L’Ada ja és com els altres

Els comuns fan política i prou, com la resta de partits

A l’inici del mandat anterior, en una conversa en un cercle restringit, Ada Colau es mostrava sorpresa de com la política podia complicar els acords en lloc de facilitar-los. Lamentava que altres partits de l’oposició poguessin estar a favor d’una proposta del seu govern i acabar-hi votant en contra per interessos partidistes.

La flamant alcaldessa venia de la mobilització ciutadana, de la sempre respectable lluita al carrer, i havia entrat a la institució com una alenada d’aire fresc. A ella, la política, la vella política, la que es fa des dalt, li feia mandra. L’avorria. Quatre anys més tard, però, ha sigut aquesta mateixa política que tanta mandra fa la que ha permès que repeteixi com a alcaldessa. I és que, quatre anys després, Ada Colau ja és com els altres. “Ha tastat la fruita prohibida”, deia un dels regidors que abandona l’Ajuntament després de molts anys. I ho sap. Només cal recordar la seva cara d’eufòria ara fa quatre anys quan sostenia la vara d’alcaldessa amb satisfacció i orgull i comparar-la amb la que feia ahir en el mateix moment.

Seria un error interpretar que aquesta metamorfosi converteix l’alcaldessa de Barcelona en mala persona o fins i tot concloure que ha deixat de ser d’esquerres. Ada Colau continua tenint segurament els mateixos principis i representa ara mateix l’opció més d’esquerres a l’Ajuntament de Barcelona. Però ja no és aire fresc, ara és política.

En el seu discurs va defensar: “Davant les situacions difícils, el que t’has de preguntar sempre no és què és millor per a tu, sinó què serà millor per als habitants de Barcelona”. Colau vol fer creure que la seva decisió d’acceptar el suport de Manuel Valls per convertir-se en alcaldessa és molt millor per als barcelonins que no pas un govern d’Ernest Maragall amb ella com a número dos. No és cert. Els comuns han valorat totes les possibilitats i han acabat escollint. Saben que perdran suport arran d’aquesta operació, però han arribat a la conclusió que pactant amb els independentistes encara n’haurien perdut més.

Aquestes decisions són les que prenen els partits i això és el que han fet els comuns. Consultant les bases, a mitges. Quan, a finals del 2017, la direcció de la formació va preguntar a les bases si calia trencar amb el PSC per haver donat suport a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, Colau no es va posicionar. “Hi ha motius per mantenir-lo i també per trencar-lo”, va dir aleshores. I les bases van optar per la trencadissa. A la consulta d’aquesta setmana, la direcció i la mateixa Colau s’han mullat i han defensat l’acord amb el PSC i no amb ERC.

La nova Ada és tan legítima i democràtica com l’anterior. I el seu govern també. El que ha deixat de ser legítim és presentar-se com el gran enemic dels poderosos, com la temuda amenaça contra els que fan i desfan. Aquestes persones existeixen i són les mateixes que van decidir gratar-se la butxaca perquè Manuel Valls desembarqués a Barcelona i tingués el millor resultat possible. I aquestes persones, com han fet els comuns, han valorat totes les possibilitats i també han acabat escollint. Han escollit Colau i han guanyat.

Més continguts de