ENTREVISTA A L’ALCALDESSA

Ada Colau: “És injust i difícil però ha de ser possible recosir el país tot i els quatre presos polítics”

Entrevista a l’alcaldessa de Barcelona el mateix dia que es confirma que cap partit ha presentat un candidat alternatiu i ha superat la qüestió de confiança

ESTHER VERA
ESTHER VERA Directora de l'ARA

L’alcaldessa de Barcelona visita l’ARA el mateix dia que es confirma que cap partit ha presentat un candidat alternatiu i, que, per tant, ha superat la qüestió de confiança. Per segon any consecutiu s’han aprovat els pressupostos municipals de manera automàtica. Una de les últimes dificultats que ha hagut de superar en el tram final d’un mandat, que quedarà marcat pel 17-A.

¿Els atemptats deuen haver sigut la prova més dura dels últims anys?

Doncs sí, segur. Ha sigut el pitjor atemptat a la ciutat dels últims 30 anys, només va ser pitjor el d’Hipercor. Sabíem que podia passar, i per sort ens havíem preparat. Farem un acte d’homenatge i record a l’agost, al qual convidarem els familiars de les víctimes. Intentarem tancar un cicle. És una ferida que sempre hi serà, però crec que la resposta que va donar la ciutat va ser bona, i així m’ho han dit ambaixadors, alcaldes d’altres ciutats o empresaris: tothom va quedar molt sorprès de la resposta de Barcelona.

Des del punt de vista econòmic i turístic, ¿la recuperació també ha sigut millor que en altres ciutats?

Sí. Hi va haver un impacte puntual però es va recuperar molt ràpid. Després han vingut altres circumstàncies, polítiques, que han complicat la situació i han tingut impacte.

Aquesta setmana hem tingut un altre examen, l’edició número 13 del MWC, que ha sigut un èxit.

Sí. Un cop més, un èxit rotund, en paraules dels organitzadors del congrés. El CEO de la GSMA ho va dir, no només es manté el nombre de visitants, sinó que els termes qualitatius de novetats, reptes i debats fan que Barcelona estigui a primera línia liderant una Quarta Revolució Industrial, una transformació que ho canviarà tot. Una de les coses que s’han fet molt bé és situar Barcelona com a candidata del 5G just abans del congrés. Ha sigut el tema estrella del MWC. És aquesta revolució de la xarxa que farà que sigui molt més ràpida i eficaç. Barcelona té l’ecosistema perfecte per ser-ne un camp de proves.

Com ho faran?

Hem situat una candidatura alineant les administracions, el sector privat, universitats i la recerca. Ens hem presentat com a candidats davant Europa. Ara mateix tothom diu que Barcelona és la millor ciutat per fer aquest camp de proves, tenim tots els elements necessaris. Som un dels hubs tecnològics d’Europa.

El congrés ha anat bé, s’ha tancat amb tranquil·litat, està garantit per a l’any vinent i hi ha un contracte fins al 2023. Ha respirat?

Sempre estàs pendent que tot funcioni bé, però hi ha hagut molta feina. Portem tot aquest any treballant moltíssim en col·laboració amb les altres administracions, en termes de seguretat, mobilitat, amb la GSMA i Fira de Barcelona. Alguns han intentat utilitzar l’estratègia de la por, és habitual per part del PP. En realitat, els organitzadors del congrés mai han qüestionat Barcelona.

¿També ha canviat la seva actitud un cop s’ha aproximat al Mobile i ha conegut exactament què representava per a Barcelona?

Un cop l’he conegut, l’he valorat encara més. Sempre vam dir que el congrés és important, positiu per a l’economia. La nostra ambició era socialitzar més els guanys del Mobile. Segur que ens queda molt per fer, però s’han fet coses. Per exemple, s’ha consolidat l’aposta de la Mobile Week. Hem fet centenars d’actes per tots els barris amb els grans debats, les grans novetats. Amb el 4Years From Now, que es fa paral·lelament al congrés, hem potenciat molt més l’arribada de start-ups a Barcelona. A més, hem fet una cosa molt innovadora que ningú havia fet, de totes les start-ups que han anat amb Barcelona Activa en aquest congrés, el 50% eren impulsades per dones. S’ha fet el YoMo per segona vegada, que ha sigut un èxit, per arribar a la gent jove.

El MWC ha funcionat, però ha tingut un component molt polèmic. Vostè no és gaire de besamans. L’Ada Colau activista transformada en l’alcaldessa de Barcelona realpolitik va fer un mig mig...

