Política 25/06/2015

Rivera accepta el repte de comptar vots el 27-S per determinar si els independentistes són majoria

El líder de C's veu una "oportunitat històrica" de derrotar el nacionalisme a les urnes i apel·la al vot útil

Acn
3 min
Albert Rivera escolta una intervenció durant la commemoració del 10è aniversari del manifest que va donar lloc al naixement de Ciutadans

BarcelonaEl president de C's, Albert Rivera, ha acceptat aquest dijous el "repte" de comptar vots el 27-S per determinar si els independentistes són majoria a Catalunya. "Alguns diuen que volen convertir en plebiscitàries aquestes eleccions i sabem que no ho són. Però si algú està disposat a comptar vots, fem-ho. I veurem si la Convergència sense Unió i ERC són més que la resta de catalans", ha exclamat durant l'acte de celebració del 10è aniversari de la publicació del 'Manifest ciutadà', origen del partit que lidera. Segons Rivera, el 27-S és una "oportunitat històrica" per derrotar el nacionalisme a les urnes i C's representarà el "vot útil" per fer fora de la Generalitat Artur Mas.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Tot i que descarta el caràcter plebiscitari de les properes eleccions al Parlament, Rivera vol saber si els independentistes són majoria a Catalunya, tal com afirmen des de fa mesos el president de la Generalitat, Artur Mas, i el cap de l'oposició, Oriol Junqueras. De fet, a diferència del que han expressat públicament PP i PSOE, el líder de Ciutadans ha qualificat les pròximes eleccions al Parlament "d'oportunitat històrica" per derrotar el nacionalisme a les urnes.

C's sortirà a guanyar. "Votar C's és garantia de poder guanyar les eleccions a Mas", ha destacat tot apel·lant al "vot útil" d'aquelles persones que diuen 'sí' a Catalunya, a Espanya i a la Unió Europea. "En lloc d'explicar mentides comptarem vots", ha sentenciat. Rivera ha tret de l'equació independentista la CUP perquè, més enllà de la independència, fa un plantejament "antisistema".

El líder de C's també ha fet referència a les properes eleccions espanyoles, en què voldrà jugar el paper que tradicionalment havien jugat els partits nacionalistes. Rivera sap que la governabilitat de l'Estat podria dependre del seu partit i ha explicat que un bon resultat de Ciutadans podria blindar la Constitució de qualsevol intent de "ruptura" per part de Podem o dels partits independentistes. "Si cal es poden reformar coses concretes de la Constitució, però no dinamitar-la", ha subratllat.

Rivera planteja una "segona transició" a l'Estat perquè la ciutadania es torni a sentir partícip de la democràcia. Una transició que en cap cas vol que es confongui amb la "ruptura" del sistema que plantegen altres opcions polítiques.

Deu anys del 'Manifest ciutadà'

El 7 de juny del 2005, 15 intel·lectuals signaven el 'Manifest ciutadà', en què plantejaven la creació d'un nou partit que confrontés el nacionalisme català i reivindiqués el vincle entre catalans i espanyols. Els signants en qüestió van ser Félix de Azúa, Albert Boadella, Francesc de Carreras, Arcadi Espada, Teresa Giménez Barbat, Ana Nuño, Félix Ovejero, Félix Pérez Romera, Xavier Pericay, Ponç Puigdevall, José Vicente Rodríguez Mora, Ferran Toutain, Carlos Trías, Ivan Tubau i Horacio Vázquez Rial. Uns mesos després, el manifest donava lloc a una associació i més tard a un partit polític, Ciutadans. Un jove de 26 anys sense cap experiència política, Albert Rivera, va esdevenir el president, tot i que ell mateix reconeix que "hi havia gent amb molta més autoritat moral".

Un dels fundadors espirituals del partit, Francesc de Carreras, ha ironitzat que la història de C's s'explica "malgrat ell". No va ser partidari de crear un partit, no va ser partidari que Rivera es despullés per captar l'atenció mediàtica en la campanya electoral del 2006 i recentment no ha estat partidari de fer el salt a Madrid. "Sempre he estat en el cantó equivocat", ha indicat. De Carreras ha denunciat un boicot mediàtic de la premsa catalana i de l'establishment català perquè, des de l'inici, va ser un partit que els va "preocupar". Aquest dijous, però, una vintena de periodistes i més d'una desena de càmeres han seguit l'acte de celebració del desè aniversari del 'Manifest ciutadà'.

El catedràtic en dret constitucional ha recordat com un antic alumne seu, "de nom Albert Rivera", es va interessar en el manifest un cop va ser publicat a internet i ràpidament es va posar a treballar per fundar el partit del qual esdevindria president. Rivera ha tancat l'acte d'aquest dijous a l'Hotel Barcelona Center, al qual han assistit unes 200 persones. Abans de la intervenció del president del partit també ha intervingut un altre dels signataris originals, l'actual diputat al Parlament de les Illes Balears, Xavier Pericay, que ha reivindicat la coherència del partit des de la seva fundació. "Per culpa de la Catalunya que s'ha traslladat a les Balears, m'he vist empentat a presentar-me i dedicar-me a la política", ha explicat Pericay, que lamenta l'ascens del nacionalisme balear.

stats