Quan sortir content no depèn de la decisió d’un jutge

Les parelles de Sànchez i Cuixart presenten un llibre que recull les cartes als presos polítics

Amb poca cobertura, no es podia arriscar a perdre la trucada més important del dia i, tot i saber que l’esperaven a la Casa Golferichs, va sortir del metro per parlar amb tranquil·litat. “Era el Jordi. Avui ell ha anat a declarar i m’ha dit que us digui que s’ha quedat descansat: «Li he dit al jutge tot el que li havia de dir»”, explicava Susanna Barreda, l’esposa de l’encara candidat a la presidència de la Generalitat, Jordi Sànchez, en arribar a la presentació del llibre que recull algunes de les centenars de cartes dirigides als presos polítics que els últims sis mesos han inundat tres presons espanyoles. “M’han explicat que abans el correu arribava a Estremera en moto i que ara hi arriba en furgoneta”, apuntava en to burleta Ferran Civit, parella de la consellera a l’exili Meritxell Serret.

Barreda i Civit van compartir protagonisme amb Txell Bonet -companya de Jordi Cuixart- el dia que els Jordis i el vicepresident, Oriol Junqueras, tornaven a declarar davant del jutge Pablo Llarena. “Estava contentíssim perquè li ha pogut dir el que pensa”, assegurava Bonet, que acabava de compartir amb Cuixart els cinc minuts diaris al telèfon als quals tenen dret en compliment de l’estricte règim penitenciari. Una sensació que, malgrat el sentiment d’injustícia, la gent d’ERC que era a la sala d’actes també atribuïa a Junqueras. La seva dona, Neus Bramona, preferia mantenir-se al pati de butaques escoltant com es recitaven alguns dels fragments de les cartes que es recullen al llibre Per la llibertat (Ara Llibres), que, com tots els d’aquesta editorial, no té pàgina 155. Una part de les vendes es destinarà a les caixes de resistència per ajudar les famílies, per exemple, en els desplaçaments: 1.300 km cada setmana per compartir quaranta minuts darrere d’un vidre amb la persona estimada.

“La decisió de privar-me de llibertat és injusta. I seran les autoritats de l’Estat les que hauran de passar vergonya per aquesta decisió. Jo espero tranquil l’ordre de llibertat. Sé que arribarà. No pot ser d’una altra manera”. Fa 184 dies d’aquest article -el primer del llibre-, publicat per Sànchez a l’ARA just després de ser empresonat. Les famílies continuen “esperançades” que aquesta premonició es faci realitat.

Més continguts de