Crec que vaig complir amb les meves responsabilitats institucionals. Però també forma part de la meva responsabilitat institucional defensar els drets, les llibertats i la democràcia i fer que la ciutadania se senti ben representada per l’Ajuntament. És evident que ara mateix no estem en una situació normal. Hi ha un profund malestar. En concret, amb el rei, que no havia tornat a Barcelona des de l’atemptat, i que havia tingut aquella intervenció tan dura el 3-O després de les terribles càrregues que va patir la nostra ciutadania. En el context actual d’excepcionalitat política, amb gent a la presó, el 155, crec que el mínim era expressar aquest malestar.

El rei es va mostrar ferm en la defensa de la Constitució. ¿Va veure res que la sorprengués?

Vaig aprofitar per saludar-lo i dir-li que no hi ha res personal, però forma part de la meva obligació transmetre el malestar, no vam entendre el seu discurs. D’un cap d’estat n’esperem que defensi la Constitució, però també que ho faci de manera dialogant, conciliadora, respectant els drets i llibertats, i no avalant la posició tan dura, retrògrada i autoritària del PP. Li va sorprendre la meva franquesa, però la va escoltar. Ell em va dir que defensava la Constitució. I jo li vaig dir que la Constitució es pot defensar de moltes maneres. La via constructiva, dialogant, de l’empatia i arguments, és la millor en democràcia, crec, i això s’esperava des de Barcelona i Catalunya. I encara s’espera.

La premsa de Madrid la va criticar durament. ¿Alguna altra conseqüència?

No paren de passar coses. Sabem que al cònsol de Finlàndia l’han obligat a renunciar. Al mateix temps aquesta setmana tenia reunions -és habitual quan hi ha un esdeveniment internacional- i diverses s’han anul·lat. Informalment m’ha arribat que hi ha hagut pressions per part del govern de l’Estat. S’equivoquen. Això és una demostració de feblesa. Cada cop hi ha més gent, al marge del debat, a tot Espanya, que no compra aquestes formes autoritàries. Com ha sorgit ara amb la retallada de la llibertat d’expressió, la condemna al raper Valtonyc. Tot això és una degradació democràtica que crec que acabarà afeblint l’Estat. Ara potser s’imposa per la força, però tard o d’hora serà insostenible.

¿Fins ara la relació amb els cossos consulars establerts a Barcelona havia sigut totalment normal?

Sempre. Barcelona sempre ha tingut una excel·lent relació amb ambaixades i consolats. Som una ciutat molt internacional i global. L’activitat internacional de la nostra ciutat és molt forta, pròpia de capitals d’estat.

Està al mig de dos fronts. Manté la posició, parla amb el rei, no fa el besamans, rep els familiars dels presos, diu que no és independentista. Se l’acusa de no definir-se.

Em defineixo clarament amb una majoria social de Catalunya que vol recuperar l’autogovern i més autogovern. Que vol democràcia, garantir els drets i les llibertats. M’identifico clarament amb el programa polític de canvi que tenim, que prioritza l’agenda social. D’altra banda, crec que la via unilateral ha sigut un grandíssim error estratègic. No ha aportat res de bo. Davant del món ens ha tret arguments quan estàvem guanyant, diguem-ne. I en termes socials, ha dividit els catalans. No ha servit per cohesionar ni guanyar aquestes majories socials pel referèndum, per prioritzar l’agenda social. Hi ha una gran majoria social catalana que vol avançar junta. La via unilateral ha sigut un pas enrere, però som a temps de refer camins i recuperar grans consensos de país.

L’independentisme ha revisat en part l’estratègia des d’un punt de vista bastant pragmàtic. ¿Això com ho valora? ¿Pot haver-hi una aproximació entre el món que vostè representa i els grups independentistes al Parlament?

No hi ha hagut realment una rectificació explícita de l’estratègia. Hi ha hagut una repressió brutal. Davant d’aquesta repressió, ara s’intenta recompondre aquesta majoria independentista. Però encara no està clar quina és la proposta. El primer que s’ha de fer és que es formi, sisplau, govern. No podem estar més temps sense govern, per molts motius. En primer lloc, per recuperar l’autogovern i acabar amb el 155. Però, a més, per atendre l’agenda política i social catalana, que porta mesos funcionant de mínims. Els ajuntaments ho tenim molt present. Tenim molts temes esperant. I per resoldre la situació, poder negociar amb l’Estat, poder fer el màxim possible per treure la gent que estigui a la presó... per tot això necessitem que hi hagi una proposta realista i viable de govern, com més aviat millor.

Quan diu això, Puigdemont li respon que “compra el relat del repressor”.

