Política 15/01/2019

Alamany crida a deixar enrere "inèrcies moralistes de l'esquerra" davant "l'esgotament" de la política

Sobiranistes celebra un acte dimecres per presentar el seu projecte de renovació de la política

Ot Serra
3 min
La impulsora de la plataforma 'Sobiranistes' dels comuns, Elisenda Alamany

BarcelonaElisenda Alamany redobla la seva iniciativa política a través de la plataforma Sobiranistes que va presentar al mes d'octubre i fa una crida a renovar l'oferta política davant els múltiples "esgotaments" que detecta en l'arquitectura institucional actual. Des de la perspectiva dels comuns, l'espai liderat per la diputada al Parlament proposa "deixar enrere inèrcies habituals de l'esquerra excessivament moralistes o fetitxistes", amb l'objectiu "d'assemblar-se més a una societat que exigeix respostes noves", apunten fonts del projecte a l'ARA.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Sobiranistes celebrarà aquest dimecres un acte al teatre del Centre Cultural la Farinera del Clot a les set de la tarda i hi participaran, a part d'Alamany, el diputat d'ERC Rubén Wagensberg, la jurista i membre de MES Jordina Freixanet i l’alcalde de Ripollet, José Maria Osuna. Són alguns dels protagonistes que també participen en el projecte audiovisual 'Noves polítiques, noves sobiranies', amb el qual la plataforma busca situar al centre del debat els nous reptes que ha de donar la política després del "trencament" que, diagnostiquen, s'ha produït amb la societat en diferents nivells.

"Està mal vist fer política en aquest país i això és a causa d'unes herències que no han convençut", reflexiona Wagensberg a la pel·lícula que es presentarà els pròxims dies, a la qual parcialment ha tingut accés l'ARA. En aquesta línia, Jenn Díaz assegura que existeix una "sensació de desconfiança que ha crescut amb els casos de corrupció", cosa que motiva una "desafecció" i un "allunyament de la ciutadania amb la política més institucional", en paraules d'Osuna. La classe política "professionalitzada", diu Díaz, "no sap connectar amb el moment", exposa la historiadora de l'art Gina Driéguez.

Això passa per la "incapacitat de comprendre realitats socials emergents que no es troben a les institucions", opina el politòleg Jordi Muñoz, que destaca que els "teus representants han de tenir preferències semblants a les teves". Una de les propostes de Sobiranistes és la feminització de la política, que resumeix l'estudiant de ciències polítiques Cristina Bedmar. "Com em representaran en una reunió si el 80% són homes?", es pregunta.

Deixar enrere la vella política

Els actors de la campanya de Sobiranistes coincideixen en la necessitat d'aprofitar l'aparició d'un nou eix –més enllà del nacional i el dreta-esquerra– per deixar enrere la vella política. "Cal generar maneres de fer radicalment noves", apunta el geògraf i exdiputat al Parlament José Antonio Donaire, que reivindica els "valors universals però amb noves formes". El professor de ciència política Ismael Peña-López contextualitza que els partits que han protagonitzat aquesta vella política són instruments que "promocionen persones i governs que reparteixen poder entre aquestes persones".

Així, Alamany deixa clar que els partits "que han protagonitzat la política els últims deu anys seran incapaços" de donar les respostes del futur. Ho hauran de fer noves estructures "més líquides, dinàmiques i flexibles", creu Donaire, que directament qüestiona els partits polítics en si. Des d'aquests nous instruments, la professora de didàctica de la ciència Nora Sànchez considera que "s'han d'identificar polítiques transformadores i portar-les a les institucions".

Del carrer a les institucions

Es posa d'exemple Ruben Wagensberg, que defensa un pas circumstancial per la política institucional amb l'objectiu d'aportar "un fet concret i després tornar al lloc natural". En el seu cas, el fet migratori i la qüestió dels refugiats. "Si el que pretenem és que la institució, que és responsable de desenvolupar polítiques i legislar, sigui sensible i atengui a les demandes d'un col·lectiu determinat, el més lògic seria que qui forma part d'aquest col·lectiu pugui entrar i sortir en l'aparell polític, legislar el que calgui i tornar a la seva activitat", conclou Nora Sánchez.

stats