Comiat multitudinari en ple esprint de negociacions a Barcelona

BarcelonaL'últim ple del mandat a Barcelona, el que es coneix com el 'ple de la llàgrima', té un punt de gran rotllana per ballar l'hora dels adeus. És el moment en què els regidors que ja saben que dissabte no recolliran l'acta per continuar quatre anys més s'acomiaden dels seus companys. Aquell en què tothom agraeix la feina del seu equip –des dels assessors fins als escortes– i també dels rivals polítics, i recorda l'ajuda i els sacrificis de la família. I, a més, el d'avui arriba en un moment estrany, en què les negociacions avancen a tota velocitat fora del que és la sala de plens per acabar de definir qui aixecarà, finalment, la vara d'alcalde o alcaldessa. Per això, la regidora republicana Trini Capdevila ha aprofitat el seu torn per demanar un govern "fort" d'esquerres que no estigui decidit per l'ex primer ministre francès Manuel Valls –que hauria de votar a favor de la investidura en el cas que l'actual alcaldessa, Ada Colau, segelli un pacte amb el PSC– i el socialista Jaume Collboni ha confiat que "amb temps, paciència i generositat" podran superar el "conflicte" que els separa d'ERC, amb qui no creu que s'hagi d'asseure ara a negociar res. Alguns miraven amb suspicàcia avui, durant la sessió, quan ell i Janet Sanz, que forma part de l'equip negociador dels comuns, s'absentaven al mateix temps del seu seient.

El socialista, de fet, ha aprofitat un moment després del ple per pressionar Colau perquè concreti un compromís que permeti donar forma a un govern a dos, entre Barcelona en Comú i el PSC. "Cal un acord per garantir l'eventualitat d'un govern de coalició l'endemà de la investidura", ha insistit Collboni, que ha remarcat que el "temps passa" i que cal prendre decisions. Un compromís per formar govern passada la investidura permetria als comuns superar el tràmit del ple de dissabte sense haver de preguntar ara a les bases si avalen el pacte de govern i, en funció de com es plantegi, els assegurarà els vots socialistes.

Però avui era dia per als comiats. Un petit oasi. Maragall seguia la sessió des de la tribuna de públic. Per primer i últim cop. Fins a 30 dels 41 regidors no sortiran proclamant com a tals dissabte –tot i que alguns, com Jordi Martí, que ocupa el sisè lloc de la llista que encapçala Joaquim Forn, probablement ho seran en els pròxims dies–. És el comiat més multitudinari dels que s'han viscut al consistori. I, a més, té components especialment emotius, com l'adeu del popular Alberto Fernández Díaz, que deixa el consistori després d'haver sigut regidor durant 28 anys, i que en el seu discurs ha tingut paraules, com molts dels presents, per al cap de files de Junts per Catalunya, Joaquim Forn, empresonat a Soto del Real i omnipresent en els records d'avui –han tingut paraules per a ell regidors de tots els grups menys Cs–. Fernández Díaz, que ha recordat que va compartir amb ell l'època universitària, ha demanat fer un "esforç" per superar la situació que manté Forn empresonat.

Imatge inèdita

També era el dia del comiat de l'exalcalde Xavier Trias, que avui s'ha endut, de mans de Colau, la vara d'honor d'alcalde. L'alcaldessa en funcions ha reconegut que "no és habitual" que algú que ha sigut alcalde es quedi després un mandat sencer a l'oposició. Ella mateixa va rebre, ara fa quatre anys, la vara que la va convertir en la primera alcaldessa de la ciutat de mans de Trias. I aquests dies ha declinat respondre si, com ell, podria estar-se quatre anys a l'oposició. De moment, presenta candidatura a l'alcaldia i, a l'espera del compromís que li demana el PSC, té els suports garantits.

Trias ha recordat com, fa 17 anys, va arribar a casa i va anunciar que tenia intenció de presentar-se a l'alcaldia. "No va ser fàcil, vaig perdre dues vegades", ha explicat. Ha situat Forn com a "exemple" d'una manera de fer perquè, diu, ara que tothom crida "Ni oblit, ni perdó", el seu ex número 2 diu que "oblidar mai, però perdonar, sí". I ha aprofitat aquest moment per retreure a Colau "la barrera" que els han posat. "Espero que vegi que jo no soc ni de la casta ni dels poderosos", ha apuntat, i ha tingut paraules d'agraïment també per al grup de la CUP, que avui s'acomiadava en bloc, després de quedar-se sense representació.

La CUP: "Tornarem"

L'encara regidora Eulàlia Reguant ha fet de portaveu i ha lamentat que, a partir d’ara, no hi haurà "cap força anticapitalista que contrasti l’actual model de ciutat i pretengui capgirar-lo". Això, ha dit, és una "mala notícia" per a les classes populars i, segons la CUP, ja es comença a veure en els moviments que hi està havent per constituir el nou govern municipal. Segons Reguant, la CUP obre ara un procés de reflexió i vol constituir una oposició popular des de fora del consistori per empènyer el govern. "Confrontarem la marca Barcelona des del carrer", ha dit. I ha afegit: "El 2023 no es preocupin que tornarem".

El to d'agraïments l'ha trencat la fins ara regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, que tampoc no continua i que, ha dit, volia començar la seva intervenció cantant 'Libre', de Nino Bravo. Pin ha lamentat que es facin tantes crides al consens perquè, diu, això suposa mantenir l''statu quo'. "No hem de tenir por al conflicte", ha remarcat abans de llegir un text que recordava el cas de la Lily, una prostituta que va morir al Raval. "Jo no hi seré però m’agradarà molt que al primer ple hi sigui el senyor Forn", ha exposat, i se sumava així al sentiment majoritari del ple. Fins i tot Collboni, que ha dit que aquests dies ha parlat amb ell i l'ha definit com una "bona persona i un bon polític", havia assegurat que estarà "encantat" de veure'l.

No hi eren, però, tots els regidors que pleguen. Els fins ara tinents d'alcalde Gerardo Pisarello i Jaume Asens han faltat al macrocomiat. Estan a Madrid. La fins ara cap de files de Cs, Carina Mejías, amb qui Pisarello ha protagonitzat agres enfrontaments durant aquest quatre anys, l'ha recordat ara amb simpatia.I no han faltat els comentaris de suport als regidors que encetaran mandat. El socialista Dani Mòdol, que s'ha excusat amb la responsable de premsa del grup per algun dels titulats que ha donat -és especialment recordat el que comparava la Sagrada Família amb una mona de Pasqua- els ha dit que ells, durant aquests quatre anys, els ham demostrat que "sí que es pot".