LA REPRESSIÓ DE L’ESTAT

Adrià Carrasco: “Tenia clar que no em deixaria enxampar”

Membre del CDR d'Esplugues de Llobregat, viu exiliat a Brussel·les

L’Adrià Carrasco, Adri, és membre del CDR d’Esplugues de Llobregat. El 10 d’abril la policia va entrar a casa seva per intentar detenir-lo, però no l’hi va trobar. L’investiguen pels delictes de terrorisme, sedició i rebel·lió i, cinc mesos més tard, viu exiliat a Brussel·les, on compatibilitza una feina com a tècnic de so amb la denúncia del seu cas. Fa una setmana, l’Adri va fer 26 anys.

Ets el primer exiliat civil des de l’1 - O. T’ho hauries imaginat mai?

No, la veritat. Quan milites en algun lloc sempre et planteges que pot passar, però és una possibilitat remota. Al principi no m’ho creia, però després acceptes que l’únic camí és seguir endavant.

Com vas passar al CDR?

Va arribar l’1-O i vam dir: “Què fem?” Doncs l’únic que podíem fer:posar-nos allà i garantir la votació. I ho vam aconseguir. Després vam seguir junts per aconseguir que es complís el resultat.

Tu ja has dit que eres un més en el CDR. I doncs, per què a tu?

És una cosa que només saben ells. Capficar-me més en això no m’aporta res. Per què? És igual, podria haver sigut qualsevol. Potser perquè em van enganxar un dia obrint el peatge.

Com et vas escapar de la policia quan van entrar a casa teva?

Vaig sortir pel balcó. Estava dormint, vaig agafar el primer que em vaig trobar i vaig saltar. Quan van entrar van agafar l’ordinador, el mòbil, ho van escorcollar tot. Van trobar cotó i cordill de manualitats i van dir que eren metxes.

I com vas decidir venir a Bèlgica?

Tenia clar que no em deixaria enxampar, perquè no crec que la justícia espanyola sigui legítima per empresonar-me. Al moment va ser un instint, però ja havia fet aquesta reflexió abans, cosa que em va permetre que no hagués de pensar-m’ho. Evidentment, el camí fins aquí no ha sigut cosa d’un dia, però els advocats em van recomanar l’opció de Bèlgica.

Creus que hi haurà euroordre?

No ho sé. Si passés, no poden trobar res per acusar-me de terrorisme. Si surt alguna cosa s’ho hauran inventat. Hi lluitarem i farem el que puguem, i si guanyem serà una evidència més que l’estat espanyol no ha sortit mai del franquisme.

El 10 d’abril també van detenir la Tamara Carrasco. ¿Finalment li van retirar els càrrecs de terrorisme?

No és ben bé així. El primer jutge va dir que no hi havia terrorisme, però en el segon recurs no es va pronunciar. A més, el cas segueix a l’Audiència. Si hagués sigut totalment degradat a desordres públics seria al jutjat de Barcelona. Això no es diu i no ens juga gens a favor.

Tens esperances de tornar casa?

No gaires. Estem explicant el cas, a Espanya i a Catalunya, i aquí també ho estem intentant. Alguns pensen que amb el PSOE es farà alguna cosa, però van donar suport al 155. Si em retiressin els càrrecs, tornaria.

Tens el suport dels polítics exiliats?

Sí, un cop vaig arribar aquí m’hi vaig posar en contacte. No va ser només arribar, però tothom m’ha ofert el seu suport. Lluís Puig és una persona molt pròxima, molt legal.

Amb la teva experiència als CDR, ¿creus que la seva pressió ha de condicionar l’acció política?

Totalment. El Govern és allà perquè nosaltres l’hi hem posat i ells han de fer el que demana el poble, sent conscient que hi ha més matisos.

A l’1-O hi va participar menys del 50% del cens, amb dificultats per la violència policial. ¿Hi ha legitimitat per implementar la República?

Si el referèndum va perdre legitimitat o garanties va ser per l’estat espanyol. Nosaltres vam fer el que calia. A més, en unes eleccions la participació acostuma a estar al voltant del 60% i el resultat es respecta.

¿Et decep en aquest sentit el govern de Quim Torra?

Decepció no és la paraula. Crec que el poble està disposat a desobeir i el Govern ha de ser conseqüent. Ja tenim prou força i legitimitat per començar a fer un procés constituent i començar a construir com volem que sigui aquesta República.

Els CDR han fet pintades en seus de partits independentistes. ¿Això no provoca més divisió?

És una manera de pressionar pel mandat de l’1-O. ERC s’ho va prendre d’una manera poc elegant. La CUP, en canvi, ens va dir que intentarien complir el mandat.

Més continguts de