DRET A DECIDIR

"Ara us entenc... però no en digueu nacionalisme!"

Els 90 anys de la visita d'Einstein a Barcelona fan aflorar la seva comprensió del fet català

"Ara comprenc i justifico el vostre paradoxal socialisme nacionalista. Però això no és nacionalisme veritable! Si em voleu creure, prescindiu d'aquest nom funest". Així es dirigia el físic Albert Einstein al socialista Rafael Campalans durant la seva visita a Catalunya entre el 22 de febrer i l'1 de març del 1923. Ara fa 90 anys d'aquella històrica visita a Catalunya de l'autor de la teoria general de la relativitat -probablement el científic més important del segle XX- convidat per Esteve Terradas, membre fundador de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans i un dels primers científics de l'estat a adoptar les teories d'Einstein.

L'anècdota l'havia reproduït el mateix Campalans, llavors màxim responsable del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat i dirigent d'un nou corrent socialista que compaginava la lluita per la justícia social amb la del reconeixement de la identitat nacional catalana.

La conversa l'havia relatat el mateix Campalans a La Tralla, com recordava un extens reportatge d'Emma Sallent i Antoni Roca a la Revista de Física en un especial del 2005 .

A Einstein l'havia desconcertat que Campalans es definís com nacionalista i socialista alhora. "Això no lliga!", li havia etzibat el científic dies abans. Però va acabar comprenent que no era davant del clàssic nacionalisme essencialista reaccionari i antidemocràtic que coneixia i que acabaria en el nazisme. Campalans va fer cas d'Einstein. Es va començar a definir com a "catalanista".

Einstein i "la qüestió catalana"

Einstein havia arribat a Barcelona el 22 de febrer del 1923. Venia de la gira pel Japó i, de tornada, des de Singapur, feia arribar un telegrama a la Mancomunitat per anunciar que era camí de Barcelona. Però no havia tingut temps de concretar en quin tren. I ningú el va anar a rebre a l'Estació de França. Carregat amb l'equipatge, el cèlebre científic va anar a casa de Terradas. No el va trobar, i li va deixar una nota per preguntar-li on s'havia d'allotjar. Després va entrar en contacte amb Campalans i el químic Lana Sarrate, que el van dirigir a l'Hotel Colón, on tenia reservada l'habitació. Va pronunciar conferències multitudinàries els dies 24, 26 i 28 a l'IEC i el 27 a l'Acadèmia de Ciències. Però més enllà de l'interès acadèmic de la visita del científic, la premsa de l'època en recollia l'interès social i polític.

Einstein va aprofitar la visita per reunir-se amb el dirigent de la CNT Àngel Pestaña. O el sopar llegendari del científic a cals Campalans, el 27 de febrer, amb destacades personalitats acadèmiques i polítiques i la visita, el 28, de l'Escola Industrial de Barcelona, un dels projectes destacats de la Mancomunitat i del catalanisme polític i cultural.

Pocs mesos després de la visita, el general Primo de Rivera feia el cop d'estat i es disposava a fer desaparèixer l'obra de la Mancomunitat. Campalans va escriure el 17 de maig del 1924 molt afectat a Einstein per explicar-li la situació i demanar-li que encapçalés un corrent solidari a Europa que pressionés les autoritats espanyoles. La biografia d'Einstein de Carl Seelig afirma, sense més comentaris, que el savi alemany havia dimitit el 1923 de la Comissió per a la Cooperació Intel·lectual de la Lliga de les Nacions per la "qüestió catalana". Ho havia entès.

Més continguts de