituir un comitè format per membres que visquin en set països de la UE -no cal que tingui 7 nacionalitats diferents però sí que hi visquin, i a més no poden ser eurodiputats-. El comitè es considera "l'organitzador" de la iniciativa i és el responsable de tota la gestió. El comitè també ha de designar un representant i un substitut, que serà la persona de contacte que intermediarà entre el comitè i la Comissió. 

Aquests set membres són: de  Finlàndia,  Mikko Karna; de Suècia,  Katarina Sundstrom; de França, l'exvicepresident del Parlament Europeu,  Gérard Onesta; d'Eslovènia, Igor Korsic; d'Espanya, la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie; d'Alemanya,  Ulrich Hoinkes, i de Bèlgica,  Bart Maddens. 

És un procés llarg i que no té garantia d'èxit. En cas que s'acceptés el registre, els proposants tenen 12 mesos per aconseguir recaptar un milió de signatures de suport que han de ser també de 7 països diferents de la UE. Les persones que signin han de ser majors d'edat (18 anys o 16 a Àustria i Malta o 17 a Grècia). A més, hi ha d'haver un mínim de signants en cada país dels 7 que formen el comitè, a la resta de països de la UE on es registrin firmes no hi ha mínim. 

Què diu l'article 7 del tractat de la UE? 

Que a iniciativa motivada d'un terç dels estats membres de la UE, el Parlament Europeu o la Comissió o el Consell per majoria de quatre cinquens dels seus membres i prèvia aprovació de l'Eurocambra, es podrà constatar l'existència d'un risc "clar de violació greu per part d'un estat membre" dels valors fonamentals de la UE. "Abans de procedir a aquesta constatació, el Consell escoltarà l'estat membre i podrà fer-li recomanacions", diu literament l'article. 

Aquest article no s'ha activat mai per part de la Unió Europa de manera definifica. Si que està en marxa la primera fase d'avisos i recomanacions contra Hongria o Polònia, però no s'ha arribat a la suspensió.  I, com han explicat els mateixos proposants,  fins i tot, la Comissió va rebutjar una iniciativa similar que reclamava que s'apliqués a Hongria. Tot i això, els proposants han explicat que aleshores el Tribunal de Justícia de la UE va assegurar que la Comissió sí que tenia competències per acceptar-la i, per això, ja avisen que, si l'executiu comunitari la rebutja, la recorreran.

Més continguts de