ENTREVISTA

“Amb la fi d’ETA, un terrorisme de baixa intensitat pot convenir a l’Estat”

Entrevista a Antxon Ramírez de Alda i Edurne Goikoetxea, pare i mare de dos dels joves d’Altsasu

Antxon Ramírez de Alda és el pare de l’Adur, empresonat preventivament amb dues persones més des de fa més d’un any i mig i que s’enfronta a una petició de pena de 50 anys de presó pel cas Altsasu. Per a la filla d’Edurne Goikoetxea, l’Ainara -una de les cinc implicades en la baralla que està en llibertat-, la fiscalia demana 12 anys.

¿Com es gestiona haver-se de defensar de terrorisme de sobte?

E.G.: Et canvia la vida. Primer de tot, s’han saltat la presumpció d’innocència. Els mitjans han donat els fets per certs des del minut u. Segon, pensar que surten una nit de festa i tornen fets uns terroristes espanta.

No tenen res a veure les versions dels uns i els altres.

E.G.: La fiscalia fa el relat a partir de les declaracions dels agents, combinat amb escrits del 1998 i el 2000 dient que una directriu d’ETA dels 70 era l’Alde Hemendik[que se’n vagin]. Aleshores, si aquest moviment organitza l’Ospa Eguna[que demana la marxa de la Guàrdia Civil] i ells hi han participat, són terroristes d’ETA. També diuen que els van linxar i apallissar. A l’informe mèdic apareix un tall de mig centímetre al llavi del tinent i una lesió al turmell i un bony al sergent. La resta és literatura.

Què va passar, doncs, al bar?

A.R.A.: L’única cosa que han constatat els testimonis és que dos nois van parlar amb els guàrdies civils i que un d’ells els va preguntar: ¿ Sois maderos? Ni el propietari ni la cambrera del bar diuen que hi hagués res a dins, i a fora només empentes i alguna puntada de peu.

¿Per què en un principi no accepten un vídeo com a prova?

A.R.A.: Entenem que és perquè no els devia anar bé. El dret de defensa no ha existit i diferents persones de la judicatura han dit que ha sigut un abús. La presó preventiva és molt sagrada a Europa i aquí s’aplica amb lleugeresa. Els han tingut d’ostatges.

És actiu l’Alde Hemendik?

A.R.A.: La reivindicació existeix des de sempre. Simplement diu que la Guàrdia Civil sobra aquí, i la subscriu fins i tot el govern basc. L’Ospa Eguna consisteix en un dinar i una desfilada i té permís de la Delegació del govern espanyol. Una vegada es va posar una denúncia i l’Audiència de Navarra va dir que entrava dins la democràcia.

¿Hi havia tensió al poble amb la Guàrdia Civil?

A.R.A.: El tinent era a Altsasu des de feia uns mesos i sembla que volia introduir les seves idees. La festa que fan el 12 d’octubre la va voler fer a l’església del poble i també van fer portes obertes convidant-hi col·legis. Un grup de joves van anar a treure-hi el nas i això s’ha incorporat a la causa dient que era coacció. Uneixen la baralla del bar amb aquesta situació per introduir elements de “terrorisme de baixa intensitat”.

E.G.: Si terrorisme és crear terror, què ens estan creant ells? Arrasaran vuit vides així? Perquè segueixi la situació anterior? Volen que siguin els titelles de la situació? És aterridor.

Com està el poble ara?

E.G.: Al principi es va implantar un relat únic en què qui no el compartia era poc menys que una persona perillosa que veia bé que s’agredís. Però s’ha anat imposant la idea que no som el poble que diuen que som. Ara ens sentim amb molt de suport i s’han convertit en els fills del poble. Ens han explicat que els matins quan feien el judici en directe no hi havia ningú al carrer. El poble està cohestionat però trist.

¿Heu rebut molt suport des de l’àmbit institucional?

A.R.A.: Molt, fins i tot dels dos regidors socialistes d’Altsasu. El govern de Navarra va cridar a la manifestació de Pamplona d’abans del judici i al Congrés hem aconseguit firmes de PNB, Bildu, Podem, ERC i PDECat.

I qui no us ha escoltat?

E.G.: Ho hem intentat amb tots els grups polítics. No volem dir “Això ha passat i això no”, només que s’investigui. Després d’un informe de la policia foral i un altre de la Guàrdia Civil, és un segon, del director general, el que serveix, després que Rajoy en un tuit digués que no quedaria impune. Quan saps que hi ha hagut més de 9.000 altercats amb la Guàrdia Civil, et preocupa un turmell? Per què tant de soroll? Què preparen?

Què creieu?

A.R.A.: Sempre ens ho preguntem. Sembla que els inquietava la celebració de l’Ospa Eguna. Veure que un poble els diu que sobren els feia mal, i aleshores podria ser venjança. També, com que ETA ha desaparegut i el terrorisme convé a l’Estat, un terrorisme de baixa intensitat podria ser adequat per continuar amb els seus esquemes. Pot anar per aquí.

Us ha ajudat la dissolució d’ETA?

E.G.: Objectivament no hi hauria d’influir. De fet, ells hi fan una pseudovinculació. Fan una variació de l’article 573 del Codi Penal, el que parla dels llops solitaris. Diu que no has de formar part d’un grup per ser terrorista. Aquesta llei, l’antijihadista, és el primer cop que l’apliquen.

Què n’espereu del judici?

E.G.: El judici va anar molt bé però alhora em temo el pitjor. No tenen res més enllà de les declaracions, però la fiscalia continua en la mateixa línia. Hi ha un tribunal d’excepció, amb les cartes marcades. Només l’absolució serà vàlida per a nosaltres, i tot i això tres persones ja hauran passat un any i mig empresonades.

¿Es corre el risc de normalitzar la situació?

A.R.A.: Mai. Hi ha incredulitat. No podem ni volem acostumar-nos-hi: la injustícia és molt clara.

E.G.: És una espasa de Dàmocles que hipoteca el futur. Intentes que afluixin però no ho aconsegueixes. Genera molta ràbia i impotència.

Més continguts de