Amb els meus actes i les meves paraules he demostrat que he sigut i segueixo sent molt crítica amb l’actitud del PP. Entenc que es defensi la legitimitat del president Puigdemont, o del senyor Sànchez de ser president. Però per sortir d’aquesta situació i recuperar la normalitat, ¿realment estem millor sense govern? Jo crec que no. Un govern electe a Catalunya amb un Parlament que no estigui bloquejat i estigui a ple rendiment ens acostarà molt més a la solució i també a poder ajudar el màxim possible per revertir una situació injusta i de repressió com la que tenim ara mateix. Apel·lo a la responsabilitat. Quan parlem de fer un president efectiu, viable, a Catalunya, no s’ha de veure com un pas al costat o enrere. És un pas endavant.

¿Ha parlat amb el president Puigdemont des que va marxar?

No. No hem parlat.

Ha vist els presos?

No, no els he vist. He tingut contactes amb els seus familiars, els hem rebut. Han viatjat el primer i el quart tinent d’alcalde, i han anat en representació municipal a parlar amb ells. Hem tingut contactes.

Quan el president parla de comprar el relat de repressor, o l’exconseller Vila titula un llibre “D’herois i traïdors ”, ¿creu que hi ha risc que s’imposi un discurs únic?

Molt d’acord. La societat catalana és plural i diversa. El PP ha tingut una deriva autoritària inacceptable. Això ho hem de denunciar. Però això no ho hem de fer comprant el llenguatge del PP, el de la venjança, dels traïdors, dels derrotats. Aquest llenguatge bèl·lic ens allunya de la solució. Hem de feminitzar la política. Hem d’aprendre més a escoltar-nos, respectar-nos, no viure la discrepància ni diversitat com una cosa insalvable. Tothom s’ha de sentir escoltat, és un exercici d’humilitat que també s’ha de fer a Catalunya. Està clar que el PP és arrogant, autoritari, ha judicialitzat la política. Però des del Govern potser no s’ha escoltat una part del país, i estaria bé reconèixer-ho per començar a recosir i construir les majories socials que ens permetin avançar.

¿És possible recosir el país amb quatre presos polítics?

Ha de ser possible, evidentment. No és fàcil, ni tampoc dic que sigui just. És injust, és difícil, però ha de ser possible. Si no, què? Guanyarà la repressió. Si ens quedem paralitzats, denunciant només la repressió però no aconseguim que les nostres institucions estiguin a ple rendiment, qui perd és Catalunya. Precisament per poder denunciar aquesta situació, poder trobar mecanismes de desbloqueig i poder recosir la societat catalana el que necessitem és que hi hagi un govern.

Posem que hi ha un govern. ¿Vostès estaran disposats a col·laborar-hi?

Serem fidels als compromisos de campanya. Nosaltres volem parlar d’habitatge, de l’aigua. Hi ha hagut una sentència que diu que la privatització de l’aigua va ser una cosa mal feta. Volem parlar i treballar.

¿Assistim a un retrocés democràtic i judicial a Espanya?

És una evidència. La bona notícia és que cada cop ho té més clar gent al conjunt de l’Estat. Ho estem veient amb el tema de la llibertat d’expressió amb el Valtonyc, les obres d’art d’Arco, un llibre que es retira de l’editorial. Això afecta el conjunt de l’Estat, i Catalunya ha d’entendre que avançarem també en drets i llibertats i en la denúncia d’un Estat de baixa qualitat democràtica si ho fem també des de la solidaritat i allò que ens uneix a molta gent dels pobles de l’Estat.

¿L’instrument per seduir aquesta part de la societat és Podem? Iglesias està quasi desaparegut.

A qui hauríem d’interpel·lar tots és el Partit Socialista, que sí que està desaparegut. Lamentablement, quan ha aparegut ha sigut per flanquejar el PP. No només ha passat amb la crisi catalana. Ho hem vist també a Barcelona. Quan ens vam solidaritzar amb les famílies de les persones empresonades i vam demanar la seva llibertat, o l’acostament a presons catalanes, el PSC a Barcelona no va voler signar una declaració humanitària de mínims. Però afortunadament ho han fet altres alcaldesses, com per exemple la Núria Parlon a Santa Coloma. Hem d’interpel·lar aquesta part més progressista del Partit Socialista perquè estiri i hi hagi majories alternatives per fer fora el PP. També hem de tenir clar que hem de fer tot el que estigui a les nostres mans des de Catalunya, però hem de teixir aliances a tot l’Estat per fer possible fer fora el PP. Si no, quina és l’alternativa?

La Generalitat amb el 155 està paralitzada. Què és el més urgent per a l’alcaldessa? La Fira?

Hi ha molts temes. Fira de Barcelona és una cosa. En promoció econòmica assumim moltes coses de la Generalitat. També en matèria d’educació, les escoles bressol. Tenim temes de seguretat, com els narcopisos al Raval: estem fent moltes actuacions que són municipals, treballem amb els Mossos a peu de carrer, però el tràfic de drogues és un tema que necessitem tractar amb un o una consellera d’Interior...

