Ada Colau: “No podem seguir amb un Govern dividit i un president que va per lliure"

Entrevista a l'alcaldessa de Barcelona

Ada Colau (Barcelona, 1974) arriba a l’ARA just després d’un míting de campanya disposada a participar-hi més del que ho va fer en la del 28-A.

Vostè ve ara mateix d’un míting.

Doncs sí, estem en una campanya que no volíem fer, perquè són unes eleccions que la immensa majoria de la població ni volíem ni mereixíem. Però Pedro Sánchez les ha convocat i ens toca fer campanya.

Un míting en què ha dit que els polítics independentistes van enganyar els ciutadans.

He dit que van mentir als seus propis votants, i de fet ho han reconegut ells mateixos, que ni era tan fàcil ni hi havia una via exprés per aconseguir una cosa que és molt complicada. Però igual que diem això també diem que tot comença amb el bloqueig del PP. Per tant, hem d’acabar amb la judicialització: els presos han de sortir de la presó com a condició prèvia a començar el diàleg. Però també s’han de reconèixer errors, assumir que la via unilateral ha sigut un fracàs i explorar noves vies.

Quins passos tenen previstos vostès per aconseguir aquest diàleg?

Nosaltres el primer que diem és: “Diguem la veritat”. I la veritat és que no serà fàcil. O sigui, no hem de prometre miracles perquè tenim una societat plural, una democràcia imperfecta, hem viscut anys molt durs i molt difícils. I el primer que hem de crear a curt termini són les condicions per a un diàleg estable, en què realment les diferents parts s’escoltin, s’escoltin de veritat, sense línies vermelles ni vetos.

¿Creu que Iglesias es va equivocar al no acceptar la primera oferta d’entrar al govern amb Sánchez?

Tothom ha vist que no ha sigut qüestió d’Unides Podem. Pots estar-hi més d’acord o menys, però és evident que qui va decidir que hi hauria eleccions és Pedro Sánchez, que tenia unes enquestes que li feien pensar que podia treure més suport si convocava eleccions. Crec que ha comès un error polític gravíssim i crec que això es veurà també en el resultat electoral. Pedro Sánchez volia tornar al bipartidisme, volia tenir més suports per no haver de mirar a l’esquerra i crec que s’ha equivocat clarament. Unides Podem és l’única força política amb representació en tot l’Estat que està disposada a escoltar Catalunya i que al mateix temps té possibilitats d’entrar en un govern progressista. Per tant, és l’única capaç de fer de pont.

Es refien de Pedro Sánchez?

Jo crec que ara mateix és difícil refiar-se de Pedro Sánchez i del PSOE perquè ha donat cops de volant en molt poc temps, amb aquesta nostàlgia claríssima del bipartidisme, incomplint promeses importants com regular els lloguers, o aquesta renúncia en el programa del federalisme i la plurinacionalitat. Hem vist grans renúncies en molt poc temps que segurament es deuen a moltes pressions, que imagino que deuen ser tan polítiques com econòmiques. Però el que tinc molt clar també és que davant d’aquesta inconsistència del Partit Socialista, si finalment s’inclina cap a la dreta o cap a l’esquerra dependrà de la força que tingui l’espai que representa Unides Podem.

Quina creu vostè que hauria d’haver sigut la resposta unitària de les institucions a la sentència?

Jo crec que en el conjunt de la societat catalana i també en l’àmbit institucional i polític hi ha hagut un rebuig majoritari a una sentència que és desproporcionada i cruel. Dit això, crec que el Govern tenia la responsabilitat de liderar la resposta, però estem veient un Govern totalment dividit, que diu una cosa al matí i una altra a la tarda, un Govern absent durant uns dies que eren determinants. La compareixença més important del president, al Parlament, va ser per dir que tornaria a repetir errors del passat, que tornaria a aplicar la via unilateral abans d’acabar el seu mandat. I descobrim després que ni tan sols tenia el consens dels seus socis de govern ni del seu partit. No hem tingut un bon govern de la Generalitat ni un bon president aquests dies difícils que hem hagut d’afrontar entre tots.

¿Aquesta visió és la que va fer que no anés a la reunió amb els alcaldes de Tarragona, Lleida i Girona?

Jo amb el president Torra hi he parlat sempre que ho han requerit les circumstàncies. Una altra cosa és que es convoquin escenificacions davant dels mitjans de comunicació en què no saps què es dirà exactament.

¿La va sorprendre la virulència dels aldarulls?

Jo crec que va sorprendre a tothom. El que no hem de deixar de dir és que el moviment independentista és pacífic, i és inadmissible que ara alguns vulguin parlar d’organitzacions criminals o de terrorisme, crec que això és una irresponsabilitat i una falsedat. Però també hem vist una expressió del malestar que ningú havia previst i que ens ha de fer reflexionar que la política ha de ser útil per avançar, no per retrocedir. Jo vull pensar que són uns fets puntuals i que no són majoritaris. I, més enllà que hi hagi malestars més que justificats, la violència mai és el camí. Amb tot, la discrepància s’ha de poder expressar, s’ha de garantir el dret a la protesta. No s’ha de criminalitzar això, ni tampoc la gent jove.

Amb l’acampada a la Gran Via, ¿demanarà alguna cosa al conseller Buch?

L’espai públic és una qüestió de l’Ajuntament, però el que és protesta política i ordre públic és una qüestió de la Generalitat. Jo aquí sí que he demanat a la Generalitat que s’activi la mediació, perquè entenc que estem en un moment difícil i que el dret a la protesta és essencial en democràcia. El que sí que he de demanar és que es faci compatible amb un mínim funcionament de la ciutat.

I s’ha posat un termini?

Crec que no ens toca a nosaltres fixar cap termini ara mateix.

