COMPTE ENRERE AL SUPREM

Així s’organitzarà el judici al Procés

La transmissió en directe posarà en evidència el sistema judicial espanyol al món, segons els experts

El Tribunal Suprem no està acostumat a macrojudicis com el que començarà al gener. Abans que Pablo Llarena decidís quedar-se la causa per rebel·lió, el dia a dia del convent de les Saleses de Madrid transcorria amb lentitud i pocs sobresalts. A la sala de premsa, un únic espai de 20 metres quadrats amb una taula ovalada, s’hi concentraven un màxim de quatre periodistes que es dedicaven a repicar respostes de recursos d’última instància. Ara gairebé cada dia està plena de gom a gom. “Catalunya ens ha donat vidilla ”, comenta amb ironia un treballador.

Però la intendència per celebrar el judici a Madrid no ha sigut fàcil. Murs del segle XVIII de dos metres d’amplada envolten tot el recinte històric, que a finals del XIX va deixar de ser un convent de donzelles nobles per convertir-se en el Palau de Justícia. Assignar un espai per als presos, un altre per a centenars de periodistes acreditats o poder passar cables per a directes de televisió o de ràdio és tota una proesa que ha de tenir l’aval directe de Patrimoni Nacional.

Amb la intendència ja gairebé a punt, el tribunal encara la recta final cap al judici. Per Sant Esteve o el 27 de desembre està previst que es declari competent per assumir el judici i doni deu dies hàbils a les defenses dels 18 líders catalans processats per presentar els seus escrits de conclusions preliminars. Els advocats dels presos ja han avisat que exhauriran tots els terminis, cosa que situa la presentació dels escrits entre el 14 i 15 de gener -perquè no compten els dies festius-. És llavors quan es podrà dictar formalment l’inici del judici oral, que podria començar la setmana del 21 de gener, previsiblement el 22.

Serà llavors quan es traslladaran els presos de Catalunya a un centre penitenciari prop del Suprem. Segons fonts jurídiques, tot apunta que serà la presó de Soto del Real, on acostumen a anar els que estan en situació preventiva durant el judici. Situada al nord de Madrid, és molt més a prop que no pas Estremera, ja al límit amb Castella-la Manxa. Cada dia seran transportats amb furgó fins als calabossos de l’Audiència Nacional, situada al costat del Suprem, i llavors introduïts a l’edifici a través d’una porta lateral, tal com s’ha vist durant les declaracions en la fase d’instrucció.

La gran novetat és que per primera vegada se’ls podrà veure declarar en directe davant el tribunal. TV3 ja ha pactat retransmetre en directe les sessions sense interrupcions a través del 3/24. La sala segona o sala penal, la que jutjarà el Procés, és un espai sumptuós situat al final d’una gran escalinata davant el pati principal del convent de les Saleses. L’edifici va patir un gran incendi el 1915 que només en va deixar els murs exteriors i de càrrega. El 1926 es va acabar la reforma actual.

La sala és noble amb cadires de vellut grana. En tot un seguit de bancs de fusta, al mig, s’hi asseuran els presos i els altres nou processats en la causa. Entraran segurament per una porta lateral reservada als magistrats, per no haver de passar per l’escala principal. Al davant, el tribunal integrat per set magistrats. Només hi ha una dona, Ana Ferrer -tot just l’any passat el Suprem, per primer cop des de la seva creació el 1812, va aconseguir tenir una magistrada en cadascuna de les cinc sales-. A l’esquerra, quasi amuntegats, se situaran els onze advocats dels líders independentistes. I a la dreta els dos fiscals, l’advocada de l’Estat i els advocats de Vox.

Un altaveu internacional

Però quin serà l’impacte real del judici? Per a Carles Pont, professor de la UPF i expert en comunicació política, la retransmissió en directe permetrà, “de cara al món”, “percebre quines són les formes reals del sistema judicial espanyol en comparació amb la resta d’estats”. Al seu torn, Ferran Lalueza, professor de la UOC i expert en comunicació de crisi, corporativa i de xarxes socials, creu que el “principal efecte” que tindrà la retransmissió no serà en l’opinió pública, sinó en els jutges. Fins ara han pogut dir el que volien -com en el cas de Llarena, que solia respondre a les crítiques dels presos polítics amb la frase “Li resoldré la seva inquietud”-. “El fet que l’actuació dels jutges sigui fiscalitzada per l’opinió pública pot comportar que actuïn de manera diferent respecte a un judici no retransmès”, avisa Lalueza.

A la sala hi podran entrar periodistes, però sense mòbil ni càmera. Hi haurà sessions quatre dies a la setmana, de matí i tarda. Hi haurà mig miler de peticions de testimonis, cosa que pot allargar el judici tranquil·lament tres mesos, fins a les portes de les eleccions municipals i europees del 26 de maig.

Més continguts de