¿S’esperava que després del trencament amb el PSC no li donessin suport amb els pressupostos? Pot acabar el mandat sense haver-ne aprovat de la manera regular.

La situació política no és senzilla i ens ha tocat el plenari més plural de la història, set formacions. Es necessiten diverses forces per aprovar els pressupostos. Hem tingut un munt de campanyes en dos anys i escaig. Ens queda un any i poc per a les municipals, i els partits han de triar si volen fer política del desgast i partidista o si fem política de ciutat.

¿Compta que ERC donarà el sí al tramvia en el pròxim ple?

L’hi ha de preguntar a l’Alfred Bosch.

Deu tenir converses.

Les hem tingut totes, portem molt de temps en aquest tema. Hem treballat pels consensos i hem construït grans acords amb el tema del tramvia. Amb la Generalitat, amb l’Àrea Metropolitana, amb els municipis que es veuen beneficiats per la connexió del tramvia. Tots hi han votat a favor. ERC també hi ha votat a favor en els municipis metropolitans. Ara, Alfred Bosch en els últims plenaris sempre ha dit que ell ara mateix està pensant en les eleccions i que vol ser l’alternativa a mi. Algú que pensi a ser alcalde ha de pensar en la ciutat i no en mi.

¿Vostè compta que hi pugui haver una aliança entre ERC i el PDECat per anar junts a les municipals?

Són lliures de fer-ho com considerin. L’important serà que parlem de projecte de ciutat i dels temes de Barcelona. El que crec que seria un error és traslladar el debat de llistes en l’àmbit català a la ciutat.

¿El seu mandat ha sigut travessat per la política nacional?

Evidentment, tot s’ha vist impactat per la política nacional. Però precisament hem fet que la ciutat de Barcelona no s’aturés i no deixés d’atendre els seus grans debats d’urbanisme, mobilitat, polítiques socials, transparència. Exercim de capital de Catalunya, i quan passen fets greus ens posicionem, com l’1-O defensant el dret a vot i denunciant les càrregues, o amb els empresonaments, o denunciant el 155. Però Barcelona és motor de Catalunya, i a tots ens convé que la ciutat no s’aturi.

Joaquim Forn pot ser l’alcaldable?

També l’hi hauríem de preguntar a ell i al seu partit.

¿Aquests mesos no s’hi ha relacionat? S’han escrit? S’han trucat?

Hem tingut contacte indirecte a través de familiars i de membres del seu partit.

¿La gestió pública de l’aigua és una de les banderes que queda de l’Ada Colau activista?

Quan era activista i quan soc alcaldessa he dit que per a mi és prioritari defensar els drets socials i els béns comuns com l’aigua, l’energia, l’habitatge, la sanitat i l’educació. Estem sent líders com a ajuntament no només a Catalunya, sinó a tot l’Estat en defensa d’aquests béns comuns. Hem fet l’operador energètic públic més important de tot l’Estat, per combatre la pobresa energètica i recuperar lideratge públic en un sector que en mans de l’oligopoli ha fet autèntiques destrosses i ha gestionat molt malament, encarint preus, no apostant per les renovables, etc. Amb el tema de l’aigua és el mateix. Sempre hem defensat la gestió pública que s’està fent a tot Europa, quan hi ha béns comuns de primera necessitat hi ha d’haver lideratge públic. Això no vol dir que no es col·labori amb el sector privat, però hi ha d’haver control i lideratge públic.

¿Alcaldessa, la política és més lenta del que vostè s’esperava?

En part sí. Hi ha coses que necessiten grans consensos i no depenen només de l’àmbit municipal. Necessites la Generalitat de Catalunya, l’Estat, fins i tot Europa a vegades. T’afecten directives de contractació, etc.

Quan els ciutadans senten que “La resta no t’ajuden”, “No col·laboren”...

Diuen que no volen sentir històries i que els arreglin els problemes. I tenen tota la raó a reclamar-ho i ser el màxim d’exigents. Malgrat la dificultat política, hem arribat a acords. Acabem de fer un acord amb el Port de Barcelona importantíssim per recuperar espai públic, traslladar els creuers, posar-los un límit. Hem fet un acord amb el Port Olímpic per començar una nova fase amb més espai públic i familiar, tornant a reimpulsar el Port Olímpic i la recuperació del mar. No parem de fer coses. Aquest any arribarà finalment el metro a la Marina, i va ser un acord amb diversos grups municipals i la Generalitat de Catalunya. Vam acordar recuperar la Model. Malgrat la situació difícil, si posem objectius sobre la taula, és possible. Fins i tot amb l’Estat, amb qui tan difícil està sent, s’han reactivat les obres a La Sagrera després d’insisitir moltíssim. Finalment les coses passen.

Més continguts de