L’Audiència examina Trapero i reobre el debat policial de l’1-O

Arrenquen dos mesos de judici amb la declaració del major, per a qui es demanen 11 anys de presó

Gairebé dos anys i mig després, el paper dels Mossos d’Esquadra durant la tardor del 2017 a Catalunya torna a posar-se en qüestió amb l’arrencada del judici contra el major Josep Lluís Trapero; l’ex director general Pere Soler; l’ex secretari general d’Interior Cèsar Puig, i la intendent Teresa Laplana. El xoc entre la policia catalana i la Guàrdia Civil i la Policia Nacional va ser un dels principals debats durant el judici del Procés al Tribunal Suprem i, malgrat això, van quedar interrogants que ara l’Audiència Nacional haurà d’aclarir. Està previst que Trapero -acusat de rebel·lió i per a qui la Fiscalia demana 11 anys de presó- declari avui mateix i torni a exposar el relat que ja va manifestar el 14 de març davant Manuel Marchena: que els Mossos no van ser còmplices del referèndum, sinó que van aconsellar al Govern desconvocar-lo; que el dispositiu per aturar l’1-O era coordinat amb la resta de cossos, i, fins i tot, que existia un pla per detenir l’expresident Carles Puigdemont i els consellers si així ho requeria la justícia després de la DUI. L’informe, elaborat aleshores pel número dos del cos, Ferran López, s’ha aportat com a prova documental, tal com va avançar l’ARA.

La Fiscalia s'obre a canviar l'acusació de rebel·lió per sedició

Les sessions s’inicien avui amb les qüestions prèvies que puguin aportar les parts, però no són gaires, segons fonts consultades. Així, Trapero ja declararia avui i la resta d’acusats demà, dimecres i dijous, en sessions de matí -comencen a les 10 h- i tarda. La setmana següent ja es donarà peu a la prova testifical, i es preveu la compareixença dels plats forts: el tinent coronel de la Guàrdia Civil i coordinador del dispositiu policial de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos, i el comissari Ferran López. Al Suprem, Xavier Melero, advocat de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, ja va sol·licitar un acarament entre els dos atès el contrast de relats que van exposar, absolutament incompatibles. En aquell moment el tribunal no va considerar-ho necessari perquè el debat policial no era teòricament l’element troncal de la causa, però ara sembla inevitable que d’alguna manera es decanti la balança. Tanmateix, amb la seva sentència el Suprem ja va obrir una via per assenyalar la “col·laboració” i permissivitat dels Mossos amb l’1-O, i va deixar de banda si la Guàrdia Civil o la Policia Nacional van fer prou per complir les ordres judicials.

De nou, es reviurà la discussió sobre la preservació de la normal convivència ciutadana durant l’1-O que Trapero ja va exposar al Suprem, recordant que la jutge del Tribunal Superior de Justícia de Cataluya (TSJC) Mercedes Armas ho va sol·licitar expressament en una de les reunions del mes de setembre. Un mètode contraposat al de la violència exercida per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, que s’està investigant al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona -entre d’altres-, i en què l’ex secretari d’estat de Seguretat José Antonio Nieto ja va admetre una certa responsabilitat sobre l’actuació dels cossos espanyols.

Prestaran declaració, entre d'altres, De los Cobos, Forn, Sànchez i Junqueras

Nieto serà un dels grans absents en el judici contra la cúpula dels Mossos i d’Interior, però repetiran testimonis destacats, com el coronel Daniel Baena, artífex de la tesi de la rebel·lió i encunyador del terme “període insurreccional” referit a la tardor del 2017, així com la lletrada del jutjat número 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, que tornarà a explicar el polèmic escorcoll a la conselleria d’Economia del 20-S. També està aprovada la declaració com a testimonis de l’exvicepresident Oriol Junqueras, Joaquim Forn i l’exlíder de l’Assemblea i dirigent de la Crida, Jordi Sànchez. Tots tres estan complint penes de presó.

Sense Vox ni l’Advocacia

El tribunal presidit per Concepción Espejel, el ponent Ramón Sáez i el jutge Francisco Javier Vieira serà l’encarregat d’examinar el cas. Tot i la majoria conservadora, redactarà la sentència Sáez, exvocal del Consell General del Poder Judicial a proposta d’Esquerra Unida i també ponent de la sentència absolutòria de l’assalt al Parlament. A diferència del judici al Suprem, aquest cop només la Fiscalia exerceix l’acusació, i està previst que, a part de Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira, també hi assisteixi avui com a representació institucional el fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Jesús Alonso. Fa unes setmanes la defensa de Trapero va reclamar al ministeri públic que aclarís si mantenia la rebel·lió o si la rebaixava a sedició tenint en compte la sentència del Suprem. El ministeri va respondre que de moment no es mourà, sense descartar que acabi modificant-ho. Fonts consultades apunten que la sentència de Marchena pesarà en la petició que acabi fent al final del judici.

Arrenca un judici que no oferirà gaires sorpreses ni declaracions noves, però que marcarà un punt d’inflexió en els Mossos, marcats des de l’Estat l’1 d’octubre del 2017 i ara de nou enaltits per la resposta a la sentència del Procés.