“Tu qui ets? Ets l’Ada Colau?”

Caminar pel carrer amb l’ara alcaldessa de Barcelona -i candidata a la reelecció-, Ada Colau, és una marxa amb parades constants. L’aturen per fer-s’hi selfies , per preguntar-li si és Ada Colau i, sobretot, per demanar-li què farà per solucionar cadascun d’aquells problemes que per als que els pateixen són els problemes més greus de la ciutat. Un clàssic “Alcaldessa, com tenim allò meu?” L’acompanyem, fa dies, a l’inici de la campanya electoral, en una visita fugaç a la plaça de Sant Felip Neri. És un dels espais que considera que té més “càrrega emotiva” de la ciutat. Una placa recorda que, el 1938, un bombardeig de l’aviació franquista va matar 42 persones -la majoria nens- a la plaça. I és, també, un dels escenaris de l’adolescència de Colau.

Ara hi torna i explica que, quan volia estar sola -que, remarca, era sovint- s’hi refugiava a llegir i hi passava hores. I que en aquella època tenia predilecció pels autors existencialistes. “Aquí és on venia quan tenia ganes de marxar de casa”. A la plaça i als cafès del Gòtic.

Tot i viure al Guinardó, que és el seu barri d’infància i joventut, diu que no ho tenia difícil per arribar fins aquí després de les classes i que, com que era una adolescent“atípica”, buscava soledat i tranquil·litat. Ara, un dijous a les cinc de la tarda, si una cosa no és la plaça és tranquil·la. Hi coincideix el trànsit habitual de turistes i la sortida de classe dels alumnes de l’escola Sant Felip Neri. “Tu qui ets?”, li pregunta un nen després de veure les càmeres i les mirades. “Ets l’Ada Colau?”, li demana una nena que ja la té una mica més vista. I algun dels adults aprofita la presència de l’alcaldessa per demanar que la plaça es tanqui coincidint amb l’hora de sortida de classe per evitar la saturació. Ara el que sí que es fa és tancar-la durant l’estona del pati, però de moment no hi ha mesures per a la tarda.

El que no saps dels alcaldables de Barcelona

¿Hi vindria, ara, la Colau adolescent a buscar un moment de calma? “Potser ja no és un lloc tan tranquil, però encara té els seus moments”, defensa. El que té clar és que cal “cuidar” aquest espai com si fos un tresor. Que hi hagi l’escola és, diu, un element fonamental per mantenir-hi la vida, perquè no sigui només un escenari. Un espai buit.

“No ens podem resignar a deixar que els turistes desplacin la vida veïnal, cal que la gent hi visqui”, defensa Colau, que admet que aquest és un espai que ja freqüenta de manera molt esporàdica tot i tenir-lo a tocar de la feina. Hi porta, això sí, els coneguts que venen de visita a Barcelona. També els ensenya la vida veïnal a les places de la Vila de Gràcia i projectes amb la marca del seu govern com la superilla de Sant Antoni -no menciona, en canvi, la del Poblenou, més polèmica-. Per acabar la trobada, Colau respon a la pregunta que li ha dirigit, a través del joc plantejat per l’ARA, la cupaire Anna Saliente, que vol saber per què fa els vídeos de Youtube només en castellà.

L’alcaldessa respon que el català és la llengua que fa servir a casa i en la vida institucional, però que a les xarxes personals, com el canal de Youtube, i tenint en compte “l’interès” que generen arreu del món el projecte de BComú i les eleccions a Barcelona, s’expressa en castellà “per arribar a més gent”.

EL QÜESTIONARI

Viu de lloguer o propietat?

De lloguer.

Què és el més car que té?

No tinc propietats. Potser la meva biblioteca.

Què és el primer que ensenya de Barcelona?

Abans era el Gòtic. De la Barcelona més nova, la superilla de Sant Antoni.

El que menys li agrada de la ciutat?

L’especulació i la contaminació.

Una cançó?

A la vida, de la Maria Arnal i el Marcel Bagés.

¿El millor alcalde que ha tingut Barcelona?

Pasqual Maragall.

Quin candidat d’una altra llista voldria a la seva?

Laia Bonet, del PSC. Hi tinc bona relació i és d’esquerres.

Última sèrie que ha vist?

The handmaid’s tale.

Un emoji?

Més continguts de