La justícia ja investiga la violència policial espanyola l'1-O

El titular del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona indaga si les càrregues dels antiavalots van ser "proporcionades"

Actuació de la Policia Nacional contra els ciutadans que oferien resistència pacífica a l'Escola Ramon Llull / Pere Virgili

En una contundent interlocutòria, el titular del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, Francisco Miralles, ha obert una investigació per aclarir si l'actuació de la Policia Nacional espanyola en 26 col·legis electorals de la ciutat l'1 d'octubre va ser "proporcionada". El jutge explica que ja ha rebut una "allau de denúncies i informes mèdics derivats de l'actuació de la Policia Nacional" i que encara n'espera més. Fins aquest divendres al migdia havia recopilat denúncies i informes d'uns 130 lesionats. A més, set jutjats d'altres llocs de Catalunya investiguen delictes de lesions contra els ciutadans durant l'1-O. 

El fiscal Juan Carlos Padín només acceptava que s'investigués l'actuació de la Policia Nacional a l'Escola Jesuïtes de Sant Gervasi on, com destaca el jutge de Barcelona, "paradoxalment", la Policia Nacional va dir que no havia actuat, malgrat les imatges que indiquen el contrari. Però Miralles ha obert 26 peces separades, una per a cadascun dels centres on van entrar els antiavalots espanyols, i preveu una investigació a fons de cadascun dels casos. Veu, a més, "summament important" saber si els ferits "exercien una protesta pacífica, una resistència passiva als agents de l'autoritat, una resistència activa lleu o greu, si feien cua per emetre el seu vot o si simplement eren allà". 

El jutge Miralles admet que els agents actuaven complint les ordres de la interlocutòria de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Mercedes Armas, però afegeix que això no fa que no s'hagi d'analitzar què va passar "per comprovar o descartar la proporcionalitat en l'ús de la força" per part dels policies. L'actuació, afegeix, "només estarà emparada en cas que existeixi aquesta proporcionalitat". La investigació ha d'aclarir "com es van desenvolupar els fets i quina va ser l'actuació concreta dels agents i dels ciutadans que hi havia". 

El fiscal Padín afirmava que l'acció dels policies "no va afectar gens ni mica la normal convivència ciutadana", però el jutge ho desmententeix i recorda que hi va haver "avalots i lesionats" en 17 centres de votació com a mínim, per les denúncies i informes mèdics que ha acumulat fins ara. "La investigació determinarà, si és possible, si la normal convivència es va alterar per l'actuació dels agents, per la de les persones que hi havia o per la combinació de totes dues coses". 

No era "il·legal ni il·lícit" que els ciutadans convocats pel Govern anessin a votar

El jutge afirma que allò que podia implicar un delicte de desobediència era convocar el referèndum, promoure'l i organitzar-lo per part d'autoritats i funcionaris públics, però que no era "il·legal ni il·lícit" que els ciutadans, convocats per la seva administració autonòmica, anessin a votar als col·legis o a fer-hi qualsevol activitat "incloent-hi dipositar un paper sense cap valor legal a una urna". Això no vol dir que es pugui donar per lícita, afegeix, l'actitud de grups de ciutadans que es van concentrar per impedir l'actuació policial, però en tot cas insisteix que els que havien d'obeir el TSJC eren els cossos policials. 

La interlocutòria dona per bo el càlcul del fiscal segons el qual van votar 2.262.424 persones al referèndum i hi va haver 844 ferits "la majoria molt lleus", segons Salut; "Això representa un 0,037% d'individus afectats per la presumpta violència policial lleu". El jutge diu que el percentatge serveix per descartar el concepte de "violència generalitzada", però "no es pot utilitzar per minimitzar la gravetat que puguin tenir fets concrets i determinats, que com bé diu el fiscal, s'han d'investigar". 

Així, Miralles ordena recollir declaracions dels lesionats, dels investigats i de testimonis i demanar informes mèdics forenses dels ferits, i oferir-los que es personin al cas com a perjudicats. A més, reclama "un informe detallat" a la Policia Nacional sobre les accions que va fer en cadascun dels centres on va intervenir que inclogui els números d'identificació i la funció de tots els agents que hi van participar. També reclama que es concreti quins policies van resultar ferits -segons el ministeri de l'Interior, sumant-hi els guàrdies civils, hi va haver 431 agents ferits-, si va ser per accident o per agressió d'un manifestant, i que es presentin els respectius informes mèdics. 

El jutge, aliè a les ordres de la magistrada Armas, també reclama les resolucions que va dictar, un informe a la Delegació del govern espanyol a Catalunya que inclogui les instruccions "orals i escrites" als cossos policials, els noms dels responsables de l'operatiu, els criteris que van seguir per triar els centres on van operar i la raó per la qual van parar de fer-ho al migdia i no van continuar fins al final del dia. També reclama a la Junta de Seguretat de Catalunya l'acta de la reunió que es va fer la setmana abans de l'1-O i ofereix al Govern que es personi per reclamar pels desperfectes materials causats en les accions policials. A més, reclama a nou mitjans de comunicació els vídeos de què disposin.  

Diligències a set jutjats més

A més, en jutjats d'instrucció de Lleida, Mataró, Amposta, Mollet, Puigcerdà, Tremp i Tarragona s'han obert diligències per lesions ocorregudes també durant l'1-O. Tot i que no s'especifica, les lesions serien produïdes a ciutadans per policies -sobretot de la Guàrdia Civil, que és el cos espanyol que va capitalitzar les actuacions fora de Barcelona-, perquè si no els delictes investigats correspondrien a delictes d'atemptat a l'autoritat. A Martorell un jutjat també ha obert diligències per la mateixa raó, però les ha arxivades per autor desconegut.

També hi ha setze jutjats de Catalunya que investiguen causes contra els Mossos d'Esquadra per desobediència al TSJC, cinc més que indaguen l'ús indegut de dades personals al referèndum per part del Govern, dos més amb diligències per votació il·legal, i un jutjat de Mataró que investiga un cas d'atemptat a l'autoritat contra un agent de la Guàrdia Civil. 

Etiquetes

Més continguts de