“Una punyalada trapera”. Així és com des d’alguns sectors de l’independentisme es va percebre el nomenament de Josep Lluís Trapero com a comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, l’any 2013, per part de l’exconseller d’Interior Ramon Espadaler. Ho ha explicat aquest dimarts l’ex director general de la policia catalana Albert Batlle, en una declaració a l’Audiència Nacional que ha servit per reforçar la tesi que el major no acompanyava el pla sobiranista del Govern de Carles Puigdemont.

Batlle, que ja va comparèixer al Tribunal Suprem, ha circumscrit la seva declaració al moment en què va dirigir el cos, de manera que no s'ha pronunciat sobre l’actuació dels Mossos per l’1-O. Ha enaltit la figura de Trapero per l’etapa en què van coincidir, durant la qual Batlle el va proposar perquè ocupés el càrrec de major. Va ser ell qui el febrer del 2016 el va triar quan era comissari en cap, perquè el cos “estava en un bon moment” i donaria una imatge de “maduresa”. Així, ha desactivat la idea de la Fiscalia que se’l va ascendir per reforçar la suposada connivència amb el Govern.

En aquest sentit, Batlle també ha desvinculat Trapero del Procés i de ser susceptible d’obeir qualsevol instrucció orientada a facilitar el referèndum. “Si algú coneixia Trapero sabia que s’abstindria”, ha afirmat. A més, ha apuntat que part de l’independentisme va veure amb “reticències” el seu nomenament com a comissari en cap el 2013.

Petició perquè continués

L‘ara regidor del PSC a l’Ajuntament de Barcelona ha recuperat també els motius de la seva dimissió i ha recordat les “serioses discrepàncies” i la “incomoditat” amb la deriva política de l’executiu, decidit a celebrar el referèndum. L’única qüestió que li feia mantenir una certa preocupació era saber “en mans de qui” quedaria la situació, i és per això que va demanar a Trapero i l’aleshores secretari general d’Interior, Cèsar Puig, que continuessin en el càrrec.

Testimoni al judici contra els Mossos a l’Audiència Nacional, Batlle també va ser testimoni de les “tensions” entre Trapero i l’exdirector del gabinet d’estudis del ministeri de l’Interior Diego Pérez de los Cobos. Amb l’objectiu de preparar la Junta de Seguretat del juliol del 2017, l’ex director general dels Mossos ha explicat que va mantenir diverses reunions amb qui va qualificar de "número 3 del ministeri”, un “càrrec polític” a qui sempre va veure sense uniforme. En aquelles trobades assistia acompanyat de Trapero, i ja aleshores es van produir “tensions” a compte de les “competències i facultats” dels Mossos, un dels rerefons de la causa judicial sobre l’1-O i origen del xoc entre el major i De los Cobos quan el fiscal superior de Catalunya va designar aquest últim com a coordinador del dispositiu policial del referèndum. L’excomissari superior del cos Joan Carles Molinero, que també ha declarat aquest dimarts, ha assumit com a pròpia també la divergència amb l’elecció de De los Cobos.