¿Les seves relacions amb el conseller d’Interior han millorat?

Jo soc dels que ja tenien una relació difícil amb el senyor Buch, però crec que seria injust atribuir-li a ell el que ha passat aquests dies. Hi ha hagut un problema de desgovern.

¿Creu que hi ha d’haver eleccions a Catalunya?

Com a alcaldessa no em pertoca a mi dir si hi ha d’haver eleccions o no. Per tant, hem de deixar passar aquesta setmana de campanyes per saber els resultats del 10-N i esperar a veure la posició del govern de la Generalitat. El que sí que tinc clar és que no podem seguir així, amb un govern dividit, no cohesionat, amb missatges contradictoris, amb un president que va per lliure, que cada vegada sembla més activista que president. I això que jo tinc tot el respecte cap als activistes, però crec que cadascú ha de fer el seu paper. Crec que no podem seguir com estem. A veure com està el govern de la Generalitat després del 10-N, si té una sola veu o si en té més d’una. I no ho sé, no sé si s’hauran d’assumir responsabilitats dins del Govern o si s’hauran de convocar eleccions.

¿Continua disposada a aprovar els pressupostos de la Generalitat?

Nosaltres hem sigut molt proactius. Ara bé, esclar, hi ha d’haver uns mínims: saber amb qui estàs parlant, si hi ha una veu única o no, i que et donin unes mínimes garanties que les converses que estàs tenint no saltaran pels aires, per exemple perquè el president vol fer un referèndum. S’han de complir uns mínims i unes garanties d’estabilitat i d’interlocució, i amb el que hem vist aquests dies la veritat és que costa de creure. Esperem a veure quin govern de la Generalitat tenim després del 10-N i què és el que ens plantegen.

¿Creu que podran aprovar els pressupostos de l’Ajuntament?

Doncs de moment les converses avancen bé. Hem estat parlant amb totes les formacions polítiques, però especialment amb ERC i JxCat.

¿Creu que hi pot haver una crisi de govern després del 10-N?

No ho sé. Sincerament, el que sí que he vist és que aquests dies hi havia molta confusió. I no era un bon moment perquè hi hagués confusió amb una situació tan difícil i complicada. Crec que el Govern s’ha d’aclarir: si renuncia a la via unilateral com a plantejament de sortida de conflicte, si aposta pel diàleg...

¿Tenen informació interna de quines conseqüències poden tenir sobre la imatge de Barcelona els aldarulls de les últimes setmanes?

És evident que això genera mala imatge, com passa en qualsevol ciutat, ho hem vist a París i en moltes altres ciutats. Ara bé, crec que també hem donat una bona imatge tenint en compte la situació complexa que vivíem. La ciutat cada dia ha reaccionat de manera molt ràpida: en poques hores hem tingut uns serveis públics absolutament d’excel·lència, en l’àmbit de neteja, de bombers, de pavimentació... Hi ha hagut una reacció immediata per recuperar la ciutat i aconseguir que en poques hores gairebé tornéssim a la normalitat. I això ho ha vist tothom, ho han vist també els cònsols, ho han vist els visitants estrangers i ho ha vist la mateixa ciutadania, que ens ha fet arribar molts missatges de felicitació i d’agraïment. Per tant, la ciutat és forta i resilient. Però el que em preocupa és que no es resolgui el tema de fons.

Un dels punts crítics aquests dies és la comissaria de Via Laietana. Què s’ha de fer?

No es qüestiona la comissaria en si, sinó que és una comissaria on es van cometre algunes de les pitjors tortures i atrocitats durant el franquisme. En aquest sentit, és un lloc de memòria històrica. Això ja va arribar al Congrés, nosaltres hi vam votar a favor i el PSOE també. I a part hi ha la qüestió que és una comissaria en un lloc molt cèntric. Tots els comerciants i els veïns de la zona fa molt de temps que demanen que aquest equipament no sigui allà, perquè després, quan hi ha problemes, en general, de diferent índole política, és un lloc que acumula moltes concentracions.

Voldria saber si la situació de crisi en aquest moment, amb la postsentència i la tensió que això genera, si tot això pot tenir alguna conseqüència sobre...

El govern municipal?

Sí, sobre els acords del govern municipal.

Doncs no. Ara mateix estem gestionant la discrepància, però afortunadament hi ha molta gent dins del PSC que no està còmoda ni amb aquesta sentència ni amb el fet que els líders independentistes siguin a la presó. Dit això, hem estat vetllant de manera conjunta perquè la ciutat funcionés i hem interlocutat amb tothom, absolutament amb tothom.

També hi ha discrepàncies sobre temes interns de l’Ajuntament, per exemple, la gestió del top manta .

Doncs amb això hi pot haver matisos, però en realitat no hi ha grans discrepàncies. Nosaltres sempre hem insistit molt que no és una qüestió de criminalitzar cap col·lectiu, que darrere hi ha un tema d’exclusió social que s’ha de resoldre. Aquesta és la nostra posició, la mateixa que s’aplicava en el mandat anterior i la que s’està aplicant ara.

Dijous Pablo Iglesias va dir en una entrevista a RAC1 que un cop acabi la seva etapa com a alcaldessa vostè podria ser un bon perfil per fer el salt a la Generalitat.

No, vostè m’ho pregunta i li torno a respondre: no. L’hi agraeixo a Pablo Iglesias, però jo no em plantejo res més que ser alcaldessa.

¿Li preocupa que aquesta crisi creï un sentiment antipolític?

Sí, em preocupa perquè crec que fa massa temps que la política institucional s’associa amb crear problemes en lloc de solucions. I això, el descrèdit de les institucions, acaba sent un caldo de cultiu per a la dreta i l’extrema dreta.

Més continguts de