Política 24/07/2019

El PSC s'ofereix a Torra per parlar dels pressupostos del 2020

El president ofereix mà estesa per les prioritats sectorials, però obvia la proposta pels comptes

M.toro / G.pruna / N.orriols
7 min
Torra respon les acusacions d'inacció de Cs amb un discurs de dues hores desgranant mesures sectorials

BarcelonaEl PSC s'ha ofert aquest dimecres a parlar dels pressupostos del 2020 amb el Govern. En el marc del debat monogràfic sobre la "Catalunya real", promogut per Cs, i després que el president, Quim Torra, hagi fet una enumeració de les mesures que ha impulsat l'executiu en aquest darrer any, Miquel Iceta ha considerat que veu marge per consensuar prioritats i ha estès la mà a l'executiu per negociar els comptes. Això sí, ha demanat al Govern que els presenti abans del mes d'octubre, tal com marca la llei.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El grup dels socialistes ha recordat que, per a la ciutadania, un dels principals problemes és la classe política i ha instat els grups a treballar per "l'estabilitat": "Nosaltres els proposem defugir allò que ens divideix i aprofundir allò que ens permet seguir units". En aquest sentit, ha posat d'exemple l'acord de l'àrea metropolitana de Barcelona on s'ha format un govern a quatre amb el PSC, comuns, ERC i JxCat -tal com va avaçar ahir l'ARA-. "Negociar o trencar", ha exigit Iceta al Govern, "no hi ha camí del maig". "El Govern ha de triar", acusant l'independentisme d'haver-se "petat" la Constitució i l'Estatut i instant Torra a renunciar a la via unilateral.

En el torn de rèplica, el president de la Generalitat ha reblat que qui es va "petar" l'Estatut va ser el Tribunal Constitucional, recordant que l'actual, retallat, no ha estat referendat per a la ciutadania. En tot cas, Torra ha afegit, responent a Iceta, que hi ha "prioritats" on es poden arribar a posar d'acord. "Necessitem establir uns pactes d'estat perquè el país ho necessita", ha dit, tot i que ha obviat l'oferiment sobre els pressupostos de l'any que ve.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, instants abans d’intervenir en el ple sobre la seva designació com a senador.

Els comuns també han carregat contra la via unilateral, tot i que s'han mostrat compromesos amb la denúncia contra la repressió. Jèssica Albiach ha carregat contra Ciutadans per impulsar un debat monogràfic sense presentar propostes concretes, acusant-los de viure de la confrontació; però també s'ha dirigit al Govern per recriminar-li que "no governa". Per a Albiach, el Govern "no té rumb" ni per lluitar contra les desigualtats ni tampoc per tirar endavant el Procés. A parer seu, la recepta és el "diàleg" amb Madrid.

En aquest sentit, ha aprofitat per respondre l'apel·lació que Torra ha fet als comuns el matí, instant-los a "no deixar de banda" el dret a l'autodeterminació en la negociació amb el PSOE. "A mi no em faci encàrrecs", ha reblat la líder dels comuns, mentre que, dirigint-se a Iceta, ha demanat que els socialistes catalans facin pressió perquè hi hagi un pacte de coalició. "Ningú pot intentar ser president intentant humiliar quatre milions de votants. Serà responsabilitat del senyor Sánchez arribar a noves eleccions i tornar a obrir la porta a l'extrema dreta", ha conclòs.

Al seu torn, el cap de files de la CUP, Carles Riera, ha retret la gestió "autonòmica" del Govern de Torra i que no hagi aplicat el resultat del referèndum de l'1 d'octubre. "El seu discurs el podria haver fet Jordi Pujol o Artur Mas", ha etzibat. Malgrat les crítiques, Torra ha estès la mà als cupaires per buscar una resposta a una eventual condemna del Tribunal Suprem sobre l'1-O. "La sentència també ha de ser el punt d'inflexió de l'independentisme per tornar a exercir els drets civils i polítics que ens han negat. Si es nega el dret a l'autodeterminació, ens autodeterminarem. Ho tornarem a fer", ha insistit el president de la Generalitat.

