ENTREVISTA

Marcel Mauri: “Hem vist batalles inadmissibles entre partits. Cal unitat estratègica del sobiranisme”

El vicepresident d'Òmnium vol que el primer any del 20-S sigui una reivindicació que marqui el futur

Marcel Mauri (Badalona, 1977) és el portaveu d’Òmnium Cultural, que dirigeix, des de la presó, Jordi Cuixart.

Com serà la Diada?

Serà una Diada massiva, que demostrarà altre cop la fortalesa, la fermesa i la determinació d’una part molt important de la ciutadania. Serà un clam a favor de la República, un record de Cuixart i Sànchez i de la resta de presos polítics i d’exiliats.

Després de l’octubre, sembla que la Diada no sigui tan emocionant.

Ens hi juguem moltíssimes coses. Hem de deixar molt clar que amb els drets i les llibertats no s’hi juga. Sànchez i Cuixart són a la presó per haver exercit el dret de manifestació, el de llibertat d’expressió, només faltaria que no sortíssim a demostrar que amb nosaltres no podran.

Els catalans estan cridats a sortir a resistir, no a actuar amb iniciativa.

És evident que hi ha una part de resistència. Però veurem una Diada amb voluntat de construir i compartir un projecte de futur. Fa molts anys que el sobiranisme fa una proposta. I ha aconseguit algunes coses importants. ¿Que hi ha una part d’autogols que s’ha fet l’Estat i que han permès que l’independentisme creixés? Segur. Però l’independentisme ha ofert un projecte d’il·lusió.

Què li va semblar la conferència?

La Generalitat ha perdut el compte de les vegades que ha ofert la mà. Un diàleg sense renúncies, evidentment, però sincer. Una proposta que situï l’estat espanyol en la dicotomia de decidir si volen seguir sent aquesta democràcia dèbil o una de moderna. Aquest dilema l’ha d’afrontar Sánchez: si vol assemblar-se més a Cameron o a Erdogan.

¿Hi ha contradicció quan Torra diu que s’ha fet l’1-O però que alhora vol negociar un referèndum?

És la clau del diàleg, no? Encara que considerem que hi ha un mandat popular, estem oberts a parlar de tot. Que el catalanisme torni a estendre la mà diu molt.

¿Hi ha alguna possibilitat d’acostar posicions, quan Sánchez parla d’Estatut i Torra d’unilateralitat?

El sobiranisme ha demostrat que no pot renunciar a cap de les vies. Per tant, l’Estat ha de decidir si vol ser part del problema o de les solucions. Un Estatut amb dos terços és difícil d’imaginar. Hi ha grans consensos: el 80% està a favor del dret a decidir, en contra de la monarquia i en contra de l’existència de presos polítics. És on hi ha la centralitat i sobre això hauria de fer una proposta el govern espanyol.

Torra va dir que, en cas de condemna, plantejarà una opció al Parlament que comunicaria al Congrés i a Europa. Què va entendre, vostè?

Si no hi ha absolució hem de trobar una solució de país. Davant d’aquesta situació hem de tenir previst quina serà la nostra reacció. Però la sentència no els pot sortir gratis. Hem d’explicar al món, a l’Estat i a Catalunya que és un judici profundament injust. I amb l’actitud de Cuixart: nosaltres no anem allà a defensar-nos, hi anem a acusar l’Estat. Els presos i exiliats no treballen per la seva llibertat, treballen perquè desapareguin les condicions que els han portat allà.

D’aquí a la sentència, què ha de fer la gent?

No hem de donar res per fet. Qualsevol cosa que no sigui que la fiscalia demani l’absolució serà que el govern espanyol se situa al costat de la repressió. La gent ha d’estar atenta i preparada en cada moment per a la mobilització que pugui tocar.

¿Hi ha hagut un augment de la tensió amb la retirada de llaços grocs?

Hi ha una batalla per l’extremisme a l’Estat, i els és igual la convivència. A Catalunya no hi ha conflicte ni fractura. El que sí que hi ha és polarització, i una voluntat propagandística de crear un imaginari irreal. Cal exigir a totes les forces polítiques una condemna de qualsevol tipus de violència. El sobiranisme mai ha tingut cap fet violent, però si es produeix, el denunciarem.

Com està en Jordi Cuixart?

Molt bé. Molt fort i treballant des de la presó. Per a ell és un honor ser un pres polític. Precisament perquè el que està fent allà dins és defensar el dret a l’autodeterminació i els drets fonamentals. I, a més, és molt conscient que hi és com a president d’Òmnium. Això no vol dir, evidentment, que no hi hagi patiment… però no li treu ni un bri de fortalesa. Anirà al judici a posar el mirall de la vergonya davant la justícia espanyola.

Com veuen el PDECat i ERC?

Hem trobat a faltar unitat estratègica, és indispensable. Entenent-la en la diversitat. Però, davant la repressió, és indispensable. No l’hem vist i, en canvi, hi ha hagut moltes batalles entre partits que han estat, en molts casos, inadmissibles. I fins i tot per càrrecs. Sortosament, la tensió entre els partits sembla que ha baixat força i que, per tant, han entès el missatge. No serà senzill, venen unes eleccions municipals.

¿Això vol dir una candidatura unitària a Barcelona?

És important que el sobiranisme sàpiga trobar en cada lloc la millor proposta per frenar les propostes extremistes que atien la divisió.

Però si no van junts hi ha la possibilitat que Cs, amb Manuel Valls, s’emporti l’alcaldia.

De moment no hi ha cap enquesta que ho digui, però, en tot cas, és un dels perills que hi ha. Davant d’això hi ha d’haver alguna proposta que pugui garantir que el sobiranisme tingui força a Barcelona.

Hi està treballant?

Des d’Òmnium el que fem amb els partits polítics és dir-los que busquin sempre la millor opció possible, que pactin tot el que puguin, amb la màxima unitat, i que també pactin quan hi hagi el desacord. Som una entitat molt gelosa de la nostra independència. En Jordi Cuixart va rebutjar estar en una llista política.

Què li sembla la dimissió de Domènech?

És una persona honesta, compromesa. En el cas dels presos, ha tingut un tracte excel·lent amb Cuixart i s’ha posat a disposició d’Òmnium. Hem treballat en moltes lluites compartides. Anem faltats de persones que vulguin ser pont com en Xavier Domènech.

Què faran el 20-S?

Ho estem acabant de treballar amb els companys de l’ANC, també, i evidentment aquell dia hi ha molts protagonistes. Ha de ser un dia per demostrar que hi vam ser fa un any i que hi serem tants cops com faci falta defensant aquests drets i aquestes llibertats, mirant cap al futur, demostrant que, malgrat la repressió, aquesta vegada no han pogut amb nosaltres.

Etiquetes

Més continguts de