PAÍS BASC

Altsasu, un any de presó que ha canviat tot un poble

Tres dels vuit joves acusats de terrorisme continuen empresonats

Demà farà un any de l’operació de la Guàrdia Civil que va suposar la detenció de vuit joves d’Altsasu (Navarra) acusats d’un delicte de terrorisme per uns fets que havien tingut lloc un mes abans, quan un grup de joves de la localitat van barallar-se en un bar amb dos guàrdies civils. El que a priori era el típic incident de matinada en una festa va arribar a l’Audiència Nacional com un delicte de terrorisme. A partir d’aquell moment tot va canviar per als detinguts, els seus familiars i amics, i el poble d’Altsasu.

Decisió de la jutge Lamela

Carmen Lamela, la mateixa jutge de l’Audiència Nacional que ha empresonat recentment els presidents de les entitats sobiranistes i mig Govern, va dictar la presó preventiva per a sis dels joves per “risc de fuga”, malgrat que dos dies abans s’havien presentat voluntàriament a Madrid després de saber que estaven sent investigats. Tres d’aquests joves -Oihan Arnanz, Jokin Unamuno i Adur Ramírez de Alda- encara continuen a la presó.

Bel Pozueta, mare de l’Adur, reconeix a l’ARA que “tot aquest procés està sent molt dur”. Malgrat el “cansament emocional”, cada vegada se sent amb “més ànim i més força per seguir lluitant fins al final”. A això hi contribueix l’enorme solidaritat que reben, tant al poble com al conjunt de Navarra, Euskadi i l’Estat. “Ha passat un any i la gent et pregunta per l’Adur, i t’anima com el primer dia. Les mostres d’afecte són increïbles”.

Aritz Leoz forma part d’Entzun Altsasu, una plataforma popular que es va crear per defensar-se de la imatge “distorsionada, falsa i irreal” que s’estava donant del poble després de la baralla de les festes. “La gent estava molt indignada; nosaltres intentem canalitzar aquesta indignació social”.

Un mes després de les detencions, el malestar al poble havia anat creixent i aquesta plataforma també va vehicular la solidaritat amb les famílies dels detinguts. El 26 de novembre de l’any passat 20.000 persones es van manifestar pels carrers d’Altsasu, un poble de 7.600 habitants. Un any després el municipi continua mobilitzant-se.

Com indica Pozueta, si les detencions van ser el començament del malson, quan al juliol van saber les penes que la fiscalia demanava per als seus fills es va anar més enllà. Penes per terrorisme -seguint l’estratègia del “tot és ETA”- que van dels 12 als 62 anys de presó segons els casos, cosa que suma un total de 375 anys.

La política d’allunyament i dispersió dels presos també s’ha rabejat amb aquestes famílies. “L’Adur és a Aranjuez (l’Oihan i el Jokin, a Navalcarnero). Ens llevem a les 3 de la matinada per poder-los veure, a vegades, només 40 minuts. Fa uns mesos el van castigar, ens van castigar a tots, i no el vam poder veure durant tres mesos”, recorda Pozueta. La raó era que l’Adur va saludar des de la finestra de la seva cel·la un grup de gent del poble que s’havia concentrat al davant de la presó. Un gest per agrair la solidaritat que li va costar tres mesos d’aïllament.

“L’atac mediàtic i el muntatge policial han provocat que la vida del poble i dels que vivim aquí hagi canviat”, apunta Leoz. La solidaritat tampoc s’ha escapat de la repressió. Durant aquests mesos s’ha sancionat econòmicament desenes de joves per haver mostrat el seu suport als detinguts en samarretes i cartells. Però no s’ha aconseguit eliminar el moviment #AltsasukoakAske (Llibertat per als joves d’Altsasu).

Altsasu vol que d’una vegada per totes s’acabi amb aquest malson, encara que sap que encara falta molt, perquè ni tan sols s’ha fixat la data del judici contra els joves. “Com més ens ataquen més units estem i més solidaris som, perquè sempre hem sigut un poble lluitador”, explica Leoz. Tot el que ha passat ha canviat Altsasu.

Més continguts de