Dues hores enumerant mesures per respondre a les acusacions de Cs

La diputada de la formació taronja Lorena Roldán ha sigut la primera a intervenir amb un discurs convertit en un memorial de greuges contra el Govern. "Avui venim a parlar d'assumptes que vostès consideren molles", ha començat, però ha acabat parlant del Procés: ha denunciat que, a parer seu, el president, Quim Torra, només pensa en la independència i no dedica "ni temps ni diners suficients" als "problemes de la ciutadania".

Davant les acusacions de Ciutadans, que ha insistit en criticar els llaços grocs i que Torra digui que "ho tornarem a fer" en relació al Procés, el president ha fet un discurs de dues hores on ha enumerat més de dues-centes mesures que ha emprès el Govern des de l'inici de la legislatura. Ha fet gala de la gestió per rebatre les crítiques de Ciutadans, carregant també contra els successius executius a l'Estat que no han resolt el "dèficit fiscal" ni d'inversions i infraestructures per millorar els serveis a la ciutadania. "Mai he entès com en aquestes temes pendents no hi hagi unanimitat absoluta per part de tots els que representem els ciutadans de Catalunya", ha dit.

Citant a l'expresidenta d'Òmnium Muriel Casals, Torra ha insistit que per "tenir un estat del benestar, cal tenir un estat". Així, ha fet una defensa del projecte independentista en termes també socials: "La independència i la república és la solució per encarar els problemes i les dificultats que des de l'autonomia no podem resoldre".

Per a Torra, la presentació de les mesures demostra que el "país està en marxa" i ha reclamat el "compromís" a tots els grups de l'oposició per denunciar les "deslleialtats" de l'Estat.

El president ha presentat una bateria d'accions per part de cada departament de l'executiu. En matèria educativa ha citat el pacte contra la segregació escolar, la convocatòria de 5.000 places d'oposició per a docents i dos decrets per garantir la "distribució equilibrada dels alumnes" i la integració de nous centres privats a la xarxa pública de la Generalitat. En termes d'habitatge, ha dit que es construiran 250 habitatges de lloguer amb 63 milions d'euros d'inversió, que s'ha recuperat la llei en contra els desnonaments de la passada legislatura, a més de recordar els decrets en matèria d'habitatge que ha elaborat el Govern, però que no han reunit el consens de l'oposició. El darrer el que servia per regular el lloguer que, segons els grups d'esquerra de la cambra va quedar curt.

Torra ha remarcat l'impuls del Govern en matèria de drets per a les persones amb discapacitat. "Si volem un país igualitari, hem d'ajudar aquestes persones, hem d'aconseguir que tinguin les mateixes oportunitats", ha dit, posant-se com a objectiu assolir els criteris que marquen les Nacions Unides en aquest aspecte. Alhora, també ha fet esment la creació de la taula de diàleg contra el racisme per abordar la migració des del "respecte" i la "responsabilitat".

En l'àmbit econòmic, Torra ha tret pit per haver reduït el dèficit i el deute -amb la pròrroga pressupostària la Generalitat no pot augmentar la despesa-, malgrat que ha tornat a reclamar suport parlamentari per poder tirar endavant els comptes del 2020. En tot cas, ha fet esment del pla d'acció per fer front a la despesa extraordinària per aquest exercici, dotat en més de 800 milions d'euros, i que ha servit per fer front, majoritàriament, a les retribucions del treballadors públics.

Torra respon les acusacions d'inacció de Cs amb un discurs de dues hores desgranant mesures sectorials

Torra també ha destacat la "qualitat" institucional, amb la priorització de la "innovació" i les "polítiques digitals". Un dels punts essencials, ha dit, per equilibrar el territori és el desplegament de la fibra òptica perquè "tothom tingui les mateixes oportunitats" des d'allà on visquin.

El president ha acabat el seu discurs amb les mesures per pal·liar els efectes de l'incendi de la Ribera d'Ebre. "És molt important que donem resposta als ciutadans quan més ho necessiten", ha dit, i ha afegit que es farà un pla de resiliència per impulsar la rehabilitació del territori i, també, millorar la prevenció.

Per últim, Torra s'ha referit a la reobertura de delegacions a l'exterior, de la qual, ha dit, el Govern "n'està molt orgullós".

Ciutadans diu que la prioritat del Govern és el Procés

Malgrat que Cs va impulsar aquest debat monogràfic per valorar les mesures sectorials, Lorena Roldan ha vertebrat el seu discurs amb el Procés. "La seva prioritat és tornar a fer el mal que han fet amb el seu full de ruta sobiranista", ha dit Roldán, i davant d'això ha deixat clar que aquest dimarts l'independentisme no comptarà amb el llaç groc com a "bena" per no veure la "realitat" ni com a "mordassa" contra els que denuncien la seva gestió. "Avui s'enduran un bany de realitat. Perquè el seu problema no és amb resta d'Espanya, és amb la realitat", ha dit, i ha començat a descriure el seguit de temes en què els catalans, independentistes i no independentistes, anirien "a la deriva" per culpa de la "irresponsabilitat" de les conselleries del Govern. Ara bé, no han proposat tampoc, des de Ciutadans, cap mesura concreta.

Roldán ha dedicat el seu temps a criticar el Govern en diferents temes: les llistes d'espera en sanitat i dependència; el "descontrol" amb la gestió de l'arribada dels menors no acompanyats; els problemes d'"inseguretat i violència"; el fet que el conseller d'Interior estigui "imputat per prevaricació i desobediència"; que Exteriors sigui una "ETT per a fugats de la justícia", i que Ensenyament hagi autoritzat l'"espionatge" de Plataforma per la Llengua en patis d'escola -un extrem negat pel conseller Josep Bargalló, a qui Roldán ha demanat la dimissió.

"Són un perill públic", ha deixat anar. Ha insistit que la "proposta estrella" de l'executiu és la "independència" i ha llançat un "vagi-se'n" al president Quim Torra. De moment, però, la representant del partit taronja no ha plantejat cap proposta.

Al seu torn, el cap de files del PP al Parlament, Alejandro Fernández, ha tornat a relacionar l'independentisme amb el populisme. Segons ell, compleix les tres màximes: un enemic extern -Espanya-, un remei "màgic" -la independència- i el "messianisme", encarnat, segons ell, per Artur Mas i Carles Puigdemont. Per tancar la intervenció, Fernández ha entonat unes estrofes de Manolo Escobar davant la mirada de Torra.

ERC i JxCat denuncien que a la "Catalunya real hi ha repressió"

El líder d'ERC, Sergi Sabrià, ha fet èmfasi en la mateixa qüestió que Torra: en el que considera una bona gestió econòmica del Govern i en el dèficit fiscal. "Catalunya ha d'aspirar a tenir un dels millors benestars d'Europa, tenim la capacitat de fer-ho (...) Però sabem que per aconseguir-ho, primer, ens haurem de constituir com a república independent", ha dit Sabrià, afegint que "fa molt temps que Espanya va decidir no ser l'estat dels catalans". També ha dit, dirigint-se a Ciutadans: "No tornaran a guanyar unes eleccions a casa nostra". Una afirmació que ha provocat les crítiques de la bancada de la formació taronja.

Eduard Pujol, per part de JxCat, també hi ha insistit, reclamant a l'oposició que denunciï també els greuges. Igual que Sabrià, que ha denunciat l'existència de presos polítics, Pujol ha dit que a la "Catalunya real hi ha presos polítics i exiliats". "La repressió no té fons", ha conclòs. "El govern espanyol actua exactament com faria una dictadura", ha sentenciat.

El portaveu adjunt de JxCat també ha fet referència al dèficit fiscal: "És gegantí", atribuint els problemes als serveis socials a la manca de recursos. "Amb les eines d'una Catalunya autonòmica sempre ens quedarem a mig camí", ha conclòs Pujol.

stats